El Parlament de Catalunya ha llegit aquest dimecres una declaració institucional amb motiu del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, a qui reconeix com un dels arquitectes més influents de la història i reivindica com un “defensor fervent” de la llengua catalana. El text, impulsat conjuntament pels grups de PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i CUP, posa en valor la dimensió artística, cultural i també política de la figura de l’arquitecte reusenc.
La declaració destaca l’originalitat de l’obra de Gaudí i la seva capacitat per connectar disciplines com la ciència, la religió, la natura i la història, tot plegat materialitzat en uns dissenys qualificats de “rompedors”. El Parlament subratlla igualment el compromís vital de l’arquitecte amb Catalunya i amb la seva llengua, fins al punt de convertir-se en un símbol de dignitat lingüística. En aquest sentit, el text recorda un episodi especialment significatiu: la detenció de Gaudí l’1 de setembre de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, per negar-se a abandonar l’ús del català davant la policia. Un gest que, gairebé un segle després, continua sent reivindicat com a exemple de fermesa i coherència.
Amb aquesta declaració, la cambra catalana se suma a la commemoració de l’Any Gaudí 2026, que pretén reconèixer la universalitat de la seva obra i figura. El Parlament remarca que es tracta d’un “projecte compartit de país que uneix art, cultura, innovació i identitat”, i posa en relleu la rellevància nacional i internacional de l’arquitecte. La commemoració coincideix també amb un moment clau per a una de les seves obres més emblemàtiques: la culminació de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, prevista per aquest 2026. Un esdeveniment carregat de simbolisme que reforça la vigència del llegat gaudinià. A més, la declaració institucional destaca l’actualitat dels valors ecològics presents en l’arquitectura de Gaudí, així com l’ús innovador de recursos inspirats en les lleis de la natura, que avui es consideren plenament avançats al seu temps.
Declaració en un moment clau
La commemoració arriba en un moment especialment simbòlic amb la culminació de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, prevista per aquest 2026. En aquest context, la visita del papa Lleó XIV ha generat polèmica arran de la previsió que la benedicció de la torre es faci amb un discurs exclusivament en castellà. La decisió ha desfermat crítiques per l’absència del català en un acte de gran càrrega simbòlica per al país. Diverses veus consideren, de fet, que costa d’imaginar que el mateix Gaudí hagués acceptat un esdeveniment d’aquestes característiques sense la presència de la llengua pròpia de Catalunya. En pocs dies, la pressió perquè el pontífex incorpori el català ha anat en augment, amb reaccions que s’han estès des de la societat civil fins als partits polítics, les institucions i sectors de l’Església.