En realitat no totes, però gairebé. No hi ha altres entreteniments judicials ni polítics a la vista aquesta setmana. Fins i tot s’ha ajornat la vista del cas de la Mesa del Parlament —en un atac de puresa judicial, ara s’adonen que Joan Josep Nuet és diputat i cal estudiar la situació. L’efecte que fa és que el drama ha quedat net de trames secundàries i la història principal té tot el protagonisme: és el ball d'ERC i el PSOE. Un joc interessant és veure com cada diari descriu la posició d’Esquerra de cara a les negociacions per la investidura de Sánchez.

El Mundo, per variar, entra amb les dues cames pel davant i parla de “xantatge” per explicar que ERC té unes condicions per negociar i un procediment intern, la cosa més normal del món. A ningú se li acut qualificar de “xantatge” les pressions de Pablo Casado o de les patronals de tota mena perquè Pedro Sánchez deixi Podemos de banda. Però aquest diari és així. Groller, primitiu i vulgar com un pinxo de taverna.

La Vanguardia i El Periódico parlen de “pressió”, que és un concepte menys barroer però mal carregat. No transmet la idea que entre els dos partits hi ha el natural estira-i-arronsa de qualsevol negociació, que pot ser civil per més esmolada i costeruda que es presenti.

El País és el que va més al gra i concreta: Esquerra demana que es constitueixi una taula de negociació duradora sobre el conflicte català (o espanyol). La Razón, diari enredador, envia un missatge més mafiós, del qual se’n pot deduir que els socialistes juguen a dues bandes.

Un últim detall. Explica El País que el jutge Manuel García Castellón (ha nascut una estrella), de l’Audiència Nacional, investiga un grup d’espies russos que tracta de desestabilitzar Espanya aprofitant l’aigua que baixa per Catalunya. Bé. El diari conta el que sap i, tot d’una, sense solució de continuïtat, el text de portada afegeix que García Castellón és el jutge que també investiga els CDR i Tsunami Democràtic. La insinuació és òbvia i tòxica: totes les tasques del nou jutge-heroi estan relacionades, de manera que s’indueix a pensar que l’independentisme té alguna connexió amb aquesta investigació dels espies russos. “Una unitat d’elit”, titula el diari, expressió que hi afegeix el seu punt de misteri i claveguera. Cal ser malparit.

EM

EPC

LV

LR

ABC

EPA

ARA