El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà finalment dijous 26 de maig en el Ple del Congrés per informar de la crisi política motivada per l'espionatge amb el sistema Pegasus, amb el qual es va espiar polítics i líders independentistes en el marc del CatalanGate, i també a membres de l'Executiu, inclòs el mateix cap del Gabinet, la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska. Aquest espionatge va provocar la destitució de Paz Esteban com a directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), encara que la decisió va molestar la dreta, perquè entenen que el president del Govern assumia així les exigències de l'independentisme, mentre que des de Catalunya es veia el cap d'Esteban com un tallafoc del tot insuficient. Avui, el portaveu del Grup Socialista en el Congrés, Héctor Gómez, ha detallat que s'ha escollit aquesta data i no dimecres de la vigília perquè Pedro Sánchez no podia anar el dia anterior al Congrés per la seva participació en el Fòrum de Davos.
Es tracta d'una compareixença que havia exigit l'oposició i l'independentisme i va sortir a davant en la Junta de Portaveus la passada setmana en quedar-se en minoria els dos partits que componen el govern de coalició, el PSOE i Unidas Podemos. Serà a més un debat monogràfic, com demanaven els altres grups. Aclarida aquesta data, el Congrés haurà de fixar almenys dos plens més amb Sánchez abans de l'estiu, un dels quals és el promès Debat de l'estat de la Nació i l'altre per informar de les conseqüències de la decisió del Govern d'apostar pel pla marroquí d'autonomia per al Sàhara, a més de la sessió informativa del pròxim Consell Europeu que posi fi al primer semestre de presidència europea. Per això, des del PSOE ja han lliscat que el Debat sobre l'estat de la Nació podria desplaçar-se al mes de juliol.
Querella d'ERC
A Catalunya, l'últim moviment sobre Pegasus i el CatalanGate ho ha fet ERC i seguint els passos d'Òmnium, la CUP i l'ANC. Aquest dimarts l'advocat Andreu Van den Eynde ha presentat una querella per l'espionatge en nom del president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, i de l'eurodiputada Diana Riba. Ho ha fet al jutjat de guàrdia de Barcelona, amb requeriment que les causes es remetin i s'acumulin a les ja obertes al jutjat d'instrucció número 32, també de Barcelona. Van den Eynde ha presentat també una querella en nom propi, ja que ell mateix ha estat víctima de l'espionatge.
Els republicans han decidit ampliar l'acció legal contra l'empresa NSO, sol·licitant que la investigació se centri en el CNI. Les querelles remarquen la gravetat d'un espionatge de caràcter polític que atempta, no només contra els drets fonamentals al secret de les comunicacions i a la intimitat, sinó també als drets inherents al secret professional de què gaudia l'advocat i a la immunitat parlamentària que assistia a l'eurodiputada. L'objectiu és el de permetre descobrir els fets ocorreguts en la seva integritat (l'abast de la informació sostreta a les víctimes, la finalitat amb què ha estat tractada i on s'emmagatzema), així com esbrinar la identitat dels autors. Tot "per evitar la impunitat dels fets i per assegurar el rescabalament dels danys i perjudicis causats a les víctimes".