Després de l'aplicació de l'article 155 van venir les eleccions del 21-D, i amb elles una de les frases més cèlebres que s'han pronunciat contra l'independentisme. "Ara es diu Diplocat en liquidació", va dir amb sorna l'exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en un acte de campanya per fer referència a com el govern de Mariano Rajoy havia "escapçat" l'independentisme i havia tancat les ambaixades de la Generalitat a l'exterior. D'aquella liquidació, que va acabar en no res -ja que el Diplocat segueix existint i hi ha un nou Govern independentista-, ara l'espanyolisme ha ressucitat un vell objectiu: el català. El mateix PP, Vox i Ciutadans han aprofitat la sentència del Tribunal Suprem que imposa fer el 25% de classes en castellà per intentar 'liquidar' la immersió i, amb ella, el català.

Sense anar més lluny, la portaveu del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, ha acusat aquest dimarts el Govern de "perjudicar la convivència, la tolerància i el respecte a la llei a Catalunya" a través d'una pregunta escrita a la Comissió Europea, on també demana que es condemni el presumpte assetjament al nen de cinc anys de l'escola de Canet de Mar i la seva família que ha fet que el TSJC insti el centre a impartir el 25% de classes en castellà

 

Montserrat ha acusat el conseller d'Educació, Josep González-Cambray, de cometre "un flagrant acte de prevaricació assegurant que no exigiria el compliment d'aquesta sentència. Aquesta situació ha propiciat casos d'assetjament com del qual és víctima aquest menor, que està sent amenaçat reiteradament a les xarxes socials, on es demana "de deixar-lo sol a classe" i es fomenten atacs com "pedregar la casa del nen de 5 anys", ha dit. Davant d'aquesta situació, ha lamentat la portaveu, "el govern català ha anunciat que seguirà endavant amb la seva estratègia d'immersió lingüística en lloc de complir la sentència del TSJC i garantir la seguretat i drets del menor".

El conseller d'educació, Josep González Cambray, sesión de control, Ple del Parlament - Sergi Alcàzar

El conseller d'Educació, Josep González Cambray, rebat les pressions contra la immersió / Foto: Sergi Alcàzar

A més, Montserrat, com ja va fer ahir el president del PP, Pablo Casado, a l'acte del dia de la Constitució, tornant a demanar al president espanyol, Pedro Sánchez, que trenqués amb els seus socis si no acaten la sentència i "compleixen amb l'article 1 de la Carta Magna", és a dir, el de mantenir la unitat d'Espanya.

Vox i Cs també s'apunten

Aquesta família i el seu fill de cinc anys també han estat utilitzats per Vox i Ciutadans, que també han pressionat des de tots els mitjans possibles al conseller d'Educació perquè acati aquesta sentència que cal recordar que fa referència a una llei que ja no està en vigor com és la llei Wert. De fet, així es recorda també -tot i que amb diferents matisos- des dels dos socis de la Moncloa. 

De fet, el que estan fent els tres partits de la dreta espanyola ha sigut engegar una campanya contra la immersió en tots els fronts, també el del Parlament. Així s'expliquen el munt de mocions i interpel·lacions que han dut a la Cambra catalana amb l'objectiu de pressionar (i fins i tot amenaçar el conseller Cambray) i denunciar una presumpta persecució del castellà i els castellanoparlants a Catalunya.

Ignacio Garriga, líder de Vox en Catalunya, sesión de control en el Parlament - Sergi Alcàzar

El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, en una sessió de control al Parlament / Foto: Sergi Alcàzar

I ni Vox ni Ciutadans tampoc han deixat passar l'oportunitat del cas de la família "assetjada". Fent gala d'un posat totalment propi de qualsevol super heroi de Marvel, el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, va assegurar ahir que es posava a disposició de la família per "donar-los suport quan ho necessitin". "Estarem vigilants per si hem d'emprendre accions legals contra la direcció del col·legi, institucions o associacions que vulguin vulnerar els seus drets", va afegir.

En la mateixa línia s'ha expressat aquest dimarts la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que ha afirmat que el que "el nacionalisme" està fent amb aquesta família "no té nom". "A què espera el govern espanyol per sortir en la seva defensa? Pensa la ministra d'Educació complir amb la seva obligació i protegir aquesta família?", ha preguntat.

El partit ultra ha anat més enllà i ha arribat a demanar la suspensió de l'autonomia per aquesta qüestió, acusant l'Executiu de Pere Aragonès d'estar "en rebel·lia" per defensar la immersió. A més, ha portat al Congrés una proposició per tornar a aplicar el 155 a Catalunya.

El català, en estat crític

Aquesta ofensiva de la dreta (i la judicatura) espanyola arriba en un moment de forta vulnerabilitat per al català. Les alarmes han saltat arran de l'informe que van presentar ara fa un mes les conselleries d’Educació i de Cultura sobre l'aplicació real de la immersió. El text concloïa que al curs de 4t d'ESO només el 46% dels professors es dirigeixen als alumnes en català. Altres exemples que fan feredat són que només el 39,4% dels alumnes fan servir el català a les aules i si les activitats són en grup, el percentatge baixa al 28,4.

Vuelta al cole, insitut escola Mirades - Sergi Alcàzar

Tornada a l'escola el passat mes de setembre / Foto: Sergi Alcàzar

​Però això no és tot. Si sortim de les aules veiem que el català també es troba en una clara situació de retrocés. Segons un informe que va presentar Plataforma per la Llengua a finals d'octubre, 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A això se li ha de sumar que els catalanoparlants només representen el 32,4% de la població dels Països Catalans i Andorra, segons dades del primer dia de gener del 2020. Això suposa, doncs, menys d'un terç.

Però malgrat tot això, la societat catalana es resisteix a deixar perdre la seva llengua i bon exemple d'això és el manifest que famílies de l'escola de Canet han fet demanant a la Generalitat que blindi la immersió. Les famílies defensen que la immersió lingüística ha permès que les criatures adquireixin les competències acadèmiques esperades, s'afavoreixi la integració social i cultural i es garanteixi una vida plena en català "després d'anys de marginació i criminalització".

 

Imatge principal: manifestació de Somescola per la immersió lingüística, celebrada el 2018 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona / ACN