Gloria Steinem va passar bona part de la seva vida fent preguntes que incomodaven. Per què les dones havien de cobrar menys? Per què decidir sobre el propi cos havia de dependre d’altres? I per què tantes desigualtats es consideraven normals? La periodista i activista nord-americana, una de les grans cares del feminisme del segle XX, ha mort aquest dimecres, 2 de setembre, a 92 anys, a casa seva a Nova York i envoltada dels seus, segons ha informat el seu compte oficial d’Instagram.
Steinem no es va limitar a explicar el moviment feminista: va ajudar a construir-lo. Periodista de professió i activista per convicció, es va convertir durant les dècades dels seixanta i setanta en una de les veus més reconeixibles de la segona onada feminista als Estats Units. El seu discurs combinava la reivindicació dels drets de les dones amb una crítica directa a les estructures de poder que mantenien les desigualtats.
La feina d'Steinem
Una de les seves investigacions més recordades va arribar el 1963. Steinem es va infiltrar com a cambrera al Playboy Club de Nova York per comprovar en primera persona les condicions en què treballaven les anomenades "conilletes". El reportatge que en va sortir, publicat a la revista Show, va exposar la cara menys glamurosa d’un negoci que convertia les dones en part de l’espectacle.
Aquella manera d’entendre el periodisme va acompanyar-la durant tota la carrera. Steinem va acabar convertint-se també en l’objectiu de les crítiques i les caricatures d’una premsa que sovint ridiculitzava les feministes. Però la seva notorietat només va créixer.
Referent del món feminista
El 1972 va cofundar Ms., una revista que va donar espai a qüestions que durant anys havien quedat fora de les pàgines dels grans mitjans: la violència contra les dones, la discriminació laboral, la sexualitat, la maternitat o els drets reproductius. La publicació es va convertir en una de les referències del moviment feminista nord-americà.
El dret a l’avortament va ser una altra de les grans batalles de Steinem. La seva defensa no era només política: ella mateixa havia interromput un embaràs quan era jove. Amb el temps, va convertir els drets reproductius en una de les seves principals causes i va defensar que cap dona havia de perdre la capacitat de decidir sobre el seu propi cos.
Mobilitzacions contra Trump
I Steinem no va deixar aquesta batalla en el passat. El 2016 va donar suport a Hillary Clinton en les eleccions presidencials i es va oposar frontalment a Donald Trump. L’endemà de la seva investidura, va participar en la multitudinària Women’s March de Washington, una de les grans mobilitzacions contra el nou president. També va denunciar les polítiques de la seva administració en matèria de drets reproductius i igualtat.
Així, la seva trajectòria va acabar unint dues Amèriques molt diferents: la dels anys seixanta, quan el feminisme encara lluitava per fer-se escoltar, i la del segle XXI, quan els drets conquerits tornaven a estar al centre de la batalla política.
Steinem va ser periodista, activista, escriptora i símbol. Però, sobretot, va ser una presència incòmoda per a qui preferia que determinades preguntes no es fessin. Durant més de mig segle va insistir que la igualtat no era una concessió, sinó un dret. La seva mort deixa enrere una de les veus que més van contribuir a convertir el feminisme en una causa política de dimensió mundial.