L’anunci de Pedro Sánchez que sospesa dimitir arran de la investigació judicial sobre l’activitat empresarial de la seva dona ocupa totes les portades, fora la d’El Punt Avui, que la dedica al centenari de S’Agaró. Certament, cent anys d’algú o d’alguna cosa s’han de celebrar —ni que sigui una urbanització litoral de gent benestant—, per molt que dimiteixi l’apoderat de l’Estat que t’administra. La festa és a les portades del Trio de la Benzina, que apugen l’aposta per assassinar la reputació del president espanyol. El que fan aquests diaris encaixa en la definició de Martijn Icks i Eric Shiraev, els científics de referència en l’estudi d’allò que en anglès s’anomena character assassination: “un esforç deliberat i sostingut per fer malbé la reputació o la credibilitat d'una persona”. És a dir, influir en el retrat o la reputació d'algú per crear-li en l’opinió pública una percepció extremadament negativa o poc atractiva. Un altre estudiós de la cosa, David Thomas, explica que l’assassinat de la reputació “implica una exageració o manipulació intencionada dels fets, la difusió de rumors i la desinformació deliberada per presentar una imatge falsa de la persona atacada, i crítiques injustificades i excessives”. Doncs això.
Aquestes precisions acadèmiques s’ajusten al que fa la portada d’El Mundo, que combina al títol principal una acusació (“Sánchez deixa Espanya en la interinitat”) i un judici d’intencions (“per victimitzar-se”). És la versió dura de la reacció del Partido Popular i de Vox a la “carta a la ciutadania” que ha publicat Sánchez, on anuncia que necessita aturar-se i reflexionar per decidir “si he de continuar al capdavant del govern o he de renunciar a aquest alt honor”. Els motius de Sánchez poden ser més o menys raonables, però el tabloide ultra els presenta com el caprici o l’extravagància d’un home voluble i fràgil, que té alguna cosa per amagar i gens de respecte per l’alta magistratura que ocupa i la voluntat dels electors. El títol de l’ABC s’atura en l’acusació, formulada en termes més sentimentals que institucionals (“deixa Espanya en suspens”). En els subtítols, però, sí que fa un judici d’intencions (“busca una onada d’adhesions”). La Razón, igual que l’ABC, dedica tota la portada a l’afer i descriu el moment de la mateixa manera. Al títol fa servir un verb agressiu (“amenaça amb la dimissió”) i dedica cinc dels set subtítols a reproduir l’argumentari del PP. El títol de l’editorial del diari del Grupo Planeta diu: “Victimisme i mitges veritats calculades”. Fa anys que aquests tres diaris s’afanyen a provocar una crisi com aquesta i, en veure la víctima ferida, no s’estan de clavar-li queixalades encara més ferotges aviam si l’acaben de matar.
Els diaris més afectuosos amb l’actual govern espanyol publiquen títols estrictament factuals. La Vanguardia diu que Sánchez “estudia plegar” i en dona els motius: “per ‘l’assetjament’ a la seva dona”. “Assetjament” entre cometes perquè el diari vol assenyalar que això ho ha dit el president, que és la seva valoració i no la realitat objectiva. L’Ara i El País ho fan curt i sintètic. “Sánchez sospesa deixar el govern”, diu el diari barceloní, mentre que el madrileny fa servir el verb “medita”, que fa més solemne. El Periódico que de fa mesos no es mostra tan monclovita, descriu l’acció de Sánchez com una “escenificació”, potser volent dir que és o els sembla una comèdia, si més no. Sona lleument crític, però ves a saber.
Val la pena fixar-se en les fotos del president en suspens que publiquen les portades d’avui. El Mundo fa la clàssica del personatge d'esquena anant cap a la porta del Congrés, com si marxés per sempre. Té gràcia la cara que fan els uixers de la cambra. Un evita mirar-lo i l’altre, al contrari, sembla que provi de llegir la cara com un tarotista les cartes. La Vanguardia i El País mostren uns plans més propers d’un senyor caratrist i consirós. Al diari madrileny encara se’l veu amb una ganyota cansada, un somriure mort. Al barceloní apareix capcot i amb un rictus afligit, de fatic. Una foto que fa pensar és la que publica La Razón, de l’agència Europa Press. És la mateixa que aquesta peça. És el Sánchez tristoi i conformat d’El País, però un parell de metres darrere seu es veu a la vicepresidenta María Jesús Montero parlant pel mòbil amb pinta despreocupada, i a la ministra d’Ensenyament i portaveu, Pilar Alegría, que comenta alguna cosa a la vicepresidenta Teresa Ribera amb un bon somriure a la cara. Quin contrast d’actituds i que sol es veu a Pedro Sánchez.
