Avui tornen els diaris del Trio de la Benzina a mentir, dividir i humiliar la societat catalana per la via de presentar la immersió lingüística com un obstacle al creixement dels alumnes, un empobriment intel·lectual per via de la provincianització i una persecució contra la llengua espanyola adreçada a fer-la desaparèixer. S’hi esforcen ja fa temps, especialment El Mundo. Aquesta setmana li toca a l’escola Turó del Drac, de Canet de Mar (Maresme), a la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha imposat un 25% de classes en castellà en una aula de P5 a instàncies d’una família. Mares i pares de l’escola, en un manifest, insten el Departament d'Educació a “blindar la immersió lingüística a les escoles catalanes”. No entenen —els indignen— les raons del TSJC ni de la família de l’alumne, que obliguen la immensa majoria a acceptar una escola feta a mida d’aquella única família i de la qual la resta no en tenia cap queixa. Els tres diaris diuen ara que l’alumne protegit corre risc de ser assenyalat i la seva família assetjada, etcètera, per la resta de pares, que “boicoten el castellà”, exigeixen fer pública la identitat de la família i han proferit “amenaces gravíssimes” contra ella, etcètera.
El cas és que aquests diaris no han esbrinat si això passa. Han vist els seus periodistes els missatges del grup de whatsapp on s’amenaça? No, perquè si no, els publicarien. Han parlat amb les altres famílies per saber què? No. Amb la direcció de l’escola? Tampoc. Amb Educació? No. N'han parlat amb una part i suposen o s’inventen la resta. Si han fet la feina amb als altres protagonistes d’aquest cas, no en queda constància. Això sí, els identifiquen com a famílies amenaçadores i agressives, directors i mestres desobedients i rebels, i una conselleria parcial i sediciosa. Res de parlar amb totes bandes, comprovar els fets, verificar les dades, contextualitzar la situació. Aquests diaris decideixen per endavant quina història explicaran, en quin to —mentir, dividir, humiliar— i ho fan, encaixi o no amb la realitat. Això té conseqüències. Aquest mateix dimecres, armat amb aquestes mentides, el president del PP, Pablo Casado, deia a Montevideo que la Generalitat “vol prohibir el castellà”. El tertulianat madrileny s’escandalitza i clama. També molta gent de bona fe que se’n fia.
Ara imagina’t el terrabastall si els diaris de Barcelona actuessin així. En tindrien prou copiant els texts incendiaris del Trio de la Benzina tot posant-hi “llengua catalana” o “català” on hi diu “espanyol”, “castellà” o “llengua castellana”. Per sort no passa. Mal que bé, volen fer periodisme i no mentir, dividir i humiliar.
El Trio de la Benzina ni tan sols prova de posar-se a les sabates de les famílies que se senten atropellades pel TSJC i indignades pels denunciants. Si informessin de debò, els seus lectors veurien de quina pasta estan fetes les sentències i les demandes contra la immersió. Se suposa que jutges i pares volen assegurar-se que els alumnes siguin competents en castellà. Doncs ja ho són, gràcies el sistema que denuncien i condemnen. Ho proven els exàmens al final de la secundària obligatòria. Són dades públiques: el curs 2020-21, la puntuació mitjana dels alumnes era de 76,5 punts sobre 100 en català i de 78 en castellà, 1,5 més. A sobre, la nota mitjana de castellà és la més alta de les matèries avaluades. És a dir, que el sistema educatiu català proporciona un coneixement equiparable d’ambdues llengües oficials i equivalent al de la resta de l’Estat. Més fets. En la pràctica, el castellà és la llengua més usada a les aules en perjudici del català. És a dir, que si la immersió és un sistema pervers per liquidar l’espanyol, no funciona gaire bé.
A la vista d’aquestes i altres dades que amaga el Trio de la Benzina, què té d’estrany que les altres famílies, la immensa majoria, pensin que les demandes són un caprici o una dèria ideològica d’uns pocs dels quals no es qüestiona mai la mala fe? Què té d’estrany que les altres famílies, la immensa majoria, i els mestres, pensin que les sentències del 25% els imposen una escola que no volen? Què té d’estrany que els mestres i el Departament d’Educació pensin que els jutges sostreuen abusivament les competències per establir i aplicar una política educativa avalada pel Parlament que votem tots? Què té d’estrany que pensin que sempre la llengua catalana és la que està sota sospita i a la qual qüestionen els drets? No té res d’estrany. Tampoc que s’indignin. Però si llegeixes El Mundo, l’ABC o La Razón no només no ho sabràs mai, sinó que provaran d’enganyar-te, d’excloure’t i de menysprear-te. Com tants i tants dies. Com avui.
El Mundo, portada
ABC, portada
La Razón, portada
El País, portada
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
Ara, portada
El Punt Avui, portada