L'exvicepresident del govern espanyol i ex-secretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba ha mort aquest migdia a Madrid després d'ingressar a l'hospital dimecres a causa d'un ictus als 67 anys. La mort sobtada de qui va ser l'autèntic cap de la maquinària i del poder socialista durant les etapes de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, i del PSOE al govern i l'oposició, ha commocionat el socialisme espanyol i la classe política.
Nascut a Cantàbria l'any 1951, Pérez Rubalcaba, que es va llicenciar en Química i es va afiliar al PSOE amb només 23 anys, va ser una peça clau als governs socialistes de Felipe González, on va ocupar les carteres d'Educació i Presidència i portaveu, i en els dos Executius de José Luis Rodríguez Zapatero, on va ser vicepresident i portaveu ministre de l'Interior.
Rubalcaba va ser elegit secretari general del PSOE l'any 2012 al Congrés de Sevilla, on es va imposar a l'exministra i dirigent del PSC Carme Chacón. Va ser el candidat socialista a les eleccions generals del 2011, on va perdre estrepitosament contra el popular Mariano Rajoy.
Rubalcaba va destacar per ser l'apagafocs del nucli dur dels governs socialistes, amb una reconeguda capacitat de treball i habilitat política. Va ser una figura clau en les negociacions de l'Estatut del 2006 amb Catalunya i de l'alto al foc d'ETA del mateix any, que es va trencar després de l'atemptat a la T4 de l'aeroport de Barajas.
EFE
La seva carrera política va començar durant la dècada dels vuitanta, quan va ocupar diversos càrrecs dins del PSOE i el govern espanyol en l'àmbit d'educació. Va ser nomenat secretari federal l'any 1986 i secretari d'Estat l'any 88, però no va ser fins a l'any 1992 que va saltar a la primera línia política quan va ser nomenat ministre d'Educació per Felipe González i després ministre de la Presidència i portaveu. Als anys noranta, Rubalcaba formava part del sector renovador del PSOE, enfrontat amb els anomenats guerristes, que dirigia el vicepresident Alfonso Guerra.
El 2004 va tenir un paper clau en la victòria contra pronòstic de José Luis Rodríguez Zapatero després dels atemptats gihadistes de l'11-M a Madrid. Amb Zapatero seria ministre de l'Interior i vicepresident i portaveu, convertit així en l'home fort del govern espanyol i la maquinària monclovita.
Rubalcaba, considerat per molts el Fouché espanyol, va abandonar la política activa l'any 2014, després dels pitjors resultats del PSOE en unes eleccions europees i 40 anys de militància. Va dimitir com a secretari general i va ser substituït per l'actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i va deixar l'acta del Congrés al setembre d'aquell mateix any. A partir d'aleshores, va tornar a ser professor de Química orgànica a la Universitat Complutense de Madrid.
De fet, quan va anunciar la seva dimissió, Rubalcaba, llavors cap de l'oposició a Rajoy, va comentar: "Mai vaig creure que duraria tant (en política), però sempre he pensat que la decisió que vaig prendre fa més de 30 anys (quan va deixar la docència) va valer la pena".
En els últims anys, tot i estar retirat, Rubalcaba, ha continuat sent un actor de referència dins del socialisme espanyol. A l'hospital s'han acomiadat d'ell aquests dies els màxims dirigents socialistes, com els expresidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero i de l'actual president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que ha tornat de la cimera de la Unió Europea abans d'hora. També han visitat Rubalcaba membres de l'actual Executiu i de la direcció del PSOE com Fernando Grande-Marlaska o José Luis Ábalos. L'expresident Mariano Rajoy i el rei Felip VI han ofert el seu suport a la família per via telefònica.
A més a més, va ser molt dur i crític amb el procés independentista a Catalunya, sent una de les figures que s'ha posicionat més clarament contra la independència amb frases com "l'Estat pagarà el cost de treure del mig Puigdemont", després de les eleccions del 21 de desembre del 2017.