La tenacitat de l’actual president del grup municipal de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí Galbis, a l’hora de defensar la seva opció com a futur alcaldable en les eleccions municipals, va ser el detonant del procés de primàries que actualment viu aquest partit a la capital de Catalunya. La insistència a presentar-se, avalat pel suport que sempre li ha professat l’alcalde Trias, va comportar la retirada del regidor Josep Rius, malgrat comptar amb el suport de la cúpula del partit. Tot plegat ha comportat l’activació d’un procés intern que marcarà el futur lideratge del projecte de Junts a Barcelona.
Com a contrincants en aquest procés, Martí Galbis s’enfronta a la diputada al Congrés Pilar Calvo; la diputada al Parlament Glòria Freixa, i l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas. I contra ells, el delfí de Trias farà valdre la seva experiència municipal. Així ho aclareix en aquesta entrevista a ElNacional.cat, on apunta com a principal diferència respecta la resta de candidats la seva trajectòria municipal: “He estat regidor de govern i d’oposició i la resta de candidats no tenen aquest bagatge”, apunta Martí Galbis, que, sigui quin sigui el resultat del procés intern, té previst continuar com a president del grup municipal de Junts fins al final del mandat.
Per què ha decidit fer el pas de voler ser l'alcaldable de Junts per Barcelona?
És una decisió presa a foc lent. No es pren d'un dia per l'altre. És una decisió molt meditada, molt valorada, molt contrastada també amb molta gent amb qui col·laboro i he col·laborat, i no deixa de ser una decisió lògica de continuïtat respecte a una feina que ja estem fent en aquests moments i que estic fent com a president de grup. En el moment en què Xavier Trias abandona l'Ajuntament i jo assumeixo les responsabilitats de president de grup municipal, entro en una dinàmica en la qual és més fàcil proposar-me metes com aquesta. És un pas natural dins de la dinàmica i la trajectòria que porto a l'Ajuntament de Barcelona i defensant els colors de Junts per Barcelona.
Ha fet un esment a Xavier Trias, que va ser alcalde entre el 2011 i el 2015 representant el mateix partit. Quin és el llegat de Trias a Barcelona?
Són bastants els llegats, no n'hi ha només un. Crec que juntament amb Pasqual Maragall ha estat el millor alcalde de Barcelona. I això són paraules majors. Recordat i valorat no només pels seus votants sinó per molta altra gent de la ciutat. El primer actiu és el de la capacitat de connectar, d'empatitzar i de no solament fer-se respectar, sinó també de desitjar que aquesta persona pugui fer el millor per Barcelona. Hi ha molta gent que no és del teu color, però que en un moment determinat diu: "El senyor Trias em mereix confiança i el seu equip em mereix confiança i, per tant, li faig confiança perquè pugui ser la persona que tiri endavant el projecte de ciutat". En Xavier Trias té un caràcter i una manera de funcionar que fa fàcils les coses, la gent hi confia, és proper, és humà, i en política municipal, en general en política, però en política municipal és molt important el factor humà de proximitat, d'empatia, de posar-se a la pell de l'altre i d'intentar ajudar a l'altre, encara que pensi diferent de tu. Això són uns elements que formen part d'aquest llegat, d'aquest llegat polític, humà, professional, perquè també ell és del món sanitari i tot això també es nota. És un llegat que, amb la mesura possible, com que també n'he format part, humilment, d'aquesta manera de funcionar i d'aquest equip, doncs també m'agradaria aprofitar al màxim aquell llegat, actualitzar-lo i projectar-lo de cara al futur.
Vostè ara comença una cursa per liderar la candidatura amb l'objectiu de liderar la ciutat. Respecte al seu projecte de ciutat, li vull demanar quin problema tenim amb la seguretat i com el resolem?
En les darreres dates s'han produït una sèrie d'elements i de situacions molt complicades que han creat una gran alarma social, amb ús massiu d'armes blanques i darrerament també d'armes de foc i assassinats al carrer a plena llum del dia que fa que estiguem en una situació d'alarma generalitzada. Ja no són percepcions, són realitats molt dures a les que no ens podem acostumar. I la gent ara ens demana solucions, i no solucions fàcils, perquè aquest tipus de fenòmens de gran criminalitat o de criminalitat organitzada internacional són molt difícils de combatre, però ara haurem de fer entre tots allò que no s'ha fet els últims anys, perquè la situació actual no és cap casualitat ni és un fet sobre el qual no podies pensar. Són situacions que tenen el seu origen en la manca d'acció política, manca d'acció legislativa, manca d'acció judicial i manca de determinació política per primer prevenir i després fer front a aquests fenòmens delinqüencials.
Respecte al tema de l'habitatge, l'alcalde Jaume Collboni ja ha fet una proposta electoral: l'eliminació de les llicències de pisos turístics, una mesura que només podrà aconseguir si ell repeteix com a alcalde. Si l'alcalde és vostè, què farà amb aquesta proposta?
Hem de veure el recorregut que té, perquè hi ha unes sentències determinades, però també és una qüestió que transcendeix l'àmbit jurisdiccional de l'Estat i se n'ha anat a Europa. Haurem de veure en els pròxims temps els pronunciaments de la justícia europea respecte a aquesta decisió. En qualsevol cas, creiem que aquesta situació de problema d'accés a l'habitatge no se soluciona fent això. Creiem que és una orientació molt d'eslògan electoral: "Suprimiré 10.000 llicències d'habitatges d'ús turístic", que són llicències legals. Estem parlant de legalitat estricta. Una altra cosa és després què passarà en el futur. No estem parlant de coses il·legals o alegals amb les quals nosaltres som absolutament contundents de perseguir i d'eliminar. Inspecció permanent i continuada contra totes les manifestacions d'il·legalitat, incloses evidentment les de l'habitatge. Pels habitatges d'ús turístic, creiem que és una situació no tan clara. Nosaltres no estem d'acord amb el fet que això solucioni el problema.
Si vostè arriba a ser alcalde, té al cap quin gran projecte urbanístic duria a terme a Barcelona?
Tenim una ciutat en permanent ebullició, en permanent desplegament. Una ciutat que creix cap endins, perquè cap enfora és difícil, però va creixent contínuament. Tenim molts projectes urbanístics en marxa, micro, de barri, de districte, de ciutat. La Marina del Prat Vermell, la Sagrera, tenim una sèrie de mecanismes i d'eines com el 22@, que també canviarà de cara al futur per incrementar habitatge i deixar enrere l'oferta gairebé exclusiva d'oficines. Tenim molts planejaments urbanístics en marxa, però el que necessita aquesta ciutat, és una mica de calma també, perquè el que no podem és tenir la ciutat aixecada permanentment a tot arreu, com està passant ara. Per tant, jo crec que hem de ser molt curosos i molt responsables a l'hora d'engegar noves obres d'aquelles tan grans que el que fan és col·lapsar la ciutat. Si d'alguna cosa també podem queixar-nos de l'actual govern de Jaume Collboni és que ha estat incapaç durant tres anys de fer allò que va prometre a la campanya electoral, perquè a la campanya electoral va dir: "Deixarem respirar la ciutat i no farem segons quines obres, perquè venim de l'època Colau, que això no hi ha qui ho digereixi". Doncs va faltar a la veritat, no va fer respirar la ciutat, va començar amb nous projectes i a aixecar-ho tot, tot alhora. El que hem de fer és un esforç important de planificació, no solament urbanística, sinó també de les inversions, perquè les coses es facin, però es facin de tal manera que no generin ni provoquin tants perjudicis com estan provocant ara les grans obres de la ciutat, les petites i les mitjanes, que estan totes portant-se a terme alhora, simultàniament. I això una ciutat com Barcelona no s'ho pot permetre.
Vostè ha rebut el suport de l'alcalde, de Xavier Trias. En canvi, una altra precandidata com la Pilar Calvo ha rebut el suport de l'advocat del president Puigdemont, Gonzalo Boye, o de Míriam Nogueras. Creu que Calvo és la candidata de la cúpula del partit?
Crec que no hi ha cap candidat oficial de la cúpula del partit, almenys de moment. Tothom té els seus suports i és lògic que així sigui, tothom té els seus àmbits de confiança, tothom té els seus àmbits de feina política que t'ha permès conrear unes relacions i unes amistats i unes col·laboracions molt estretes. I és normal que jo pugui tenir el suport del batlle Xavier Trias perquè he format part del seu equip durant molt temps i ens estimem, a part d'això. I també és normal i lògic que la Pilar tingui el suport de la seva cap de files a Madrid per les mateixes raons. Això no fa que un o altre sigui considerat més o menys oficial. Crec que la direcció del partit té un compromís de neutralitat.
Creu que el fet que tant Glòria Freixa com Jaume Alonso-Cuevillas hagin decidit presentar-se l'afavoreix a vostè a l'hora de dividir el vot?
No ho tinc clar. Això és el que es diu i el que es pot comentar o es pot interpretar. Però no crec ni que m'afavoreixi ni que em perjudiqui. Som quatre candidats. Tot està obert, tot és difícil i molt competitiu perquè estem parlant de tres persones d'una gran qualitat personal, professional i política. Per tant, això són unes primàries molt competitives, molt obertes, tothom té les seves potencialitats, tothom té les seves expectatives. No hi ha res decidit. En conseqüència, màxim respecte pels companys i companyes que són adversaris. Màxim respecte i també màxima autoexigència perquè les coses s'han de fer i s'han de fer bé i fins a l'últim minut no tindrem res segur.
Què creu que el diferencia de la resta de candidats?
Tots som diferents. Tots som persones més o menys importants dins el projecte de Junts per Barcelona, però evidentment tenim característiques diferents que totes sumades enriqueixen el projecte. Jo estic molt d'acord amb els diferents perfils que sumen, que és la filosofia que hem tingut aquests últims anys a Barcelona amb en Xavier Trias al capdavant. Sumar molta gent, alguns diferents, però que el projecte final és el mateix, el de fer el millor per la ciutat, el de tenir la ciutat més bona i més potencialment rica, des del punt de vista també social, del món, i això lligat amb un projecte nacional català de llibertat pel país i de màxima projecció de cara al futur, sempre amb el benestar de les persones al mig. Diferències? Home, hi ha unes diferències molt clares des del punt de vista de la trajectòria, del balanç de la feina feta en l'àmbit municipal. És un fet objectiu, una simple descripció d'una sèrie d'actius que jo he tingut en l'àmbit municipal els últims anys. Jo he estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Els altres tres companys, cap d'ells ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Jo he estat regidor de govern. Nosaltres hem tingut la sort i el privilegi de poder governar aquesta ciutat durant quatre anys i, per tant, una experiència de gestió política molt important. Ells, evidentment, aquesta experiència no l'han tingut. Jo també he tingut el privilegi, encara que amb una mica de mala sort, de fer oposició, perquè vam guanyar les eleccions. Recordem que Junts per Barcelona va guanyar les eleccions el maig del 23. Això no fa gaire temps. I, per tant, també he hagut de fer oposició a l'Ajuntament aquests últims tres anys, havent guanyat les eleccions. Cap dels meus companys té aquest bagatge. I jo continuaré sent regidor fins al maig del 27, regidor de l'oposició fins d'aquí a un any, i cap dels meus tres companys serà regidor d'aquí a les eleccions municipals. Això són diferències des del punt de vista de l'arrelament a la realitat barcelonina, del coneixement de l'Ajuntament, del coneixement de la ciutat, de les entitats, de les empreses, de les plataformes, dels barris, de les persones. Això és un bagatge, que pot tenir qualsevol persona que està a l'Ajuntament, dels quaranta-un regidors que som, però que no tenen els meus tres companys en aquests moments.
Li agradaria que algun dels seus companys se sumés a la seva llista, com a número dos o número tres?
Això és prematur.
Té pensat, per exemple, un número dos?
No. Els que em coneixen saben que soc una persona d'anar pas a pas, de no generar expectatives que no es puguin complir, de no fer falses promeses ni d'imaginar coses. Podem somiar. Jo somio en ser alcalde de Barcelona, somio en Barcelona com la millor ciutat del món, però estem parlant de coses més prosaiques. Aquestes coses s'han de fer en el moment que toca, quan hi hagi resultats de les primàries començarem una altra etapa en la qual haurem de redefinir rols, haurem de fer el màxim esforç perquè tothom continuï remant en la mateixa direcció. Això pot ser coincident amb una llista o no, perquè la llista no ho és tot.
Durant el procés per arribar a les primàries hi ha hagut una relativa polèmica en la qual es deia o es comentava que el favorit de la cúpula del partit del president Puigdemont era Josep Rius. Però Rius decideix no presentar-se. Com ha viscut aquest procés fins que vostè decideix que optarà a les primàries tant sí com no?
L'he viscut en el dia a dia. El dia a dia és molt intens a l'Ajuntament i la meva feina com a regidor és la principal. El procés de preprimàries l'he viscut amb tota normalitat i naturalitat. És cert que les perspectives eren unes altres respecte que hi hagués primàries o no. Això no estava previst, tot i que les primàries i qualsevol elecció forma part de l'ADN de Junts. Practiquem les consultes internes permanentment. Ho votem gairebé tot, però internament. Què ha passat? És cert que jo vaig fer un pas endavant, que, si em permet la paraula, era un pas valent, però que no va contra ningú, ni ha anat contra ningú, ni va contra ningú en absolut. Aquest pas endavant meu, que té una lògica de continuïtat, de lògica de relleu natural dins l'Ajuntament, provoca, això és així, és un fet objectiu, provoca la renúncia d'en Josep Rius. És una renúncia que a mi també em sorprèn perquè jo no m'ho esperava ni ho tenia previst en en absolut. I simplement és una decisió personal que respecto plenament, ja ho vaig dir en el seu moment. Ell renuncia i jo vaig presentar les meves credencials per ser candidat. I a partir d'aquí se succeeixen una sèrie de moviments i hi ha altres companys que en aquell moment de trànsit aprofiten per presentar la seva candidatura, que també considero que és no solament lícit i legítim, sinó que també és plenament justificat tenint en compte que són perfils polítics molt importants.
Creu que Junts va tard en escollir candidat? Queda menys d'un any de les eleccions.
Sí, això ja vaig dir-ho l'any passat. Ho he dit públicament i no me n'amago. Anem tard, però el tema no és ara pensar en el temps que hem pogut perdre, sinó en el temps que tenim al davant per aprofitar al màxim. Tot i haver anat tard, crec que estem en condicions i amb prou temps per entomar el que ens ve davant en aquests onze mesos vinents i fer una bona precampanya, fer una bona campanya i fer uns bons resultats.
Des de la cúpula del partit li han demanat que es retiri, recentment o en els últims mesos, d'aquesta cursa?
No. He tingut moltes converses amb companys de la direcció, però no, això no se m'ha demanat.
Quina serà la primera decisió de Jordi Martí Galbis si guanya i què farà si no guanya? Seguirà com a president del grup municipal?
Si guanyo les primàries seré el candidat de Junts a Barcelona i ens haurem de posar a treballar des del minut zero per preparar la millor campanya i la millor candidatura de cara al maig del 27. I si no guanyo, tinc un contracte amb la ciutadania que és la regidoria de l'oposició i, evidentment, tinc el compromís amb la gent de continuar fent la meva feina per la qual em paguen els ciutadans fins a l'últim dia, que és el maig del 27.
I descarta anar a les pròximes llistes, si no guanya?
Si no guanyo, el que faré sempre, perquè jo ho he fet sempre, és posar-me a disposició del partit a seguir treballant. Es pot treballar des de molts llocs. Jo ho he fet sempre des d'allà on he cregut que podia ser més útil i la qüestió de les llistes per mi no és cap problema existencial. Si perdo les primàries continuaré de regidor fins a l'últim dia i em posaré a disposició del partit per continuar treballant i col·laborant en el projecte de Junts per Barcelona i de Junts per Catalunya.
Entrevista sencera: