Si avui cerques a Google “home d’Estat” t’apareixeran tot de referències a Alfredo Pérez Rubalcaba, doncs “home d’Estat” és l’expressió que s’ha fet servir als titulars de portada d’avui —podríem dir a tots els titulars— per definir al químic i històric dirigent del PSOE traspassat ahir.
Malgrat que els diaris han disposat de més de 24 hores per preparar-les, les portades d'aquest dissabte s’han quedat en el mateix tòpic pla com un plat, en vulgars banalitats de repertori que —pel que diuen els editorials, columnes i cròniques— l’home no es mereixia. La majoria servirien per qualsevol altra persona si li canvies el nom i la foto.
Què el distingia d’altres polítics professionals, què el va fer lluir, quina és la seva contribució, quin llegat deixa? No hi ha cap síntesi perspicaç ni cap sumari agut que expliqui, en el llampegueig d'un titular, per què era "un home d'Estat". Ni tan sols en els títols de les columnes que signen les diverses lluminàries que l'acomiaden. El mateix Rubalcaba havia dit que Espanya “és un país que enterra molt bé”. No és així a les portades d’avui, que potser no estan a l’alçada del personatge al que pretenen retre homenatge.
