És un gran espectacle polític veure el barrim-barram dels partits de la moció de censura —els que donen suport al govern espanyol—, que promouen la derogació de la sedició per reencarnar-la com a delicte de desordres públics agreujats. Ara també volen revertir la reforma del delicte de malversació feta pel Partit Popular el 2015 per evitar accions com la consulta del 9-N del 2014. Si se’n surten, els beneficiaris seran el que alguns anomenen l’aristocràcia de l’independentisme, els “25 càrrecs de l’1-O”, que assenyala El Mundo al títol principal de portada. La qüestió és que el tabloide ultra ho anomena “indult encobert”, que és una contradicció conceptual —un indult mai no és encobert— que els serveix per fer circular una bola i empastifar moralment l’operació política de desfer la reforma del 2015 i restablir que, per cometre un delicte de malversació, s'ha de donar ànim de lucre, l’afany d'enriquir-se il·legalment un mateix o un tercer. La reforma del PP va esborrar del Codi Penal l'ànim de lucre i el va substituir per “l’administració deslleial” de cabals públics, concepte que els jutges poden interpretar arbitràriament.
Els quatre diaris impresos de Madrid obren portada amb aquest afer. El Mundo i els altres dos del Trio de la Benzina ganyolen perquè només els plauen les reformes que castiguen als seus enemics —justa o injustament, tant se val— i la resta, per a ells, és ocultació, engany i comèdia. España se rompe. En canvi, El País en fa una narrativa diferent. Titula remarcant els esforços del PSOE per impedir que aquesta reforma se surti de mare, com donant-la per feta i alhora contrarestant el relat patrioter i revengista de la dreta política, judicial i mediàtica. Es redefinirà la malversació, sí, però no és el que et penses, carinyo. Un detall contradictori: mentre l’ABC i El Mundo afirmen que de la reforma en sortiria beneficiat José Antonio Griñán, l’expresident de la Junta d’Andalusia condemnat el el cas dels EROs, El País explica que no seria així perquè l’ex mandatari va ser jutjat amb el codi anterior al 2015. La mentida (o la incompetència) tenen les cames molt curtes.
A les portades dels diaris catalans, diferències. La Vanguardia ho publica en una columna discreta i obre amb la salutació i cordialitats entre el president xinès Xi Jinping i l’estatunidenc Joe Biden. S’ha estimat més no tocar cap campana fins que no s’aclareixi el que en anglès s’anomena fog of war, la boira de la guerra: el desori polític, el batibull de la negociació i la cacofonia argumental. Una actitud molt vanguardia que consisteix a passejar-se pel tallant que fan la condescendència que suposa assuaujar el debat als lectors i la virtut de no marejar-los amb el vaivé del procés parlamentari, que avui és tal i demà pasqual.
El Periódico també ho fa circular per sota de la portada amb molta moderació gràfica i conceptual (“el govern [espanyol] s’obre a reformar la malversació…”). L’Ara fa servir el mateix concepte sobri i ponderat però com a títol principal, ben gran. El Punt Avui fa un d’aquests titulars “pancarterus” que no se sap mai si diuen que tal cosa es vol o bé que s’inicia l’acció per a obtenir-la —en aquest cas la reforma del delicte de malversació—. Ens esperen uns quants dies de gresca mediàtica, amb uns diaris venent-ho com una traïció i els altres com un pas endavant en la pacificació de Catalunya. Si això serà així, ja ho veurem. Aquest xou, aquesta baralla, durarà fins ben entrat el mes de desembre. Corda’t el cinturó per resistir a la muntanya russa.
