Més pressió. L'independentisme continua batallant a través de totes les vies possibles per a obtenir una resposta al CatalanGate, l'escàndol d'espionatge que ha afectat més d'una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista. Ja ho fa fet a través de la via jurídica, amb diverses querelles que impulsen les diverses organitzacions afectades, i també ho ha fet a través de la retòrica i les declaracions institucionals. Ara, ha afegit un nou instrument: el de les mocions al Parlament. I és que aquest dijous han aprovat un parell de documents que es posicionen de forma contundent contra l'espionatge i exigeix diverses respostes davant l'atac.
L'independentisme en el seu conjunt, i amb el suport gairebé total dels Comuns, ha aconseguit aprovar una moció que permet condemnar l'escàndol, i situar-lo com una pràctica il·legal i antidemocràtica que ha afectat diputats i la ciutadania catalana que defensa el projecte independentista. Més enllà, el text també ha fet altres exigències. Així, ha reclamat al Govern espanyol la "màxima informació i transparència", una comissió d'investigació pública al Congrés dels Diputats (si bé aquesta proposta ja va ser rebutjada fa unes setmanes amb el vot del PSOE), i que s'assumeixin les responsabilitats polítiques necessàries (un sinònim de dimissions). De fet, la moció fa servir aquesta mateixa paraula en referència a la ministra de Defensa, Margarita Robles, per qui remarquen la necessitat que abandoni el seu càrrec després de reconèixer i justificar l'espionatge als independentistes.
Congelar les relacions institucionals
D'altra banda, aquesta tarda una altra moció aprovada ha permès refermar l'aposta engegada pel Govern com a resposta a l'escàndol del CatalanGate, i que va compartir-se el 26 d'abril, una setmana després que es revelés tot plegat: la de congelar les relacions institucionals entre la Generalitat i l'Estat. Aquell dia la reunió del Consell Executiu va aprovar emprendre totes les accions jurídiques i polítiques al seu abast per arribar al final, per totes les vies i en totes les instàncies competents. Així mateix, va acordar restringir al mínim imprescindible les relacions amb el govern espanyol. Posteriorment, el president Pere Aragonès ja ha demanat una reunió amb el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, que encara no arriba.
Més enllà d'aquest punt, la moció d'avui també reclama novament que La Moncloa ofereixi totes les explicacions que fins ara no ha donat, i que el Congrés dels Diputats impulsi una comissió d'investigació. Aposta, a més, per iniciar una "investigació exhaustiva i efectiva a tots els nivells, que compleixi amb els criteris internacionals d'independència, imparcialitat, credibilitat i rigor tècnic professional", per la qual avisa de la necessitat d'aixecar el secret de tots els documents i contractes relacionats amb el cas. En aquest sentit, insta l'executiu català a col·laborar amb les institucions europees, en qui sí que confia per aclarir els fets. Tots els punts han rebut un suport unànime de les tres formacions independentistes al Parlament, que novament ha comptat amb el suport dels Comuns en la majoria dels punts, però no en el que clama per congelar les relacions.
El debat parlamentari
Des de Junts, Josep Rius ha apostat per la via europea, ja que considera que la UE es pren seriosament el cas. "Aquesta no és una situació de normalitat democràtica, sinó que tot al contrari", ha recordat. "No veuen que fan novament el ridícul a Europa? No hi ha una manta prou gran per tapar aquest escàndol. El dia que els tentacles de les clavegueres de l'Estat caiguin i destapin el que ha costat espiar-nos, hauran de contestar moltes preguntes". Per la seva banda, el republicà Ernest Maragall ha dit que ha quedat clar el missatge de l'Estat amb l'espionatge: "Poden ser independentistes, poden presentar-se a les eleccions, el que no poden és guanyar". En aquest sentit, ha avisat que existeix una "discriminació democràtica" a Espanya, perquè uns no poden aconseguir impulsar el seu projecte polític. I per la CUP, Carles Riera ha recordat els passos pels quals ha passat el CatalanGate en la seva resposta de La Moncloa: "Primer negat i després parcialment assumit, i el que encara és pitjor, després reivindicat per la ministra Robles, i no desmentit per Pedro Sánchez". Davant de tot plegat, ha reclamat una comissió d'investigació, dimissions a l'Estat, i la desclassificació dels expedients.