El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha processat per pertinença a organització terrorista els tretze presumptes membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats a l'operació Judes. La Fiscalia va demanar aquesta acusació i el magistrat ha seguit el mateix criteri que el ministeri públic. A més, a nou d'ells els imputa tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 considera que aquest grup formava dins dels CDR l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.

 

 

 

La creació d'aquesta cèl·lula ve motivada, segons el jutge, per la necessitat de comptar dins de l'estructura dels CDR amb un grup clandestí d'individus de la màxima confiança i que es mostressin totalment lliurats a "la causa", i encarregar-los la realització de les accions més sensibles.

 

Tots els investigats, diu l'instructor, comparteixen principis ideològics favorables a la independència i a l'activisme radical per aconseguir-la. El seu objectiu final com a organització seria aconseguir la independència de Catalunya, emprant per a això la violència en la seva màxima expressió.

El criteri de la Fiscalia seguit pel jutge

El ministeri públic considera que els nou encausats planejaven atemptats, sabotatges i un assalt al Parlament com a resposta a la sentència contra els líders independentistes. La Fiscalia estima que les proves aportades al cas acrediten que els implicats tenien objectius "prèviament seleccionats" contra els quals volien atemptar.

El fiscal també considera que els acusats haurien anat més enllà de l'activitat dels CDR per organitzar-se al marge i promoure atacs violents. Concretament, especifica en el seu escrit: "Els investigats haurien superat l'activitat dins dels seus respectius CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu de la qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats, utilitzant per a això els explosius i substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars".

Pel fiscal, queda provat que la suposada organització terrorista paral·lela que van crear els afectats buscava "aconseguir la independència de Catalunya, emprant per a això la violència en la seva màxima expressió, forçant de manera coercitiva les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d'Espanya". 

Si bé la mateixa Fiscalia assenyala que la suposada organització terrorista que conformaven els nou encausats era paral·lela als CDR, el fiscal no ha desaprofitat l'ocasió per assegurar que aquestes organitzacions rebutgen seguir les vies legalment establertes per l'estat de dret.