El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va adreçar aquest dilluns un requeriment formal a les comunitats autònomes de Madrid, les Illes Balears, Aragó i Astúries perquè posin en marxa el Registre de Persones Objectores de l’Avortament, tal com estableix la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. Sánchez va advertir que, si en un termini de tres mesos aquests registres no s’han creat, l’executiu central actuarà mitjançant els mecanismes legals corresponents per garantir-ne el compliment. El govern recorda que aquesta obligació té caràcter vinculant i alerta que la manca del registre restringeix de manera efectiva l’accés de les dones a un dret fonamental reconegut per llei. Aquest dimarts, Isabel Díaz Ayuso, la presidenta d'una de les comunitats interpel·lades per Pedro Sánchez al requeriment formal, desafia Pedro Sánchez a la portada d'El País i ho fa reptant-lo a un pols; i és que Madrid és l'única comunitat que no ha confirmat que es posi a treballar en el registre. Ayuso manté el seu rebuig i defensa que “no s’ha de perseguir ni a qui practica un avortament ni a qui no vol fer-ho”. I és que al PP hi ha polèmica interna sobre l’avortament, després que el grup municipal del partit a l’Ajuntament de Madrid donés suport a una iniciativa de Vox sobre el suposat “síndrome postavortament”. Però Ayuso té clar que guanyarà aquest pols, tant contra Sánchez com contra Gènova, i rebutja el registre d’objectors de consciència. Mentre altres governs autonòmics del PP, com els d’Aragó i les Balears, ja han confirmat que compliran amb la creació del registre, Ayuso ha rebutjat la mesura perquè considera que “estigmatitza” els professionals sanitaris que es neguen a practicar avortaments.
La imatge del dia d'El País, però, és per a Sébastien Lecornu, que va deixar el càrrec de primer ministre de França, l’endemà de formar govern. L’Elisi va anunciar aquest dilluns que el president francès, Emmanuel Macron, havia acceptat la dimissió presentada per Lecornu. Macron el va nomenar cap de l’executiu gal el passat 9 de setembre en substitució de François Bayrou, que va dimitir per no superar una moció de confiança a l’Assemblea Nacional. El president del partit d’ultradreta i Rassemblement National i cap de l’oposició, Jordan Bardella, ha tornat a reclamar eleccions anticipades al país.
El Mundo, per la seva banda, explica que quan Santos Cerdán va substituir José Luis Ábalos al capdavant de la Secretaria d’Organització del PSOE el juliol del 2021, va limitar l’ús d’efectiu per cobrir les despeses de representació. Va establir un sistema de “doble comprovació” per evitar possibles fraus amb els tiquets, exigint que es presentés tant la factura com el rebut de la targeta de crèdit. Tot i aquest control inicial, documents interns del partit als quals ha tingut accés El Mundo revelen que Cerdán va reprendre els pagaments en metàl·lic el febrer del 2023 i els va mantenir durant almenys un any i mig, rebent 21 sobres amb diners entre el 2021 i l’octubre del 2024, alguns per sobre del límit legal de 1.000 euros. D'altra banda, el diari conservador entrevista una supervivent de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre de 2023, el dia que fa dos anys d'aquella massacre: "Si no alliberen els ostatges, seguirem sent-hi el 7-O", diu la noia. Les negociacions de pau al Pròxim Orient s’han reprès enmig d’una creixent pressió internacional, després de dos anys de guerra entre Israel i Gaza, que una comissió d’investigació de l’ONU ja qualifica de genocidi. A petició del president dels Estats Units, Donald Trump, aquest dilluns d'havien d'iniciar les converses indirectes per concretar l’acord de pau proposat per la Casa Blanca. Aquest nou intent de posar fi al conflicte arriba just quan es commemora el segon aniversari del 7 d’octubre, quan Hamàs va assassinar 1.200 persones i en va segrestar 250 més. En resposta, Israel va llançar una ofensiva militar que encara manté sota ocupació la Franja de Gaza i que ha causat almenys 66.148 morts palestins, segons dades de l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU.
Finalment, a l'ABC hi ha, precisament, una imatge de familiars de les víctimes d'aquell primer atac de Hamàs retent homenatge als morts. El diari indica que aquest dilluns les delegacions de Hamàs i Israel es van reunir per primer cop després de mesos sense contacte i de l’intent israelià d’assassinar la cúpula negociadora de Hamàs a Doha. L’intercanvi d’ostatges per presoners palestins i la retirada de tropes israelianes centren la primera fase de les converses. Tot i la petició de Trump de suspendre els bombardejos, Benjamin Netanyahu no ha cedit, i en les darreres 72 hores han mort més de cent persones a Gaza. Sobre la taula hi ha un pla de 20 punts amb què Trump aspira al Premi Nobel de la Pau, que es concedirà aquest divendres. La iniciativa compta amb el suport de Netanyahu i de les famílies dels ostatges i els observadors confien que aquest intent tingui més recorregut que la treva de gener; hi ha optimisme amb aprovar un acord abans de dijous. I per acabar, també a la portada del diari conservador, l’exassessor de José Luis Ábalos, Koldo García, investigat per corrupció dins de l’operació Delorme, hauria visitat recentment una notaria de Madrid en almenys dues ocasions per modificar la titularitat de diversos béns immobles, segons assegura el diari. Fonts de l’ABC, apunten que aquests moviments busquen transferir la nuda propietat o l’usdefruit a la seva exdona, Patricia Úriz —també investigada—, o atorgar drets de compra a la seva filla menor de quatre anys, presumptament per protegir el patrimoni davant possibles embargaments judicials. Què diuen la resta de portades d'aquest dimarts?