Crida molt l’atenció aquests dies —avui també— l’absència gairebé sistemàtica a les portades de Madrid i Barcelona del judici al major Josep Lluís Trapero i a la cúpula d’Interior que se segueix a l’Audiència Nacional. Van passant els responsables més directes de la repressió policíaca de l’1-O i Olga Tubau, l’advocada defensora de l’excap dels Mossos d’Esquadra, els va deixant més llisos que un llençol. A les portades, però, hi ha un estrany silenci de ràdio.
No hi ha dia que Tubau no desmunti les fabricacions més gruixudes que componen bona part dels atestats de la Guàrdia Civil que branden els fiscals. Són els mateixos atestats que van servir per construir les acusacions de rebel·lió, primer, i sedició i malversació, després, en la vista seguida al Suprem contra els líders independentistes ara empresonats. Aquests dies, però, suposades proves inqüestionables i decisives queden en res només pel fet de traduir-les correctament del català, per exemple. És el cas de la famosa “reunió secreta” entre Trapero i Puigdemont que, com altres pretesos fets i documents clau —la famosa Moleskine i etcètera—, resulta que són només un “plantejament teòric” dels investigadors de la Guàrdia Civil, una fantasia sense indicis que no han pogut provar mai. Ahir ho va reconèixer a empentes i rodolons César López, la mà dreta de l’investigador principal de l’1-O, el tinent coronel Baena.
Potser per aquest motiu cap portada no se’n fa gaire ressò. Tot el Periodisme d’Estat™ va donar per bones i santes les investigacions de la Guàrdia Civil perquè, tu diràs, estava en joc el imperio del derecho y el estado de la ley (o és a l’inrevés?). Que vingui ara aquesta advocada a desmuntar-los mesos i mesos de portades no els deu fer gaire gràcia. A més a més, esclar, de la mandra que fa reconèixer que van prendre partit encara que aquella investigació, ara es veu, era de nyigui-nyogui —potser com la seva, ehem, informació.
Vox, el "nacionalisme bo"
Un altre detall significatiu. Tant El Mundo com La Razón titulen en to de queixa que PSOE i PP han bloquejat que Vox presideixi cap comissió parlamentària al Congrés dels Diputats. Fa l’efecte que els sap greu. La Razón fins i tot hi veu una injustícia, atès —diuen— que el partit ultra és “la tercera força”, escolti. Al marge de la precària intel·ligència que demostra el diari del joc parlamentari en una democràcia típica, on aquestes maniobres no són pas estrangeres, és significatiu el seu interès per blanquejar els d’Abascal com un partit normal més, les propostes del qual són homologables a d’altres. No els mireu així que no hi ha pas res d’estrany, venen a dir aquells diaris a la mínima ocasió.
El Mundo explica que Vox ha participat en una conferència de “líders nacionalistes” a Roma, on s’han aplegat, entre altres, Viktor Orbán, el primer ministre d’Hongria, que va definir el seu règim com “una democràcia il·liberal”, i Manon Maréchal, la neboda de Marine Le Pen i lideressa júnior del Reagrupament Nacional, que és com ara es fa dir l’antic Front Nacional. D’entrada, l’historial xenòfob d’Orbán i Le Pen, companys de viatge de Vox, està ben comprovat i explica prou el “cordó sanitari” al voltant d’aquest partit —encara que el PP (i Ciutadans) es beneficiïn del seu suport per governar un grapat de comunitats autònomes i ajuntaments. Si aquests són els “nacionalistes”, estem ben arreglats.
