La crisi dels cribratges pel càncer de mama a Andalusia ha provocat una onada d'angoixa entre les dones catalanes que ha multiplicat per 20 el nombre de trucades als centres hospitalaris i les oficines que fan el cribratge, segons ha avançat aquest dissabte el programa "El suplement" de Catalunya Ràdio. Un dels principals centres de cribratge de càncer de mama a Catalunya, l'Institut Català d'Oncologia, ha passat de rebre 3 o 4 trucades al mes a rebre'n més d'un centenar arran de la fallada de comunicació dels resultats de les mamografies als hospitals andalusos, principalment el Virgen del Rocío de Sevilla, que van afectar 2.317 dones a la comunitat. El director de l'àrea assistencial del Servei Català de la Salut (SCS), Ignasi Carrasco, ha dit en una entrevista al programa, que les dones catalanes poden confiar en el sistema: "És normal que tinguin aquest neguit amb l'allau de notícies que hi ha hagut les darreres setmanes, però poden estar tranquil·les". L'increment de les consultes de les pacients són per saber quan tindran els resultats, què han de fer després de rebre'ls i com poden entrar al programa de cribratge.
Ignasi Carrasco ha insistit en el fet que el programa català de cribratge pel càncer de mama funciona bé i ha dit que ja fa més de 20 anys que existeix i que "ha donat els resultats que ha donat". El cribratge que es fa a Catalunya és poblacional, és a dir, es fa a totes les dones d'entre 50 i 69 anys, sense distingir abans si tenen senyals de tenir un possible tumor, el que provoca que només el 0,5% acaben tenint un càncer de mama. Cada any, més de 400.000 dones reben una carta que les convida a fer-se una mamografia preventiva al Sistema Públic de Salut dins del programa de detecció precoç del càncer de mama, i un 66% se la fan. Si el resultat és normal, es notifica per carta i li anuncien que la tornaran a convocar per a una revisió al cap de dos anys. Si es detecten resultats dubtosos, es convida per telèfon a fer una mamografia o proves addicionals, que en cas de mostrar alguna alteració benigna acaben programant revisions al cap de sis, 12 o 18 mesos. Si es detecta un càncer, la dona és derivada directament a fer-se les proves adients i, si es confirma, s'inicia el procés a l'hospital.
Reducció de desigualtats en salut
En paraules d'Ignasi Carrasco, el programa de cribratge és un èxit, ja que en els últims 20 anys ha ajudat a reduir la bretxa de mamografies preventives en les dones de diferents graus d'estudis. L'any 1994, les dones amb estudis primaris es feien mamografies de repetició al 24%, i les dones amb estudis universitaris se les feien en un 50% dels casos. Ara, aquests números han crescut fins al 85,9% en el cas de les dones amb estudis primaris, i fins al 92% en el cas de les dones amb estudis universitaris. Segons Carrasco, les dades evidencien que els programes de cribratge "són eines que han ajudat a reduir les desigualtats en salut". El departament de Salut encara la digitalització del servei i espera, en els propers mesos, poder publicar també els resultats de les mamografies a La Meva Salut, el servei en línia de l'SCS.