Dia clau per a Junts per Catalunya. La votació de les primàries per elegir candidat a Barcelona han arrencat aquest dissabte a les deu del matí sense incidències i s’allargaran fins a les 19h d'aquest diumenge. El procés arriba després de mesos de moviments interns, contactes, renúncies i intents de construir una candidatura de consens que no han acabat prosperant, i servirà per escollir el cap de cartell per a les eleccions municipals del 2027 a menys d'un any pels comicis. La militància haurà de triar entre quatre aspirants que han superat el requisit del 20% d’avals, el president del grup municipal Jordi Martí Galbis, la diputada al Congrés Pilar Calvo, l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas i la diputada al Parlament Glòria Freixa. Les votacions es fan de manera telemàtica durant tot el cap de setmana i culminaran diumenge, en un calendari que la direcció havia fixat amb l’objectiu d’arribar a l’estiu amb el candidat definit.
Aquest desenllaç posa punt final a un procés que es remunta a després de les eleccions municipals del 2023, quan Junts va guanyar amb Xavier Trias, però no va poder governar per l’acord entre el PSC, Barcelona en Comú i el PP que va investir Jaume Collboni. Pràcticament, Trias va deixar la primera línia política i el partit va quedar sense un lideratge clar a la ciutat, obrint una etapa de transició que s’ha allargat durant mesos amb Jordi Martí Galbis de president del grup municipal. Durant la tardor del 2025, amb el calendari encara obert, dins del partit es donava per fet que seria difícil tenir un candidat abans de final d’any. En aquell moment, era vox populi que Jordi Martí Galbis volia presentar-se, mentre que la cúpula de Junts per Catalunya, liderada per Carles Puigdemont, apostava pel portaveu del partit, Josep Rius. Abans, però, l'executiva juntaire havia topat amb la negativa, primer, de l'exconseller Joaquim Forn i, segon, al president Artur Mas, mentre l'exconseller Josep Maria Argimon s'havia ofert per al lloc.
El nom de Tatxo Benet, l'opció que va descarrilar com a candidat de consens després de les carabasses de Forn i Mas
Un dels noms amb el qual es buscava el consens, que va aparèixer per sorpresa i que va ser impulsat pel vicepresident del partit, Antoni Castellà, va ser el de l'empresari Tatxo Benet a finals del 2025. Tot i que Josep Rius tenia coll avall que seria el candidat, la direcció de Junts buscava en Benet un perfil mediàtic, independentista i que pogués evitar el xoc de trens que s'ha acabat produint. Aquesta opció, tot i que inicialment semblava tirar endavant, va decaure sobretot per motius familiars del mateix Benet, mentre que posteriorment el mateix Xavier Trias va posar en dubte públicament aquesta possibilitat i va assegurar que no veia probable que Benet fes el salt a la política municipal.
Un cop es va superar el nom de Tatxo Benet, el debat i el nerviosisme a les files juntaires es va intensificar. Jordi Martí Galbis va començar a moure fitxa amb la posada en marxa d’una pàgina web pròpia amb el lema “Fem que Barcelona torni a funcionar, somiar i viure”, un pas que servia per projectar la seva figura en un moment en què el partit encara no havia definit el mecanisme d’elecció. Tot i això, la cúpula juntaire havia demanat a Galbis que es retirés de la cursa, mentre que Trias va passar d'avalar Josep Rius a únicament fer-ho a Martí Galbis. Paral·lelament, la direcció continuava buscant una alternativa que permetés evitar unes primàries.
De l'esperat pols entre Rius i Martí Galbis a les primàries entre quatre
Amb el pas de les setmanes, el focus es va situar en dues figures internes. D’una banda, Jordi Martí Galbis, que consolidava la seva voluntat de presentar-se, i de l’altra, Josep Rius, que comptava amb el suport de la direcció i era considerat el candidat preferit de Carles Puigdemont. La intenció de la cúpula era evitar una competició interna i apostar per una candidatura única. El mes de maig va ser determinant. Martí Galbis va comunicar formalment que mantenia les seves aspiracions, malgrat les pressions per fer un pas al costat i les ofertes a empreses de seguretat com Prosegur. La sorpresa d'aquesta decisió va ser majúscula en el si de la cúpula juntaire. Aquesta decisió va alterar els plans de la direcció i va obrir la porta a un escenari de competència interna. Dies més tard, Josep Rius va anunciar que renunciava a optar a l’alcaldia, per sorpresa també de la cúpula de Junts, amb l’argument d’evitar una confrontació dins del partit.
La reunió de Turull amb sis possibles aspirants
Amb la retirada de Rius, el partit va activar definitivament el seu mecanisme intern. La Comissió Municipal Territorial va assumir el procés i va fixar el calendari per a la presentació de candidatures i la recollida d’avals. El reglament preveia diferents opcions per elegir el candidat, però la presència de diversos aspirants amb suport suficient va acabar conduint a la celebració de primàries. De fet, el mateix partit va acabar promovent la celebració d'unes primàries amb la reunió del secretari general de Junts, Jordi Turull, amb tots aquells que havien sondejat la possibilitat de ser caps de cartell a Barcelona. Els únics dos amb qui es va reunir Turull, però que finalment no han optat a presentar-se van ser els exconsellers Jaume Giró i Josep Maria Argimon.
En aquest tram final es van anar confirmant les quatre candidatures. Jordi Martí Galbis es presentava com a continuador del llegat de Trias, amb el suport de l'exalcalde, amb l'aval de bona part de la maquinària de la Federació de Barcelona i de diversos regidors; Pilar Calvo irrompia per sorpresa amb l'impuls de diversos dirigents pròxims a Puigdemont, com l'adjunt a la presidència, Albert Batet, la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, l'advocat del president, Gonzalo Boye, i els diputats al Congrés. Per la seva banda, Glòria Freixa ha mantingut la candidatura, tot i les pressions que ha sofert per ajuntar-se amb Pilar Calvo. És pròxima al president del Parlament, Josep Rull, i ha rebut el suport de membres del Parlament, com el seu portaveu, Salvador Vergés, o el diputat Joan Canadell. Jaume Alonso-Cuevillas completava la llista amb un perfil que es reivindica com a més vinculat a la militància.
El procés culmina aquest diumenge, tancant així una etapa marcada per la recerca d’un candidat que no s’ha resolt fins a última hora i definirà el nom que haurà de liderar el projecte a Barcelona de cara a les municipals del 2027. Tot i això, caldrà veure si tot el procés acaba aquí, tenint en compte que Neus Munté va guanyar les primàries l'any 2018 per ser la cap de cartell en les eleccions del 2019, però ho va acabar sent l'exconseller Joaquim Forn (a la presó), amb Elsa Artadi de número dos.