Què se sap fins ara del CatalanGate i Pegasus? La notícia sobre l'espionatge a polítics i altres personalitats de Catalunya i el govern espanyol s'ha fet donat a conèixer a través d'un informe del centre d'investigació canadenc Citizen Lab, on s'indicava que almenys 65 persones de l'entorn independentista havien estat espiats amb el programa israelià Pegasus. Entre els espiats figuren presidents de la Generalitat, diputats, polítics, periodistes, activistes i advocats. El cas d'espionatge ha portat al govern espanyol a estar a la corda fluixa per la seva presumpta implicació. Actualitzem tot el que has de saber sobre el cas d'espionatge del CatalanGate i Pegasus i les darreres informacions conegudes.

CatalanGate i Pegasus, última hora sobre l'espionatge

Òmnium Cultural recorrerà la decisió del jutjat d'instrucció 21 de Barcelona de no investigar l'empresa israeliana propietaria del programa NSO pel CatalanGate. El Jutjat d'Instrucció 21 de Barcelona ha admès a tràmit parcialment la querella d'Òmnium Cultural i és la primera que s'admet pel cas de presumpte espionatge massiu a l'independentisme català a través de Pegasus.

El Síndic de Greuges ha conclòs que s'ha atemptat contra els drets fonamentals dels espiats amb Pegasus. Així ho ha exposat aquest dimecres Rafael Ribó, que ha presentat l'informe 'Cas Pegasus: vulneracions dels drets a la intimitat, la defensa i d'altres drets'. Segons Ribó, tot i que en els 18 casos coneguts de ciutadans particulars s'ha comptat amb autorització judicial per a l'espionatge, s'ha atemptat contra els drets fonamentals de privacitat, defensa i participació política dels afectats. 

El magistrat de l'Audiència Nacional que investiga l'espionatge amb Pegasus a membres del govern espanyol, José Luis Calama, ha acceptat que el ministre de Presidència, Félix Bolaños, testifiqui per escrit en aquesta causa. Bolaños estava citat per declarar presencialment com a testimoni el dimarts 5 de juliol a les 9 hores, però finalment no hi haurà d'acudir. Tanmateix, Calama suggereix que Bolaños testifiqui per videoconferència "per assegurar el bon fi" de la investigació així com la seva "tramitació en termes d'agilitat i utilitat, amb una interacció visual, auditiva i verbal amb el testimoni i en unitat d'acte".

Què és el programa Pegasus?

El programa espia o spyware Pegasus és un programari que després d'accedir als sistemes operatius dels telèfons mòbils, a través d'algun 'forat de seguretat', permet controlar-los en remot i accedir a totes les dades i funcions del telèfon. El programa és capaç de localitzar la ubicació, entrar en les seves aplicacions, gravar converses, accedir als seus correus electrònics, a la seva llista de contactes, fotos i vídeos, llegir els seus missatges de text o accionar a distància la càmera per a prendre imatges o gravar converses.

Què és el CatalanGate?

El CatalanGate és com es denomina el cas d'espionatge a almenys 65 persones relacionades amb el moviment independentista. La investigació de la mà de l'organització Citizen Lab, i publicada per la revista estatunidenca The New Yorker, va revelar els noms dels espiats amb el programa israelià Pegasus. En la majoria de casos s'havia utilitzat aquest programa, que una empresa israeliana ven als governs interessats a perseguir delinqüents, o controlar a la dissidència. Aquesta llista inicial de 65 persones, que de moment, s'han convertit en 67, els telèfons de 63 d'ells van estar infectats amb Pegasus, i altres quatre amb Candiru, un programa similar. En el llistat hi ha molts noms il·lustres, començant pel president Pere Aragonès i els seus tres predecessors en el càrrec: Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas. Tot i que, segons se sap fins ara, el programari no va poder accedir al dispositiu del president Puigdemont, però si al del seu entorn, com la seva dona o el seu advocat, Gonzalo Boye. Els atacs per infectar a les víctimes de Pegasus es van fer a través d'almenys dues tècniques: exploits de clic zero i missatges SMS maliciosos. Els atacs per SMS consistien en l'enviament de missatges de text convincents que contenien enllaços maliciosos per a enganyar els destinataris i fer que fessin clic. 

Membres del Parlament Europeu, presidents catalans, legisladors, juristes, membres d'organitzacions civils i alguns dels seus familiars van ser objectiu del programa espia. Gairebé tots els atacs es van produir entre 2017 i 2020, moment en el qual es van viure els moments més àlgids del procés, amb el referèndum de l'1-O. Encara que el Citizen Lab va trobar un cas d'atac en 2015. Pel fet que Espanya té més usuaris d'Android que d'iOS, i les eines forenses del Citizen Lab estan molt més desenvolupades per a aquest últim sistema operatiu, l'organització creu que el seu informe subestima en gran manera el nombre d'individus que probablement van ser blanc de Pegasus. D'altra banda, les incursions que es van fer en el telèfon de Jordi Sànchez, exlíder de l'ANC i actual dirigent de Junts, la majoria d'infeccions van tenir lloc en els anys 2019 i 2020. 

D'ençà que va esclatar el cas CatalanGate, el govern espanyol, ha negat la seva implicació, assegurant que “sempre actua conformement a dret i en estricte compliment de la legalitat”. Tot i que tres setmanes més tard, ha acabat confirmant que si van fer servir Pegasus amb 18 persones per investigar Tsunami Democràtic.

Pegasus i el govern espanyol

La confirmació en el marc de la comissió de secrets oficials del Congrés que els serveis d'intel·ligència espanyols han espiat el president amb autorització judicial, ha complicat encara més les ja prou abonyegades relacions entre el govern català i l'espanyol. Visiblement incòmode amb l'assumpte, el govern espanyol ha donat poques explicacions de primera mà sobre l'espionatge. Els dos grans assenyalats de l'espionatge amb Pegasus són el president del govern espanyol, Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarita Robles, que també haurien estat espiats amb Pegasus. Precisament, a la comissió de Defensa celebrada el 4 de maig, la ministra Robles no va aclarir cap extrem sobre el cas, emparant-se en la llei de secrets oficials. La sospita del CNI és que no són els únics investigats. Una sospita que s'ha confirmat amb l'informe presentat per govern espanyol que confirma que es van infectar amb Pegasus els terminals de Pedro Sánchez, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. Es va intentar infectar, sense èxit, el del ministre d'Agricultura, Luis Planas.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà al ple del Congrés el 25 o 26 de maig, segons fonts del PSOE, per donar explicacions sobre el CatalanGate i la infecció amb Pegasus del seu dispositiu i els dels ministres de Defensa i Interior. La Moncloa busca també data per la reunió del president espanyol amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, un cop Sánchez es va comprometre amb ell a mantenir una trobada oficial per abordar l'espionatge.

Bona cercle economia saludo Pere Aragonès, Pedro Sánchez Hotel Vela W - Foto: Sergi Alcàzar
Salutació entre el president del Govern, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez al Cercle d'Economia de Barcelona / Sergi Alcàzar

Espiats a Catalunya 

Fins al moment, i segons va destapar el portal d'investigació Citizen Lab, entre tots els noms de l'anomenat CatalanGate destaquen altres tres presidents de la Generalitat (Pere Aragonès, Quim Torra i Artur Mas), així com tot un seguit de polítics, diputats, activistes, periodistes, informàtics, empresaris... La llista dels 67 noms confirmats que han estat espiats per Pegasus, on cal afegir quatre persones anònimes. 

La llista dels investigats amb Pegasus conté els següents noms: Alba Bosch, Albano Dante Fachin, Albert Batet, Albert Botran, Andreu Van den Eynde, Anna Gabriel, Antoni Comin, Arià Bayé, Arnaldo Otegi, Artur Mas, Carles Riera, David Bonvehí, David Fernàndez, David Madí, Diana Riba, Dolors Mas, Elías Campo, Elena Jiménez, Elies Campo, Elisenda Paluzie, Elsa Artadi, Ernest Maragall, Ferran Bel, Gonzalo Boye, Jaume Alonso Cuevillas, Joan Matamala, Joan Ramon Casals, Joaquim Jubert, Joaquim Torra, Jon Iñarritu, Jordi Baylina, Jordi Bosch, Jordi Domingo, Jordi Sànchez, Jordi Solé, Josep Costa, Josep Lluís Alay, Josep M. Ganyet, Josep Maria Jové, Josep Rius, Laura Borràs, Marc Solsona, Marcel Mauri, Marcela Topor, Maria Cinta Cid, Marta Pascal, Marta Rovira, Meritxell Bonet, Meritxell Budó, Meritxell Serret, Míriam Nogueras, Oriol Sagrera, Pau Escrich, Pere Aragonès, Pol Cruz, Roger Torrent, Sergi Sabrià,  Sònia Urpí, Xavier Vendrell i Xavier Vives. 

Tres setmanes després que Citizen Lab publiqués aquests 67 noms, i després de moltes negatives, el Centre Nacional d'Inteligència ha acabat confirmant que si van espiar a 18 persones amb Pegasus per investigar Tsunami Democràtic. La directora del CNI, Paz Esteban, va confirmar l'espiontage a la comissió de secrets oficials. Això sí, Paz Esteban ha rebaixat la llista a només 29 dirigents independentistes, entre els quals hi ha el president Pere Aragonès i l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo.  A l'ordre d'espionatge que va donar l'executiu espanyol hi havia el del seguiment a l'enginyer que ha liderat la investigació sobre l'espionatge, Elies Campo Cid, que, segons el govern espanyol, també hauria format part del disseny l'estructura tecnològica de Tsunami i per això el volia controlar. El resultat d'aquesta investigació, que segons les fonts que han filtrat la informació tenia l'autorització del Tribunal Suprem, es van transmetre a la Moncloa. L'enginyer Campo Cid, que va participar en la investigació de Citizen Lab, assegura que la majoria d'intervencions telefòniques es van fer entre el 2019 i 2020, moment àlgid de Tsunami Democràtic que va organitzar protestes contra la sentència com la multitudinària marxa fins a l'aeroport del Prat.

Espiats al govern espanyol

El dilluns, 2 de maig, es va produir un gir de guió. La Moncloa organitza una compareixença extraordinària per explicar que el maig de 2021 els telèfons mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles també van ser espiats amb Pegasus. El ministre de la presidència, Félix Bolaños, encarregat de transmetre aquest missatge, va qualificar aquestes actuacions d'"espionatges fora de la llei" anunciant així la posada en coneixement aquests "fets inequívocs" a l'Audiència Nacional.

Les investigacions fetes per tècnics del Centre Criptològic Nacional, detecten dues intrusions al telèfon oficial de Sánchez el maig del 2021, en aquestes li van robar més de 2,7 gigues d'informació del mòbil. Sobre tot això, s'ha de tenir un petit detall, però molt rellevant, en compte: el telèfon oficial del president espanyol no és un dispositiu convencional. Aquest telèfon va ser fabricat pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) espanyol, és un telèfon d'alta seguretat, al qual no es pot posar ni treure cap aplicació. El telèfon de Pedro Sánchez està fabricat pels serveis d'intel·ligència i no es pot espiar externament perquè està fabricat expressament perquè no es pugui manipular amb facilitat, i així s'evita qualsevol infecció informàtica. Un mòbil aïllat i asèptic d'ingerències externes, però que aparenta normalitat amb una carcassa que imita un smartphone convencional. També va ser infectat el telèfon del ministre de l'Interior i es va intentar fer el mateix amb el ministre Luis Planas, exambaixador del Marroc.

Una sospita que s'ha confirmat amb l'informe presentat per govern espanyol que confirma que es van infectar amb pegasus els terminals de Pedro Sánchez, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska. Es va intentar infectar, sense èxit, el del ministre d'Agricultura, Luis Planas.

Pedro Sánchez Margarita Robles Pegasus EP

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la Ministra de Defensa, Margarita Robles, i el Ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska al Congrés dels Diputats / Europa Press

Quin és el paper del CNI?​

El Centre Nacional d'Inteligència pot investigar qualsevol espanyol, sempre que la necessitat de l'espionatge estigui justificada en una sèrie de motius, principalment la “seguretat nacional”. Però també es pot justificar en “la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l'ordre i la prevenció del delicte, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i les llibertats dels altres”. D'aquesta manera ho estableix l'article 8 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, tal com assenyala l'exposició de motius de la Llei orgànica 2/2002, de 6 de maig, reguladora del control judicial previ del Centre Nacional d'Intel·ligència. El CNI sempre ha de demanar una autorització judicial per investigar a qualsevol. El dret a la intimitat personal i familiar està recollit en l'article 18 de la Constitució i és un dels drets fonamentals. És per això que la Carta Magna exigeix autorització judicial per a poder vulnerar-ho. 

Actualment, aquest espionatge només el pot autoritzar una persona, Pablo Lucas, que és el magistrat del Tribunal Suprem competent del control del CNI des del 20 de desembre de 2019. Ja abans havia exercit aquest paper, ja que la primera vegada que el va exercir va ser al novembre de 2009. Un cop autoritzat l'espionat, si l'actuació autoritzada és la “afecció a la inviolabilitat del domicili”, el termini “no podrà excedir de 24 hores”. En el cas que s'intervinguin les comunicacions postals, telegràfiques, telefòniques o de qualsevol altra mena, disposarà de tres mesos. 

Més de dues setmanes després que esclatés l'escàndol CatalanGate d'espionatge massiu a l'independentisme, roda el primer cap. És el de Paz Esteban, directora del Centre Nacional d'Intel·ligència i principal assenyalada pel cas Pegasus, que ha estat cessada del seu càrrec. Però no ha caigut per l'espionatge a l'independentisme, sinó per la infecció de tres mòbils del govern espanyol i un intent fallit. Aquest mateix matí s'ha formalitzat la seva destitució en Consell de Ministres i se li ha comunicat, un cop ha finalitzat l'anàlisi de tots els dispositius mòbils dels ministres. Esperanza Casteleiro Llamazares és la nova directora del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol, el CNI. Robles ha volgut confiar en una persona de la seva màxima confiança amb qui porta anys treballant estretament. Després del cessament de la directora del CNI, el president del Govern, Pere Aragonés, ha avisat el govern espanyol que no pot donar la crisi de l'espionatge "ni per matisada ni per resolta". Per la seva banda, el Parlament ha aprovat "congelar totes les relacions institucionals" amb l'executiu espanyol i que el Govern mantingui aquesta estratègia davant l'escàndol del CatalanGate. 

Paz Esteban, directora del CNI llega a la comision de control / Alejandro Martínez Vélez / Europa Press
La directora del CNI, Paz Esteban, arribant a la Comissió de Secrets Oficials / Europa Press

Pegasus al Parlament Europeu

Menys de 24 hores després que l'escàndol del CatalanGate sortís a la llum, el Parlament Europeu consituia la comissió que investiga Pegasus i altres programaris d'espionatge. Entre els membres de la comissió hi ha eurodiputats que han estat víctimes del programari, com la representant d'ERC Diana Riba, qui serà proposada pel grup dels Verds/ALE perquè ocupi una de les vicepresidències. En la comissió també hi participa el president a l'exili i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont. Malgrat que Puigdemont no pareix en el llistat de Citizen Lab, sí que hi ha molta gent del seu entorn.

El debat sobre el Pegasus al Parlament Europeu, els eurodiputats independentistes, bona part dels quals han estat directament atacats per Pegasus, han denunciat l'espionatge i han reclamat explicacions. En termes similars s'han expressat Bildu, PNB, Podemos i IU. De fet, la denúncia contra l'espionatge s'ha convertit en el fil conductor de les nombroses intervencions que s'han registrat. Amb tot, la Comissió Europea ha deixat clar que és als estats a qui correspon investigar aquests fets.

El 4 de maig, el Parlament Europeu va acollir un debat sobre l'ús de programaris espies com Pegasus, trobats a les víctimes del CatalanGate on les formacions polítiques espanyoles es van trobar contra les cordes. Tot i això, algunes han insistit a qüestionar l'espionatge a independentistes i la veracitat de la recerca de Ctizen Lab. És el cas dels representants de Ciutadans al Parlament Europeu. Amb Jordi Cañas al capdavant, els eurodiputats van enviar una sèrie de preguntes al grup d'investigadors de la Universitat de Toronto posant en dubte la fiabilitat de la seva feina. Citizen Lab no només ha respost les preguntes de Ciutadans desmuntant els seus qüestionaments, sinó que el seu director, Ronald Deibert, ha compartit les respostes a través de les xarxes socials. Un dels aspectes que més es qüestionen al llarg del document, és el paper d'Elies Campo en la investigació. Deibert ha defensat anteriorment la tasca de Campo i en la resposta a Cs, Citzen Lab defensa la seva feina.