Pere Aragonès s’endú avui el partit de les portades per golejada. De les portades que parlen de la realitat, s’entén. Les de Barcelona, però, componen un catàleg de matisos que faria esclatar el cap dels portadistes dels diaris de Madrid. Els relats són iguals, però no són el mateix. El Punt Avui, diari més proper al puigdemontisme, gairebé dona per condemnada la mesa de diàleg i negociació entre els governs espanyol i català, compra la versió de Junts que els han vetat de ser-hi i que el Govern no en sortirà afectat, i reparteix culpes entre “els socis”. L’Ara, que fa més equilibris i mira amb l’ull dret a ERC, parla obertament de “crisi” de Govern causada per la tossuderia de Junts, que ha obligat Aragonès a donar un cop de puny damunt la taula. La Vanguardia, a qui cau malament el puigdemontisme, també parla de crisi —avui sí que té sentit—, però la conseqüència no sembla gaire greu: “enterboleix la taula” (mmmmmm… pot una taula “enterbolir-se”?) com volent dir que si tenim paciència s’aclarirà tot, que és una tempesta en un got d’aigua. També deixa com un governant ferm el president de la Generalitat per no admetre la rebel·lia de Junts. El Periódico, que també juga a l’equip anti Puigdemont, en canvi, passa olímpicament de les baralles entre socis del Govern i obre amb una notícia administrativa, com és que els negociadors fixaran un sistema de treball i un calendari. Ja veus. Igualment, considera que Aragonès no s’ha deixat intimidar per la maniobra de Junts, etcètera. Detall: aquests tres últims no diuen res de l'aprovació de la Moncloa del vet presidencial a Junts.
El País també fa un heroi del diàleg el president, a qui dedica titular principal i foto a la portada. El diari explica que Aragonès resisteix (“es planta”) les pressions de Junts per posar Jordi Sànchez, Jordi Turull (“dos indultats”, en diu) i Míriam Nogueras; que salva la mesa malgrat que el Govern en surti “fracturat”, cosa que guanya l’aplaudiment de La Moncloa. És important aparèixer d’aquesta faisó en aquest diari, que encara és de referència entre els corresponsals i les ambaixades a Madrid. Al trio de la benzina, en canvi, no poden permetre que quedin bé Aragonès ni Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, ni Junts (parlen de Sànchez i Turull com de “dos condemnats” o “dos ex-presos”). Els tres diaris, amb èmfasi decreixent des d’El Mundo a La Razón, coincideixen a presentar Sánchez i Aragonès com a aliats d’allò més íntims. L’ABC parla fins i tot de “pinça”, concepte que permetria fer aquí un joc de paraules desacomplexat en al·lusió al mateix diari.
Potser et demanes com és possible que les portades del trio de la benzina no només coincideixin sovint en les interpretacions més friquis de la realitat, tan extremes i alienades que es fa impossible esbrinar la relació dels títols amb la realitat i amb quina lògica hi han arribat. Una de les fonts —no l'única— de l’oradura són els lideratges polítics de la dreta espanyola. Aquest dilluns, Pablo Casado, el president del PP, va dir a la COPE que “[Pedro] Sánchez ha reconegut que accepta el referèndum que li demanen els independentistes si arriben a un acord”. El trio de la benzina ja fa dos dies que segueix aquesta guia mental, malgrat que Pedro Sánchez ha dit explícitament que el referèndum no és negociable, perquè “està fora de la Constitució i no és el que necessita Catalunya ara mateix”. Segurament frises per saber què diran demà aquestes portades de la mesa, a quina distància de la realitat quedaran. Per casualitat o per coincidència, aquests mateixos tres diaris són els que surten avui en defensa de les companyies elèctriques, a les que el govern central traurà 2.600 milions d’euros per finançar la rebaixa del preu de la llum causat per una reforma aplicada… pel mateix govern central. La Vanguardia fa un bon títol, directe i al gra: “Les elèctriques amenacen de parar les nuclears si el govern central els retalla els beneficis”. Pim pam.
Els que surten perjudicats d’aquestes baralles i de la cridòria que les acompanya són els 13 catalans acusats de terrorisme per Manuel García Castellón, magistrat de l’Audiència Nacional, que ha validat totes les fabricacions de la Guàrdia Civil dues setmanes després de tancar el cas Kitchen. Un crac. Només El Punt Avui hi dedica un retall al cas en portada.
