Les dades no fan altra cosa que confirmar una realitat. El català es parla cada vegada menys a classe, per fer activitats en grup i, és clar, entre els mateixos nens. Però, què diuen les dades fins ara? Si el 2006 un 56% dels alumnes de 4t d'ESO feien servir el català per preguntar a classe “sempre o gairebé sempre”, ara només ho fan el 39,4%. És a dir, la caiguda és molt notòria. Una dada que encara fa més feredat si el que mirem és la llengua que es fa servir durant les activitats de grup. Si comparem les dades, el 2006 un 67,8% feia servir el català “sempre o gairebé sempre”, mentre que ara, el 2021, només la fan servir un 28,4%. Gairebé un 40% menys. Un 20,7% declara fer-lo servir “poques vegades”. I els professors, què fan en aquest context? Doncs també sembla que si el 2006 un 63,7% es dirigia als nens i nenes en català, ara només ho fa un 46,8%. Un 12,3% declara fer-ho “poques vegades”.

Un pla d'acció per revertir la situació

Uns percentatges que, com no podria ser d’una altra manera, fan posar les mans al cap. I de fet, el mateix conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha esmentat que "no s'ha fet suficient en els darrers anys" i ha constatat que "la situació social de la llengua catalana és preocupant".

 

Precisament per aquest motiu, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i Gonzàlez-Cambray, han presentat un pla d’acció per promocionar l’ús del català als centres educatius.

Segons han explicat en una roda de premsa, el pla consistirà en una anàlisi de la realitat del centre i aplicació d’accions i de millora a partir de grups impulsors. Aquests grups impulsors estaran formats per docents de diferents nivells educatius, un membre de la direcció del centre i acompanyament de l’equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social. La intenció és que en quatre anys, aquest pla estigui desplegat a tots els centres de Catalunya.

cambray garriga catala anna sole sans

Pla de promoció de l'ús de la llengua catalana als centres / Anna Solé Sans

Què s'està fent ara?

Enguany, però, ja s’estan fent coses. En uns 200 centres, aquest primer trimestre s’estan elaborant indicadors. Durant el segon trimestre, la intenció és crear grups impulsors i identificar elements de millora. De cara al tercer i últim trimestre, es duran a terme les formacions.

D’aquesta manera, s’aniran incorporant durant el segon curs, tercer i quart progressivament, fins a arribar als 3.500 centres educatius públics i concertats. Incorporar-se en aquest pla no és voluntari, per tant, tots els centres de Catalunya s'hi hauran de sumar. 

Davallada important

"En els darrers 15 anys s'ha donat una davallada del català", ha explicat Gonzàlez-Cambray amb les dades a la mà. En aquest context de caiguda lliure, el conseller d'Educació ha constatat que "és l'hora d'abordar aquesta situació". Així, ha posat èmfasi en el fet que "fins ara teníem percepcions, ara ho comencem de concretar". 

D'aquesta manera, la intenció és que amb aquest pla es pugui augmentar l'ús del català i facilitar l'aprenentatge de la llengua catalana a tots els membres i també a les famílies. En aquest sentit, s'ha ressaltat que caldrà veure el paper no només de les aules i dels professors durant les classes, sinó també els espais de pati, menjadors i activitats extraexcolars. 

El Gonzàlez-Cambray ha manifestat, davant una situació preocupant, que "emprenem mesures de caràcter immediat". Així, "el català és i seguirà sent la llengua vehicular. És una llengua de present i futur".  

Cambray, molest amb els tribunals

Durant la roda de premsa el conseller d'Educació ha estat preguntat per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'obligar a una escola de Llagostera a impartir el 25% de les classes en català. En aquest sentit, Gonzàlez-Cambray ha destacat que la "persecució" és "cansada".

"Ja n'hi ha prou que els tribunals vulguin imposar i decidir polítiques educatives". En aquest sentit, ha volgut posar de manifest que des del 2005 hi ha hagut 81 casos de més d'1.600.000 alumnes. 

Mascaretes fora a l'hora del pati?

Sobre la possibilitat dels nens de poder-se treure la mascareta al pati, el conseller ha confessat que se n'ha assabentat per la premsa just abans de la roda de premsa. En aquest context, ha trucat al conseller de Salut, Josep Maria Argimon. En els pròxims dies es prendrà una decisió, però tot fa pensar que podria ser imminent. 

 

 

Imatge principal: nens fent treballs a l'escola / Unsplash