La guerra de Gaza viu dies decisius a les portes dels dos anys de l’inici del conflicte entre Hamàs i Israel, però la Flotilla ha contribuït a remoure consciències i encendre l’espurna que ha mobilitzat molts ciutadans indignats que volen estar en el costat correcte de la història. En un sentiment compartit per molts, el president d'ERC Oriol Junqueras fa dir una frase vaticinadora: “La humanitat s’avergonyirà del genocidi a Gaza durant generacions”. Com durant dècades es va avergonyir de l’holocaust jueu. Però la història és el que té, que pot donar-li la volta als fets com un mitjó, i els manifestants consideren que ara és Israel el que està perpetrant "un genocidi contra palestins innocents" en represàlia contra els terroristes de Hamàs que ha convertit en víctimes innocents centenars de milers de civils palestins, molts dels quals són infants que moren de fam o sota les bombes. L’alliberament dels ostatges que encara romanen retinguts a la Franja, la vintena dels que encara són vius i els cossos d’aquells que van morir durant el captiveri, sembla més a prop. Centenars de milers de persones en més de 70 ciutats de l’estat espanyol, i de moltes altres a la resta del món han sortit al carrer, amb una assistència massiva a Madrid i Barcelona, sota un clam unànime de dir prou, de denunciar el genocidi que s’està perpetrant a Gaza i de proclamar la seva indignació contra Israel; de demanar als governs que acabin amb la connivència que mantenen amb el règim de Benjamin Netanyahu en forma de contractes d’armamentístics o comercials, i també l’alliberament dels més de 400 activistes que encara es troben retinguts a una presó en el desert israelià.
Les imatges de milers de persones omplint els carrers de Madrid i Barcelona, on es van reunir, respectivament, 92.000 persones segons les xifres oficials (500.000 segons els organitzadors) i 70.000 (300.000 segons els organitzadors), tenyeixen les portades de vermell, verd i negre, els colors de la bandera palestina. A la premsa madrilenya, com és de suposar, només El País obre la seva portada amb la manifestació amb una imatge de milers de manifestant protestant als carrers de Barcelona, i un titular que diu “Espanya viu les seves majors protestes per la massacre d’Israel a Gaza”, destacant que les manifestacions ses van estendre a més de 70 ciutats espanyoles. A premsa conservadora, però, aquest clam ha estat menyspreat. El Mundo encara li concedeix un faldó a la portada, però amb un enfocament que no perd oportunitat de tirar en bala contra el president del govern, amb el títol de “desenes de milers demanen a Sánchez que talli tota relació amb Israel”. La notícia principal de la portada de El Mundo és per seguir atiant el PSOE arran del recent informe l’UCO, i afirma que “els sobres del PSOE a Koldo constitueixen un blanqueig de capitals segons la seva pròpia llei”.
Però el cas de l’omissió de les manifestacions és del tot clamorós en la premsa més conservadora, que fa com si sentís ploure davant el clam del carrer. L’ABC obre la seva portada amb la informació de què “els ministres d’Exteriors, Defensa i Interior oculten l’ús de fons reservats al Congrés”, i ho justifica explicant que Albares mai ha comparegut davant la comissió de secrets, i Robles i Marlaska, segons la Moncloa, van oferir dades dos cops abans de 2022. La fotografia de grans dimensions que sempre inclou la portada del degà de la premsa conservadora és per un nen palestí d’una família de desplaçats que recull un tros de fusta, amb el títol: “El món, pendent de la negociació pel futur de Gaza”, i afegeix que “els emissaris de Trump viatgen a Egipte per organitzar l’alliberament dels ostatges. El president nord-americà no acceptarà retards de Hamàs pel seu pla. La Razón, per la seva part, no dedica ni una línia a les manifestacions als carrers espanyols, i prefereix seguir carregant contra Sánchez, del que diu que “busca un forat per eleccions i tapar el judici a Ábalos”. El rotatiu de Planeta sosté que “l’ombra del finançament del PSOE desvela al partit i és el límit dels seus socis per donar-li suport”, al mateix temps que destaca que el PP demana la dimissió de Sánchez pels pagaments en B, i afirma que “res d’això podia succeir a la seva esquena”.
A la premsa catalana, La Vanguardia obre la seva portada amb el conflicte a l’Orient Mitjà. Li dedica el titular a les negociacions entre Israel i Hamàs a El caire, i la fotografia principal a la manifestació, destacant que “tot Espanya surt al carrer per Palestina”. El diari dels Godó també porta en la seva portada un reportatge dels dos anys de la matança del 7-O, que titula “tornar a la zona zero”. També inclou dues entrevistes als protagonistes executius de l’opa, el president del BBVA, Carlos Torres, i el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, que són els grans protagonistes de la portada de El Periódico. Els titulars en un diari i l'altre diuen pràcticament el mateix però amb diferents paraules. A La Vanguardia, Torres diu que “l’opa del BBVA aconseguirà entre el 60% i el 70% del Sabadell”, mentre que González-Bueno afirma que “aquesta oferta no sortirà, l’acceptació vorejarà només el 25%”. A El Periódico, els titulars són aquests: “Aquesta oferta és imbatible i té molt atractiu”, diu el president de l’entitat basca, mentre que el CEO del Sabadell afirma que “la segona opa és millor perquè el preu serà igual o més alt”. En el diari de Premsa Ibérica la manifestació de Barcelona queda reduïda a la mínima expressió. El diari Ara, per la seva part, obra la seva portada amb una imatge espectacular d’un edifici de Gaza esfondrant-se, i a sota, un titular que es pregunta que a hores d'ara es fa el món: “Gaza, s’acaben dos anys d’infern?"
