Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de professió i amb una llarga trajectòria en l’àmbit jurídic i polític, ha fet el pas d’entrar en la cursa per liderar Junts per Barcelona en el marc de les primàries del partit de cara a les eleccions municipals del 2027. Conegut també pel seu paper com a defensor en causes d’alt perfil vinculades al procés independentista, Cuevillas presenta la seva candidatura com una aposta personal i de llarg recorregut per “defensar Barcelona” i recuperar el que considera l’ordre i la qualitat de vida perdudes en els darrers anys a la ciutat. El precandidat ja ha reunit els avals necessaris per competir en unes primàries que se celebraran el cap de setmana del 21 i 22 de juny.
Cuevillas competirà amb altres tres aspirants que també han aconseguit els avals per participar en el procés intern: la diputada al Congrés Pilar Calvo, l’actual president del grup municipal a l’Ajuntament Jordi Martí Galbis i la diputada al Parlament Glòria Freixa. En aquesta entrevista amb El Nacional.cat, l’advocat reivindica la seva experiència i transversalitat com a valors diferencials, amb l’objectiu no només de guanyar les primàries sinó també de disputar l’alcaldia. Amb un discurs centrat en qüestions com la seguretat, l’habitatge i la governança urbana, defensa la necessitat de “posar ordre” a Barcelona i apel·la a construir una candidatura amb capacitat real de victòria en un escenari polític obert i competitiu.
Per què decideix fer aquest pas?
Per molts motius. En primer lloc, el president Puigdemont m’ho va demanar fa vuit anys, que aleshores hauria estat molt més fàcil perquè no hi havia ni primàries. Si jo ho hagués acceptat, hauria estat el candidat. Aleshores, però, em va agafar en una situació personal la qual no m’atrevia a comprometre’m. L’octubre passat vaig estar parlant amb ell i tenia l’espina clavada d’haver dit que no. Ara ja he fet una aposta personal i ja m’ho he organitzat tot per poder comprometre’m en els pròxims vuit anys de la meva vida a defensar Barcelona, que és el meu objectiu.
El partit que vostè representa va estar a l’alcaldia entre el 2011 i el 2015 amb Xavier Trias. Quin és el seu llegat?
L’alcalde Trias va deixar una Barcelona ordenada, tot el contrari del que tenim avui. Ho hem de recuperar. El mandat de Colau va ser nefast per a la ciutat i Collboni no sé ben bé què ha fet. Si preguntem a la gent què ha fet l’alcalde Collboni ningú ens ho dirà. El que sí que sabem és que no ha corregit moltes de les coses que havia fet la Colau. Hem de tornar a la Barcelona amb qualitat de vida, còmode pels barcelonins i hem de revertir moltes coses que s’han fet molt malament aquests darrers anys.
La percepció dels ciutadans és que Barcelona té un problema de seguretat. Com ho resolem això?
Des del nostre partit, Junts, s'han fet coses molt positives. La majoria dels precandidats hi hem tingut intervenció, perquè finalment s’ha aprovat al Congrés, on la Pilar Calvo és diputada, mentre que qui va abanderar això va ser en Jordi Martí Galbis. Realment, la proposta inicial venia d’una comissió que vam fer al Col·legi d'Advocats de Barcelona per abordar aquests temes. Dimecres vam veure com una persona era assassinada amb un cop de pistola davant d’una comissaria de la Policia Nacional. Aquí s’ha donat carta blanca i s’ha de treballar molt en aquest sentit.
Té alguna proposta concreta?
Moltes de les coses que s’han de fer no són competència municipal i s’han d’abordar des d’altres àmbits. Junts està fent bé les coses amb el tema de la multireincidència. També hem d’abordar un fenomen que no és exactament el mateix, però va de bracet, que és l’ocupació delinqüencial. S’ha de preservar l’ordre públic i això ho he defensat sempre. Ho vaig defensar també quan era diputat al Parlament, on vam fer la comissió sobre el nou model policial. La preservació de l’ordre públic és una garantia necessària per a la convivència en una societat avançada. Vaig dedicar-me molt a combatre-ho.
Un altre problema que té la ciutat és l'habitatge. L'alcalde, Jaume Collboni, que és candidat del PSC ja ha fet una promesa electoral, que és la no renovació de llicències de pisos turístics. Si vostè és alcalde, farà aquesta suspensió o pensa fer alguna altra cosa?
La qüestió de l’habitatge és un fenomen molt complex i que conec bé amb la meva doble condició de jurista i economista. He estat molts anys com a assessor del col·legi de professionals que es dediquen en temes d’habitatge. I ara també com a economista al Col·legi d’Economistes tenim una comissió que es diu Observatori Econòmic de Dret i Justícia, en la qual estem analitzant com la regulació de qualsevol sector, com la regulació dels lloguers, està afectant l’habitatge. És cert que amb el topall dels lloguers s’ha aconseguit que no incrementi el preu, però no baixa. Tot ha estat a costa que s’hagi reduït molt el parc d’habitatge i avui en dia trobar un habitatge de lloguer a Barcelona és més complicat que fa uns anys. S’ha de treballar amb molts factors, perquè els topalls per si sols no solucionen res. S’ha de treballar tant sobre els pisos turístics, com sobre l’habitatge residencial. Aquí s’està avançant en la bona línia, però s’ha de mirar molt perquè quan toques la regulació de qualsevol cosa té moltes derivades: intentes solucionar un problema i en generes un altre encara pitjor. S’ha de tocar la llei d’urbanisme, perquè la reserva d’un 30% d’habitatge protegit, actualment vigent, fa que als promotors no els surtin els números. Per tant, no hi ha nova promoció i s’ha de facilitar l’accés al sòl. També s’ha de fer un parc públic d’habitatge. Tot això no són solucions senzilles i que ningú faci promeses i digui que en sis mesos ho arreglarà. S’ha de treballar també des de l’àmbit fiscal, donant incentius i hem de deixar de criminalitzar el petit propietari, perquè els hem posat al mateix sac dels grans fons, que només actuen per interessos econòmics. Amb el lloguer turístic, veurem. És possible que aquests fons posin a la venda paquets de milers d’habitatges i sí que tindria una incidència sobre el preu de compravenda, que són dos mercats amb vasos comunicants, tot i que no són el mateix. És un fenomen complex, s'ha de treballar multifactorialment. Hi ha coses que es poden fer des de l'Ajuntament, però altres coses que s'han de fer des de la Generalitat o des del BOE, tot i que esperem que algun dia tinguem un BOE propi.
Si vostè arriba a l'alcaldia, té al cap algun gran projecte urbanístic que pugui dur a terme?
Els Jocs Olímpics van ser la gran transformació de Barcelona. L’alcalde Maragall va ser un gran visionari, però crec que el gran esdeveniment que volem els barcelonins és l’accés a l’habitatge, una ciutat segura, neta, ordenada i que no sigui un caos circulatori. Crec que aquest és el gran projecte. Els últims grans projectes estrella que hem tingut, des de la Copa Amèrica al Tour de França, ens han costat una milionada i no sembla que hagin revertit en benefici de la ciutadania ni del comerç. Potser abans d’anar a grans projectes estrella s’ha de posar més ordre a la ciutat.
Una de les precandidates és la diputada al Congrés, Pilar Calvo. Ella ha rebut el suport de la portaveu del Congrés, Míriam Nogueras, i de l’advocat del president Puigdemont, Gonzalo Boye. Creu que és la candidata de la cúpula del partit? De la Permanent?
Caldria definir què és la cúpula del partit, que no és una cosa fàcil. Hi ha gent a la Permanent que està donant suport a la Glòria Freixa. Junts va néixer com un moviment i el secretari general sempre diu una frase que m’agrada molt repetir: Ens diem Junts, no pas iguals. Hi ha molts matisos diferents. Tots som puigdemontistes i jo no tinc cap necessitat d’exhibir-ho. Ens equivocarem si no ens ho prenem com hem de triar quin és el millor candidat per guanyar-li l’alcaldia a Jaume Collboni. No hauríem de caure en el parany de fer una mena de precongrés de Junts per veure quina família té més quotes de poder a la futura governança del partit després de les municipals. Ens equivocaríem si féssim això. Jo no penso entrar en aquest joc.
Vostè, en el procés de reflexió per presentar-se, va dir que parlaria abans de tot amb el president Puigdemont. Ho ha fet?
Les meves converses amb el president Puigdemont són confidencials i privades.
Però hi ha parlat?
Si són confidencials i privades, és el que puc dir.
Inicialment, el favorit de la cúpula del partit era Josep Rius, però acaba decidint no presentar-se després que Jordi Martí Galbis, l’actual president del grup municipal, decidís fer el pas i optar per presentar-se en unes possibles primàries. Com ha viscut tot aquest procés?
L'he seguit amb l'expectació amb la qual l'hem seguit tots els ciutadans catalans mínimament interessats en aquest tipus de coses. La meva postulació està sobre la taula del president des del passat mes d’octubre. Aleshores, jo estava expectant. Quan en Josep Rius decideix retirar-se, el secretari general ens convoca i, aleshores, jo explico que m’ho estic rumiant a causa de l’espineta clavada. Em veig amb ganes, il·lusió i força i crec que és el projecte vital pel qual he apostat. Abans d’oficialitzar-ho, volia parlar amb molta gent, afiliats de base i captar una mica el pols de com ho veu la gent. Abans que fos públic hi havia una sèrie de gent que volia que s'assabentessin perquè jo havia parlat amb ells abans. Això va provocar que esgotés el termini fins al darrer dia per anunciar-ho públicament.
Va tard Junts? L’hi dic perquè ja hi ha quatre candidats oficialitzats…
Va tard. Podríem haver-ho fet millor perquè aquest procés el podríem haver fet fa un any. Aquest procés és una gran oportunitat per a Junts. Tenim quatre candidats que demostren que tenim molt de talent al partit. Tenim quatre candidats que demostren que tenim molt de talent al partit. Qualsevol de nosaltres quatre seria un candidat que desitjaria tenir qualsevol partit. A més, Junts sempre ens hem caracteritzat per ser un moviment radicalment democràtic i les grans decisions del partit les hem sotmès sempre al vot de la militància. És un exercici de coherència. També estem aconseguint que els mitjans estigueu pendents de nosaltres i n’estigueu parlant.
Què creu que el diferencia dels altres candidats?
Pertanyem tots a la mateixa formació política i tenim moltes coses en comú. La Pilar Calvo va ser la diputada que em va substituir a mi a, a Madrid. En Jordi Martí Galbis, la Pilar Calvo i jo vam ser, juntament amb el president Rull, els que vam crear la Comissió de Defensa dels Drets dels Animals dins del partit. Això pertanyia a la Sectorial de Justícia que jo presidia i vam ser els quatre promotors que ens vam proposar de tirar-ho endavant. Abans també li parlava de la llei contra la multireincidència. La Pilar Calvo ha fet un treball magnífic en les conclusions de la Comissió del 17-A, del qual jo he tingut una gran intervenció. De fet, ella ha estat assessorada per una persona que va formar part del meu equip de defensa, que és l’Agustí Carles. El que em diferencia, pel que sondejo i m’arriba, és que probablement la meva és l’aposta que té més transversalitat. El meu objectiu no és guanyar les primàries, sinó que és guanyar l’alcaldia. Crec que sóc el candidat més ben posicionat per arribar al màxim nombre de ciutadans possibles amb l’espectre immens que tenim de la frontera del PP fins a ERC. Crec que hi ha possibilitats reals, més que reals, de guanyar-li l’alcaldia a Jaume Collboni.
Podria obrir la porta a fusionar dues o tres candidatures?
Sí, és clar. Vaig llegir l’entrevista a la Pilar Calvo i ella diu que vol una candidatura d’unitat. Jo més que una candidatura d’unitat, vull una candidatura guanyadora. Si al final venim de la mateixa formació política, tenim molts punts en comú. Jo estic mantenint converses amb sectors de la societat civil. El que caracteritza Junts és ser aquest moviment transversal que no es queda tancat amb les costures més estretes d'un partit polític, sinó que sap obrir i sap ser permeable amb la societat. El repte és apassionant. Guanyar a Barcelona no és fàcil i hem de poder tenir la capacitat d’il·lusionar molta gent.
Per tant, manté la porta oberta a algú dels altres tres?
A tots tres, si volen.
Qui li agradaria que fos el seu número dos?
Ha de ser una dona. Tenim dues candidates magnífiques. Com que la meva aspiració és treure dotze regidors, hi ha lloc per a tots.
Té ara mateix algun nom pensat?
Sí, tinc noms. Tots els que estan jugant el procés de primàries serien candidats idonis per formar part d’una llista electoral. Tinc pensats noms de dins del partit com de fora, però això és prematur, entre altres coses perquè tampoc tindré jo la capacitat de decidir-ho. És una decisió que s’haurà de prendre conjuntament amb el partit.
D'altra banda, li han demanat que no es presenti?
Hi ha gent que diu: “Home, esteu dividint el vot”. Però formalment no m’ho ha demanat ningú amb capacitat de fer-ho.
Si no guanya el procés de primàries, descarta acabar sent el número dos o tres d’un altre candidat?
No m’ho he plantejat, però en principi no és el meu objectiu. Jo vull ser alcalde i crec que tinc els elements. Dels quatre precandidats, soc el que té l’índex de notorietat més elevat. Això és una dada objectiva, fàcilment constatable pels estudis que tenim.