La majoria de portades obren avui amb notícies esperançadores, cosa formidable si penses que la setmana anterior va acabar tristoia. Almenys aquesta arrenca bé. Al titular d’aquesta peça no li facis gaire cas: és un exercici per captar la teva atenció al·ludint a un acudit. En realitat no hi ha títols, notícies, ni portades bones i dolentes en sentit moral. N’hi ha que ens agraden i n’hi ha que no; de més o menys encertades; de més o menys interessants. De fet, es pot dir que gairebé totes les notícies són “dolentes”, perquè les “bones notícies” són les “males notícies”. Un riu que segueix la llera, un avió que aterra o uns fills que estimen als seus pares no són notícia. Ho és el riu desbordat, l’avió que s’estavella o un parricidi —perdó per la brutalitat.

Però avui no hi som, aquí. La Vanguardia diu que ja es nota l’impacte positiu de les restriccions imposades per frenar els contagis. Ens van avisar que aquests quinze dies seran decisius. N’hem fet la meitat i sembla que funciona. Això vol dir que la gent es porta bé i resisteix, com es veu a la fotassa d’El Periódico amb tot de persones a la platja de la Nova Icària de Barcelona. És la cara. La creu és el que explica El Punt Avui en una portada ombriva, on fa llista de testimonis de la debacle que s’abat sobre diversos sectors econòmics. “Les pèrdues són astronòmiques”, diuen d’un càtering. “Ja no cobro res i estic recorrent als estalvis”, afegeix un fotògraf. Cru. Dur.

España (no) Suma

La mateixa Vanguardia informa que el PP ha deixat de banda el projecte España Suma, llançat originalment pel primer Pablo Casado, que consistia a fer pinya amb Vox i Ciutadans —això funciona a Andalusia, Madrid, Múrcia…— i s’ha apuntat a l’esquema defensat pel president gallec Núñez Feijóo: aplegar els vots de la dreta extrema al centre dins un únic partit, el seu. Per sota del titular, aquesta idea: la moció de censura de Vox ha ajudat tothom menys els promotors. Es de ser inútiles, com diuen els de l’APM? La creu de tot això és que els extremistes treballen darrere les manis negacionistes i contra les restriccions que han acabat en aldarulls arreu d’Espanya i també a Barcelona, com diu l'Ara. A El País, però, la policia espanyola diu que són protestes desparellades —ehem.

A una bona notícia també en sentit moral dedica l’ABC la primera pàgina: un grup d’adolescents de Logronyo que es van llevar ben d’hora ben d’hora per netejar la brutícia dels manifestants antirestriccions. (Apart: molta brometa, molta brometa, però fer manis sense llençar un paper a terra ni trencar cap vidre no està a l’abast de tothom, eh?). Molt bona aquesta història exemplar, encara que, per moments, té un to una mica Pantomima Full. El líder del grup de nois d’ordre és el fill d’una escombriaire:

Una notícia que és cara i creu és l’entrevista a la ministra d’Economia d'El Periódico. El títol principal és que el PP hauria d’aprovar els pressupostos. Sí, esclar. També haurien d’acordar la renovació del Poder Judicial i ja veus (Apart: fa dies que no hi ha saragata mediàtica sobre la cosa, que vol dir que negocien bé). El subtítol, en canvi, fa més per la gent, perquè Calviño es compromet amb les pimes i aturats que s’han quedat sense ajuts públics. El diari s’ha estimat més la politiquería que la política.

A La Razón es fan un embolic amb una enquesta on (cara) diuen que els espanyols aproven el confinament peeeeeeerò (creu) que suspenen la gestió del govern socialbolivariano. Com s’entén, si la gestió es limita gairebé a manegar el confinament? Res, el diari volia dir que Pedro Sánchez caca i l'hi ha fet dir a l’enquesta vulguis no vulguis.

Això. Que les “bones notícies” tenen la seva creu. Pregunta-ho als nord-americans, sinó. Diu El País que tanta gent votant a l’avançada endarrerirà el recompte i la proclamació del guanyador. Ja veus. Tant vot pot acabar en pizza. Que no, que és broma. Votar sempre acaba bé —gairebé sempre, vaja, ja ens entenem.

LV

EPA

EPC

ARA

EP

ABC

EM

LR