Les sospites continuades que l’Estat espanyol va utilitzar el programa israelià d’espionatge Pegasus —que permet accedir a telèfons mòbils privats sense gairebé deixar rastre— contra els líders independentistes catalans han quedat prou confirmades pel setmanari nord-americà The New Yorker, que aquest dilluns publica una demolidora investigació on detalla com almenys seixanta polítics catalans, entre els quals tres presidents de la Generalitat, han estat víctimes d’aquest espionatge. Totes les sospites apunten que al darrere hi ha els serveis d’intel·ligència espanyols.   

El llarg reportatge, titulat ‘Com les democràcies espien els seus ciutadans’ i signat per Ronan Farrow, comença explicant com l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé, que va substituir Oriol Junqueras, va sospitar que estava sent víctima d’espionatge a través del mòbil i va contactar amb l’investigador de seguretat Elies Campo, col·laborador del Citizen Lab, un grup de recerca amb seu a la Universitat de Toronto que se centra en els abusos dels drets humans d'alta tecnologia. És aquesta entitat la que ha pogut corroborar que, efectivament, el mòbil de Solé havia estat rastrejat, així com el de més de seixanta polítics independentistes, entre els quals el president Pere Aragonès.

Segons el text de The New Yorker, “més de seixanta telèfons, propietat de polítics catalans, advocats i activistes a Espanya i arreu d’Europa han estat espiats amb Pegasus”. Entre els espiats hi hauria tres eurodiputats catalans, i per això es recorda que els polítics catalans sempre han cregut que al darrere hi havia funcionaris espanyols, Segons la revista nord-americana, la investigació del Citizen Lab “suggereix que el govern espanyol ha utilitzat Pegasus”.

Boye, entre els espiats

Així mateix, el reportatge apunta que l’advocat Gonzalo Boye també ha estat espiat en almenys divuit ocasions, sempre segons l’anàlisi independent de Citizen Lab. A més, es recorda que Boye representa a Carles Puigdemont, que precisament és membre del comitè del Parlament Europeu que investiga Pegasus, que a més s’ha de reunir aquest mateix dimarts. Per la seva banda, el reportatge també recull el testimoni de Shalev Hulio, director general del NSO Group, empresa desenvolupadora del programari Pegasus, que confirma que aquest software només es ven a agències d’intel·ligència governamentals, però sense aclarir si Espanya es compta entre la seva clientela.

"Van prendre el control i probablement hi van ser durant hores. Descarregant, escoltant i gravant", explica a 'The New Yorker' l’especialista en seguretat digital amb qui havia contactat pel mateix Solé després de rebre missatges sospitosos que li arribaven per whatsapp o SMS, presumptament de contactes coneguts. Així mateix, el febrer de 2021, Citizen Lab va identificar una altra infecció a l'ordinador portàtil d'un altre dels col·laboradors de Puigdemont, Joan Matamala. En total, aquest empresari va ser atacat fins a setze vegades, segons relata el reportatge publicat aquest dilluns per The New Yorker.

Cal recordar que NSO Group forma part de la llista negra d’empreses del govern dels Estats Units pel programari espia Pegasus davant la certesa que ha servit per espiar activistes, defensors dels drets humans, polítics i càrrecs electes d'arreu del món. Ara, el reportatge de The New Yorker no només confirma aquests usos, sinó que destapa que l’ús més important ha estat precisament contra l’independentisme català i apunta que al darrere hi ha els serveis secrets espanyols. 

El programa Pegasus, dissenyat per la companyia israeliana NSO, permet escoltar converses, llegir missatges, accedir al disc dur, fer captures de pantalla, revisar l'historial de navegació i, fins i tot, activar per control remot la càmera i el micròfon dels mòbils. Aquest és un programa que suposadament només poden adquirir governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme, per la qual cosa el seu ús per part d'Espanya contra líders polítics opositors posa en dubte la seva sinceritat democràtica. 

Cal recordar que els casos revelats aquest dilluns se sumen als ja coneguts que afecten l'expresident del Parlament i ara conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i a l'actual líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall. El 22 d'octubre de 2020, el titular del jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona va obrir diligències per investigar el presumpte espionatge a aquests dos dirigents independentistes, avalant així el criteri de la Fiscalia, que, no obstant això, s'oposa a investigar de moment l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, contra qui es van querellar els afectats.