Es donava per fet que Pedro Sánchez patiria aquest diumenge una patacada a l’Aragó. El PSOE continua a la baixa a Espanya i en les eleccions que s’han celebrat en aquesta autonomia ha perdut fins a cinc diputats. Els socialistes continuen com a segona força, però haver col·locat com a candidata la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, no ha servit per evitar ensorrar-se al seu sòl electoral en aquest territori: han passat dels 23 als 18 diputats, el mateix nombre de representants que van aconseguir el 2015. Era menys esperable la jornada agredolça d’Alberto Núñez Feijóo: el PP ha guanyat, però ha anat a la baixa passant dels 28 als 26 escons. El president popular Jorge Azcón, igual que la seva companya extremenya María Guardiola, ha fracassat en el seu objectiu. Perquè va convocar eleccions davant la impossibilitat d’aprovar pressupostos amb Vox —amb la intenció de desempallegar-se’n— i ara serà molt més dependent del partit d’extrema dreta, que continua en auge i aquesta nit electoral ha aconseguit passar dels 7 als 14 diputats.
Les eleccions d’Extremadura —celebrades el passat desembre— i les d’Aragó d’aquest diumenge confirmen la tendència del desgast del PSOE. També reafirmen que el PP continua com a partit favorit dels espanyols i que Vox està disparat, cosa que situa els populars com a formació molt més dependent de l’extrema dreta. És, a grans trets i amb el permís del CIS del socialista José Félix Tezanos, el mateix que projecten els laboratoris demoscòpics de cara al resultat d’unes hipotètiques noves eleccions generals.
Santiago Abascal, en una declaració posterior a l'escrutini de les urnes, ha instat el PP a "canviar de polítiques" i acceptar les exigències de la formació d'extrema dreta per tal de formar govern. Després que el candidat ultra a l'Aragó, Alejandro Nolasco, hagi carregat contra "l'estafa del bipartidisme", el líder del partit ha recordat els populars que, per a pactar polítiques inclinades cap al centre, "ja té al PSOE". Paral·lelament, amb una eufòria impostada després d'haver perdut dos diputats, el president aragonès, Jorge Azcón, celebrava la seva victòria, prometia continuar governat i reivindicava la "necessitat d'aprovar pressupostos". En la seva valoració, Pilar Alegría s'ha compromès a exercir una "oposició vigilant, seriosa i responsable", alhora que carregava contra el PP per haver convocat unes eleccions que l'han fet encara més "ostatge" de Vox.
Castella i Lleó i Andalusia, les següents autonomies que celebraran eleccions
Les pròximes eleccions autonòmiques que se celebraran a l'Estat seran les castellanolleoneses el 15 de març. Un dels comicis territorials que també s’han de celebrar aquest 2026 són les andaluses. Igual que a l’Aragó, Pedro Sánchez ha decidit enviar-hi una important membre del govern espanyol com a candidata: la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Després que Alegría no hagi aconseguit frenar la caiguda lliure del PSOE, fonts de Ferraz apunten que una de les coses que ha fallat ha sigut el poc temps que la socialista ha pogut fer campanya a la seva autonomia. És a dir, indiquen que potser hauria tingut més èxit si hagués deixat abans la Moncloa. Montero, en canvi, no es planteja abandonar Madrid i dirigir-se a Andalusia fins que l’actual president, el popular Juanma Moreno, no convoqui eleccions.
Podemos no aconsegueix representació, però la Chunta passa de tres a sis diputats
L’altra tendència que també confirmen les eleccions d’Extremadura i les d’Aragó d’aquesta nit és que l’espai situat a l’esquerra del PSOE està malferit i l’única possibilitat de sobreviure i aguantar amb una mínima força és arribar a acords i presentar-se plegats a les eleccions. L’única candidatura d’aquest espai que es va presentar a les extremenyes —Izquierda Unida amb Podemos— va passar els quatre als set diputats. L’Aragó, per contra, confirma el fracàs al qual s’aboquen si van per separat.
Totes les formacions que es van presentar a les generals del 2023 sota el paraigua de Sumar han anat per separat en aquests comicis. Només la Chunta Aragonesista s’endú aquest diumenge una bona notícia, que ha aconseguit duplicar el seu nombre de diputats al parlament, passant de tres a sis. Però Izquierda Unida —que sí que s’hi ha presentat a través de la marca yolandista— n’ha aconseguit només un. Podemos no ha aconseguit representació i s’ha quedat fora de l’hemicicle. Li ha passat exactament el mateix al Partit Aragonès, una formació que ha arribat a tenir dos presidents del govern en aquesta autonomia. Aragón Existe, en canvi, ha aconseguit dos diputats en una comunitat marcada per la despoblació que pateixen multitud de municipis d’Osca i Terol.