Sorpresa majúscula. El portaveu de Junts per Catalunya, diputat al Parlament, vicepresident del partit i regidor a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Rius, ha comunicat la decisió de no optar a ser alcaldable de Junts a l'Ajuntament de Barcelona. Després que l'actual president del grup municipal juntaire, Jordi Martí Galbis, anunciés les seves intencions de postular-se malgrat les peticions de la cúpula de Junts encapçalada per Carles Puigdemont que no ho fes, Rius ha explicat en una carta que no es vol presentar en un context de "confrontació i divisió interna". "En les actuals circumstàncies, no em puc postular com a candidat i contribuir a una confrontació que no servirà, al meu entendre, per sortir-ne més reforçats i encarar el repte que els barcelonins esperen per part de Junts", ha dit Rius. 

El dirigent juntaire explica a la carta que l'anunci de Martí Galbis per optar a ser alcaldable "altera alguna de les condicions imprescindibles" que assegura que es va fixar per "poder impulsar un projecte de renovació, proposta i ambició per Barcelona, que vagi més enllà de la crítica necessària i prioritzi el model de ciutat que volem". "Un projecte que ha partit des del primer moment de la suma i no pas de la confrontació o el desafiament intern. Per a mi, això era una línia vermella", diu Rius a la carta, on subratlla que la confrontació "debilita" el projecte de Barcelona i el projecte nacional de Junts. 

Reivindica una mirada "nova i fresca"

En aquest context, el dirigent de Junts explica que s'havia posat fins a quatre condicions imprescindibles per poder tirar endavant el seu projecte: generositat, consens, autocrítica i renovació. "Generositat per renovar cares, idees, projectes, maneres de fer, de comunicar i acostar-nos als barcelonins. Consens perquè un projecte guanyador necessita unitat i suma des del primer dia. Autocrítica perquè sense aquesta no es pot millorar ni construir una alternativa sòlida al govern de la ciutat. I renovació perquè necessitem parlar més de la Barcelona del present i del futur que no pas de la del passat", reivindica Rius a la carta, on subratlla que creu que cal una mirada "nova i fresca".

El dirigent de junts considera que l'actual projecte del PSC "expulsa els barcelonins" d'una ciutat cada cop "més cara, amb massificació turística, col·lapsada, desendreçada i insegura", mentre el "català perd presència i centralitat cada vegada més preocupant". "Davant del model de l'alcalde Collboni, tenim l'obligació de construir una alternativa guanyadora, perquè una altra Barcelona és possible", reivindica el dirigent de Junts.

Rius reivindica Trias i Puigdemont

Rius, que en l'inici del text explica que ha estat sospesant molt seriosament la possibilitat de liderar la renovació de Junts a Barcelona, subratlla també que en els anys que ha treballat a Barcelona el projecte ha estat de "suma i no confrontació". "A l'alcalde Xavier Trias ens l'estimem tots, i és un referent per a tots nosaltres. Per això, en cap cas, crec que s'hagi de plantejar el projecte de Barcelona estant al costat o al marge ni de l'alcalde Trias ni del president Puigdemont". A més, recorda que va entrar en política a Barcelona amb el govern Trias i ha estat regidor en els últims anys. "Crec estar en condicions de liderar un projecte per a una Barcelona que torni a posar els seus ciutadans al centre de tot", reivindica. 

Martí Galbis es queda com a únic candidat

Després de la decisió de Josep Rius, Martí Galbis queda, a hores d'ara, com a únic aspirant a ser alcaldable de Junts a Barcelona. El partit havia ofert el lloc a diversos noms, com ara al president Artur Mas, l'exconseller Joaquim Forn o l'empresari Tatxo Benet, però tots tres van denegar la proposta i, en cas de l'últim, amb recels clars de Xavier Trias. També hi ha hagut oferiments d'altres noms, com ara l'exconseller Argimon o Jaume Alonso-Cuevillas, que no han estat contemplats per la cúpula juntaire. Caldrà veure com actua la direcció juntaire, ja que el reglament contempla fins a tres mecanismes per elegir el candidat i que acabarà definint la CMT, la Comissió Municipal Territorial. Concretament, es tracta de la proclamació directa: la CMT designa l'alcaldable sense votació interna; ratificació en assemblea, la CMT proposa un únic nom i la militància el ratifica en cinc dies; votació interna, si hi ha pluralitat competitiva, procés democràtic obert entre dos o més candidats.