Donald Trump considera que Hamàs està “preparat per una pau duradora”, especialment després que el grup armat palestí hagi anunciat que està disposat a alliberar tots els ostatges —una vintena de supervivents— i a retornar els cossos dels morts. L’oferta, però, no és incondicional. Hamàs vol renegociar alguns apartats del pla de 20 punts impulsat des de la Casa Blanca i ja validat per l’executiu israelià. La proposta, que el president dels Estats Units havia presentat com a “darrer intent seriós” per resoldre el conflicte, no ha obtingut la recepció esperada a Jerusalem. Segons el Canal 12, figures de l’entorn del primer ministre Benjamin Netanyahu consideren que la resposta dels islamistes no és altra cosa que un rebuig tàctic i una maniobra dilatòria, tot i que no descarten tirar endavant amb el full de ruta nord-americà per falta d’alternatives. Però, quins punts vol negociar Hamàs i on pot xocar frontalment amb Israel?
L’alliberament dels ostatges és el punt de partida més important i, segons totes les parts implicades, el més factible d’assolir a curt termini. Tant Israel com Hamàs han expressat la seva disposició a avançar en aquest aspecte, i el fet que Trump hagi demanat públicament a Netanyahu que suspengui els bombardejos a Gaza indica que Tel-Aviv té interès a completar aquesta primera fase de l’acord com més aviat millor. El pla nord-americà preveu que, en un termini màxim de 72 hores des de l’activació de l’acord, tots els ostatges vius siguin alliberats i els cossos dels morts retornats. Israel, però, vol poder reprendre les operacions ofensives immediatament si detecta incompliments. Segons el Canal 12, fonts del govern israelià preveuen que Hamàs utilitzi aquesta fase per plantejar exigències addicionals, especialment pel que fa a l’escenari de postguerra. És aquí on topen frontalment amb Trump, que vol imposar una autoritat externa liderada per ell mateix i amb Tony Blair, mentre que Hamàs accepta lliurar l'administració de Gaza a un òrgan independent de tecnòcrates palestins, "basat en el consens nacional palestí i el suport àrab i islàmic".
La premsa israeliana ha subratllat com a reveladora la decisió de Netanyahu de convocar una reunió d’emergència després de la declaració de Trump, deixant-ne fora els ministres ultradretans Bezalel Smotrich i Itamar Ben Gvir, que s’han oposat frontalment a qualsevol sortida diplomàtica del conflicte. Aquest moviment suggereix que el primer ministre podria estar disposat a explorar el camí de l’acord, almenys parcialment, malgrat les tensions internes dins del seu govern. Amb tot, s’obre ara un període de negociacions en què Hamàs posarà sobre la taula les seves condicions i exigirà garanties concretes abans de qualsevol avanç. L’equilibri serà delicat, caldrà veure fins on està disposat a estirar-se Trump per garantir un acord, i fins on pot cedir Netanyahu sense perdre el suport dels seus aliats més bel·ligerants. Segons el Canal 12, el primer ministre hauria subratllat la importància de coordinar la resposta amb Washington perquè no sembli que Hamàs ha respost amb un sí incondicional a l’ultimàtum de Trump, que va amenaçar els islamistes de desfermar l’infern sobre ells.
La voluntat de Netanyahu d’analitzar si Hamàs ha respost afirmativament al pla de Trump no és fortuïta. El “sí” del grup islamista ve carregat de matisos. Mentre el president nord-americà ho ha interpretat com un triomf diplomàtic i ho presenta com un pas cap al seu anhelat Nobel de la Pau, Israel llegeix el comunicat amb molta més cautela. De fet, entre els 20 punts del pla impulsat per Washington, hi ha una absència que crida poderosament l’atenció, ja que Hamàs no es compromet en cap moment a lliurar les armes. Aquest punt és clau per a Israel, que ara es troba analitzant cada frase de la declaració per discernir si s’hi amaga una acceptació parcial de bona fe o, en canvi, un intent de guanyar temps i forçar una nova ronda de negociacions. El paràgraf final del comunicat de Hamàs, on insinuen que volen formar part de les converses sobre el futur de Gaza, tampoc no ha sigut ben rebut a Tel-Aviv.
Egipte, l’escenari a l’horitzó
Tots els interrogants oberts per la resposta matisada de Hamàs i les reticències d’Israel hauran de trobar resposta al Caire. Serà a Egipte on se celebraran les negociacions per desencallar el pla de 20 punts impulsat per Trump i on les delegacions de Hamàs i Israel, acompanyades de mediadors àrabs i de l’enviat especial nord-americà Steve Witkoff, intentaran definir els detalls tècnics de l’acord. Els representants del grup islamista hi arribaran aquest dissabte a la nit, així com els israelians, i les converses començarien dilluns. No es descarta tampoc la participació de Jared Kushner, gendre de Trump, fet que subratlla l’interès dels Estats Units per tancar l’acord al més aviat possible. Fonts diplomàtiques admeten que el temps juga en contra, i que una resolució ràpida és imprescindible per desbloquejar l’alliberament dels ostatges. Ara bé, segons l’actual proposta, Israel mantindria la majoria de les forces desplegades a Gaza després de l’alliberament, una condició que podria fer descarrilar les negociacions.