Portades que fan pudor de socarrim

Al govern espanyol se li cremen totes les olles i les portades fan pudor intensa de socarrim. França imposa una quarantena de 14 dies a tots els viatgers procedents d’Espanya. La reciprocitat és un principi bàsic en les relacions internacionals. Nissan diu que marxa de Barcelona… a França. No li caldrà quarantena. Les autonomies rebutgen la proposta del ministeri d’Educació de reobrir les escoles de 0 a 6 anys. Encara no se sap què passa amb la resta de centres.

No marxis, que n’hi ha més. El turisme —i les autonomies que més en depenen— està que fuma en pipa per la cancel·lació de la temporada, que altres estats europeus ja promouen: França hi destina 18.000 milions; Itàlia, 4.000. El comerç petit, mitjà i gran fa cara de pomes agres perquè ja no sap si pot obrir o no, fer rebaixes o no, sobreviure o no. Per paga, la Generalitat proposa que les botigues obrin dilluns. El confinament ha enfilat els preus dels aliments frescos un 6,9%, l’augment més gran dels últims 50 anys. Els rics estan empipats perquè els apugen l’IRPF. Parlem dels que guanyen més de 130.000€ l’any. Expansión, que obre amb això, en diu “cop fiscal”, com a “cop d’estat”.

A més a més, és el tercer dia seguit que augmenta la xifra de contagis i morts per la Covid-19.

És un no parar. Tot això surt de les portades de la premsa impresa d’avui. En realitat no són les portades que fan pudor de socarrim, sinó el govern de coalició de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Per salvar-se, cerquen un acord amb ERC que els alliberi de les obligacions de l’actual estat d’alarma i mantenir-ne les restriccions. El Mundo ja diu que els republicans “imposen a Sánchez una desescalada a mida per a Catalunya”. España se rompe, almenys pel que fa a la unitat de pandèmia.

En fi. Posades l’una al costat de l’altra, les portades d’avui pinten el govern d’Espanya com un jugador suat i sense esma al caire de perdre les seves últimes fitxes al casino.

Pijos, Marqueses & Ultres

Entretant, en un univers paral·lel, Pijos, Marqueses & Ultres del barrio de Salamanca de Madrid —els que encara hi són, vaja— es manifesten contra l’executiu. Són, a tot estirar, uns centenars. El ministeri de l’Interior hi ha enviat uns quants policies amb uniforme de feina que han entrat saludant amablement. Ni un detingut, ni un cop de porra, ni una mala paraula, ni un trist ¡A por ellos!

La protesta, però, ha fet forat gros a les portades de la tuna mediàtica de la dreta, que parla de “desplegament policial” (La Razón), “blindatge policial” (ABC) i “control policial” (El Mundo), i ho presenta com un setge a la llibertat d’expressió. Penses en els 27.321 morts per la Covid-19, els milions que suporten el confinament i els ERTO —dos mesos, ja— o, sí, la repressió de l’1 d’octubre, i ho trobes tot grotesc, ridícul. Faria riure si no fos per la burla al dol i al sacrifici de tants ciutadans que signifiquen aquestes portades, un retrat de la hipocresia, el cinisme i la poca vergonya dels diaris que les editen.

ABC