Quan menys n’esperàvem, l’hivern ha decidit aparèixer per sorpresa a casa nostra. Segons les últimes previsions per a la setmana que comença, la massa d’aire polar que es dirigeix cap a Catalunya farà desplegar gelades intenses i un descens notable de les temperatures en tot Europa. En aquest context, encendre la calefacció o el radiador no només esdevé un gest habitual quan arriba desembre, sinó una necessitat urgent per preparar la llar pel fred que arriba de cop.
Encara que el vincle entre encendre els aparells de calefacció i l’acollida de l’hivern sigui gairebé ritual, el cert és que molts ens preguntem: és més eficient mantenir la calefacció encesa constantment a baixa temperatura o apagar-la i engegar-la quan cal? A continuació analitzarem, amb dades i criteri, quina opció lliura un estalvi real i ajustat al nostre consum domèstic.
Una pràctica estesa però poc eficient
D’entrada, molta gent dona per fet que el més eficient és deixar la temperatura estable i evitar arrencades i aturades del sistema. L’argument habitual sol ser que, si deixem refredar la casa, després caldrà gastar més energia per tornar-la a portar a la temperatura de confort. Una idea que sona lògica, sí, però que els experts desmunten amb força seguretat.
La realitat, confirmada per tècnics en eficiència energètica i organismes com l’IDAE, és força diferent: apagar la calefacció quan marxem o durant la nit acostuma a consumir menys energia que mantenir-la encesa tota l’estona.
Per què apagar i encendre la calefacció pot ser més eficient?
La resposta té més de física bàsica que de màgia. Qualsevol habitatge, fins i tot els millor aïllats, perd calor. I aquestes pèrdues tèrmiques són constants mentre l’interior de casa està més calent que l’exterior. Com més gran sigui aquesta diferència, més energia haurà d’aportar el sistema de calefacció per mantenir l’ambient estable.
Ara bé, quan deixem que la temperatura de casa baixi (sigui perquè sortim, perquè és de nit o perquè simplement no ens cal tanta escalfor) també baixa el ritme al qual s’escapa la calor. És a dir, la casa perd menys energia perquè la diferència entre interior i exterior es redueix. En aquest interval, el nostre sistema no treballa, no compensa res, i per tant no consumeix.
Quan el tornem a encendre, és cert que hi haurà un breu període de consum més intens fins a recuperar la temperatura ideal, però aquest esforç puntual sol ser molt menor que totes les hores que hauríem estat gastant energia per mantenir una temperatura constant. L’IDAE (Institut per a la Diversificació i l’Estalvi Energètic) és clar: recomana apagar la calefacció a la nit i optar per alternatives com abrigar-se millor al llit o utilitzar tèxtils més càlids. Un consell que, a més d’eficient, pot ser sorprenentment confortable.
Una dada clau que pot estalviar molts diners
Hi ha un detall important que sovint passa desapercebut: una variació d’1 °C en la temperatura d’un habitatge pot suposar un estalvi d’aproximadament un 7% en climatització. Això converteix els termòstats programables, els crono termòstats i els sistemes intel·ligents de gestió de la calefacció en aliats molt potents. No només permeten regular la temperatura amb precisió, sinó que ajuden a automatitzar hàbits d’estalvi que, un cop integrats, redueixen notablement el consum sense sacrificar confort.
Ara bé, tot aquest debat no seria complet sense una mirada a un tema que sovint ignorem: l’aïllament tèrmic de l’habitatge. Finestres amb pont tèrmic, parets poc protegides o un sostre mal aïllat poden disparar el consum sense que ens n’adonem. Invertir en millores com doble vidre, finestres de PVC o alumini trencament pont tèrmic, o fins i tot en petites intervencions com segellar escletxes i millorar cortines, pot reduir les pèrdues de calor de manera dràstica i, a la llarga, alleugerir les factures.