Hi ha polítics que atribueixen la immigració a les guerres. D’altres, a la pobresa, a les crisis climàtiques o a les desigualtats globals. Però Isabel Díaz Ayuso té una teoria molt diferent que ha revolucionat les xarxes socials i ha buscat explicacions en una dimensió gairebé metafísica dels moviments humans. La presidenta de la Comunitat de Madrid té una altra hipòtesi. I hi cap dins d’una butxaca. Així ho va deixar anar quan va visitar dimarts passat el programa Espejo Público disposada a parlar d’immigració. I quan Ayuso decideix parlar d’un tema, sovint acaba regalant material per a dies sencers de tertúlies, mems i programes de zàping. Aquesta vegada no va ser diferent. “Tenim un problema de gran ordre mundial amb els moviments migratoris”, va començar dient. Fins aquí, res fora del normal. Però l’explicació que va venir després va ser més singular. “Avui, al Tercer Món, pràcticament tothom té un telèfon mòbil, encara que siguin extremament pobres”, va afirmar Ayuso. Segons el seu raonament, aquests dispositius permeten a milions de persones observar com es viu a Europa i concloure que val la pena arriscar la vida per arribar-hi. “Amb un telèfon mòbil veuen que els seus fills i ells, en dues hores, en tres dies o en una setmana de travessia, encara que s’hi juguin la vida, la seva vida canviarà”, va afegir la presidenta madrilenya. La conclusió semblava clara: darrere dels moviments migratoris no hi hauria tant les guerres, la misèria o la persecució política com la possibilitat de fer scroll i descobrir que en altres llocs es viu millor.
Les imatges van ser ràpidament recuperades per Malas lenguas, el programa de RTVE presentat per Jesús Cintora, on diversos col·laboradors van qüestionar el plantejament de la presidenta madrilenya. Una de les intervencions més comentades va resumir la crítica amb una frase contundent: “Jo crec que el problema el té Ayuso amb el reconeixement dels drets humans”.
🗣️ Ayuso señala un problema migratorio mundial: "tienen móvil, aunque sean extremadamente pobres
— Malas Lenguas (@MalasLenguas_Tv) June 9, 2026
💢 "Yo creo que el problema lo tiene Ayuso con el reconocimiento de los derechos humanos", apunta @estherpalomera en #MalasLenguas pic.twitter.com/O497Sfaxw6
El mòbil facilita, no crea la necessitat
La teoria d’Ayuso té arguments a favor i partidaris que comparteixen les seves tesis, fonamentades sobretot en la dada que a Àfrica, la penetració dels mòbils arriba al 80% de la població, tot i que menys de dues llars de cada deu tenen accés a internet. De fet, el Banc Mundial estima que uns 2.600 milions de persones continuen sense accés a internet, especialment a les regions més pobres del planeta. A més, dècades d’estudis sobre migracions situen les causes principals en factors estructurals com la desigualtat econòmica, els conflictes armats, la persecució política, la inestabilitat institucional, la manca d’oportunitats o els efectes del canvi climàtic. Segons l’ACNUR, els telèfons mòbils s’han convertit en “eines clau per a la seguretat i la mobilitat” de migrants i refugiats, però tot i que el mòbil pot facilitar informació, contactes o rutes, no crea la necessitat de migrar on no existeix conflicte, persecució o violació dels drets humans, perquè el que difícilment fa és provocar una guerra civil, arruïnar una collita o generar una fam generalitzada, que és el que impulsa milions de persones a abandonar els seus països.
La immigració, segons Ayuso
Però el més interessant de les paraules d’Ayuso potser no és l’explicació en si mateixa, sinó com encaixa dins d’un discurs més ampli que fa anys que construeix. La presidenta madrilenya fa temps que defensa que el principal problema no és la immigració en si mateixa, sinó el que considera una manca de control per part del govern espanyol. En diferents intervencions, ha denunciat un suposat “descontrol absolut” a les fronteres i ha assegurat que la immigració irregular està “rebentant els serveis públics” i generant problemes de convivència. També ha acusat l’executiu de Pedro Sánchez d’afavorir deliberadament una immigració irregular massiva per saturar els serveis públics i provocar tensions socials.
En els darrers mesos ha anat encara més enllà. Ha recorregut judicialment contra diversos plans de regularització d’immigrants impulsats pel govern central en considerar que podrien provocar un col·lapse dels serveis públics madrilenys. Fa només uns dies va qualificar una regularització extraordinària com una manera d’“importar pobresa massiva”, una expressió que va desencadenar una intensa polèmica política. La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va lamentar les declaracions de Díaz Ayuso "en les quals defineix el procediment de la regularització extraordinària de migrants com que importarem pobresa massiva", en contra allò que "el Papa defensa". Saiz va preguntar a Ayuso si en la seva trobada amb el Papa al Vaticà li ha explicat "per què s’oposa a aquest procediment, que el que busca és donar drets i dignitat a persones que ja viuen al nostre país".
Tanmateix, Ayuso també ha protagonitzat polèmiques per declaracions en què associava determinats perfils migratoris amb problemes de convivència o dificultats d’integració. En una ocasió va arribar a afirmar que la immigració procedent dels països hispanoamericans “no és immigració” perquè comparteix llengua i cultura amb Espanya, diferenciant-la d’altres orígens que, segons ella, podrien presentar una integració més complicada.