La presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales (Jesús, 1983), atén El Nacional.cat després de l'acord de pressupostos del Govern entre Esquerra Republicana i els Comuns. Amb un discurs crític, Sales qüestiona la credibilitat d’ERC i carrega contra els acords assolits amb el Govern de Salvador Illa, que considera allunyats de les aspiracions inicials en matèria de sobirania fiscal. En aquesta entrevista, la dirigent juntaire defensa el paper del seu partit com a alternativa i rebutja les acusacions que situen Junts com a obstacle en qüestions com la recaptació de l’IRPF. Alhora, carrega contra el que defineix com una “supeditació” a l’executiu espanyol de Pedro Sánchez i alerta del deteriorament dels serveis públics i les infraestructures, en un context polític que descriu com de “col·lapse” i de creixent desafecció ciutadana.
Aquesta setmana, durant la sessió de control del president, vostè ha dit que ERC ha passat de la sobirania fiscal a la línia orbital. Tot i això, el president d'ERC, l'Oriol Junqueras, ha assegurat que esperen tenir el nou finançament i la delegació de les competències en l'IRPF al mes d'octubre. Se'l creu?
El recorregut de l’hemeroteca ens fa pensar que la seva credibilitat justeja. Venim d’haver posat uns llindars molt alts per acabar acceptant una proposta de la línia orbital. El que és més orbital és la distància que separa allò que van dir que farien d’allò que han acabat acordant. És sorprenent que apel·li Junts per Catalunya per tirar endavant uns acords que ha estat incapaç de tirar endavant amb qui negociava pressupostos, perquè van començar parlant de la clau de la caixa, però ja van dir que no la tindrien. Ara, ells tenien aquesta capacitat de decidir si els pressupostos tiraven endavant, o no. Per tant, que no interpel·li Junts ara. Qui ha decidit continuar donant gasolina a un govern del president Illa que desnacionalitza permanentment ha estat Esquerra Republicana.
Precisament, des d'Esquerra els culpen a vostès, concretament als set diputats de Junts a Madrid, que encara no hi hagi la recaptació de l’IRPF. Ells asseguren que vostès votarien en contra, perquè ho volen vincular al nou finançament. És així?
Les rebaixes, l’engany que hem tingut durant aquest temps i aquest vodevil dels pressupostos que han dut a terme el tripartit, PSC, ERC i Comuns, només és responsabilitat de qui l’ha executat. No entenc per què posen Junts a l’equació, si ha estat fora d’ella perquè el Govern va decidir a l’inici amb qui jugava. El Govern mai ha volgut dialogar amb Junts durant el procés de negociació. Venim d’un intent de pressupostos fa uns mesos en el qual el Govern va seure amb Junts una vegada, almenys. Aquella reunió va ser molt breu, es van explicar poques coses, però almenys ells ja podien dir que sí que ens havien citat. En canvi, en aquest procés de negociació no hi hem tingut res a veure. Ara que tanquen un acord que no els satisfà, tothom ha d’interpel·lar a Junts. Si hi ha un acord que no em satisfà, no el tanco. És incongruent. La responsabilitat és del president Salvador Illa i dels dos grups que sustenten aquesta política del fracàs.
Els ha decebut ERC?
Esquerra crec que té problemes interns. Hi ha dues formes de concebre Esquerra Republicana. En el moment de la investidura ja vam veure que deixava de banda tota la feina que s’havia fet per lluitar per la llibertat d’aquest país, que és un dels propòsits de Junts. Amb la investidura ja vam veure les rebaixes. Tots podíem vaticinar que el president Salvador Illa seria un president que estaria supeditat a les ordres de Pedro Sánchez. I, havent donat suport a aquest acord de pressupostos, ets còmplice d’aquesta supeditació i mala gestió. Durant la campanya, Salvador Illa es va vendre com el gran garant de la gestió i encara no hem arribat als dos anys de la seva investidura i ja hem vist que hi ha molts col·lectius al carrer. Hi ha mestres, metges, agricultors, pescadors, usuaris de Rodalies, dia sí dia també, els agents rurals, els bibliotecaris, la gent del CEM, del 112… Quan fas una anàlisi de tot això, no és una opinió subjectiva, sinó una realitat de país. Aquest acord de pressupostos és avalar aquesta política del col·lapse.
Creu que el rebuig inicial d’ERC als primers pressupostos del president Illa, que va obligar que els retirés, va ser més aviat teatre?
El que hi ha és estratègia. Quina casualitat que just l’acord es tanqui l’endemà de les eleccions andaluses… Això respon a aquesta supeditació a Madrid, a no molestar Pedro Sánchez, que jo diria que és un dels eslògans d’aquests dos anys de mandat de Salvador Illa. És la voluntat d’actuar pacíficament des d’aquí i no aixecar la veu. No reclamar el dèficit fiscal i d’infraestructures. Aquesta supeditació al PSOE s’acaba transportant fins i tot a la negociació i a la llei de pressupostos, que és la més important d’un Govern. Ha estat una mena de vodevil: el president va fer un gest de força que era fals portant els pressupostos al Parlament, perquè al cap d’uns dies l’obliguen a retirar-los, suposadament, per unes línies roges que ERC assegurava que, si no es complien, no tirarien endavant aquests pressupostos. No sóc jo qui ha relacionat les línies roges dels pressupostos amb la presó i la repressió. Hem patit presó i repressió i donar suport a aquests pressupostos és una rebaixa monumental.
Sé que és una decisió del seu grup al Congrés dels Diputats, però els seus vots són clau a Madrid perquè la recaptació de l’IRPF tiri endavant i s’emmarca en l’acord de pressupostos i d'investidura. Què faran vostès?
Entendrà que no soc jo qui ha de donar aquesta resposta. L'IRPF havia de ser el 2025. Després hi ha el 2026. Acorden en una bilateral del juliol de l’any passat tota l'estructura de l'Agència Tributària de Catalunya. On queda tot això? Què han estat fent durant aquest temps? Que es torni a apel·lar Junts ho trobo un despropòsit. Junts té un objectiu, que és el concert econòmic. Vam fer-li la proposta a ERC per ser 14 diputats al Congrés. Lluitem per això en un moment de debilitat del president Illa a Catalunya i del president Sánchez a Madrid. La responsabilitat, per tant, no és nostra.
Però vostès estan a favor de recaptar, gestionar i liquidar el 100% de l'IRPF?
Nosaltres estem a favor del pa sencer, no d'aquestes molles que ens van donant a poc a poc. Això ja no va d'aquest mentrestant. La situació d'asfíxia premeditada ens ha fet arribar a un punt de no retorn. Són 22.000 milions d’euros que cada any se’n van a Madrid i no tornen. On està el president Illa reivindicant aquests diners per a Catalunya? Foment ens diu que hi ha 50.000 milions d’euros de dèficit d’inversions. Una altra cosa que es van comprometre a la Comissió Bilateral és un grup de treball per veure en quina situació està aquest retorn del dèficit d'infraestructures entre el 2009 i el 2013. On està tot això? No hi ha ningú responsable d’avalar aquests acords d’una comissió bilateral que no es compleixen mai. Això no és responsabilitat de Junts. Ara s'han trobat per fer una altra Bilateral per anunciar acords que no es compleixen mai. Abans parlava de credibilitat, i la ciutadania per ella mateixa pot avalar si tot aquest gruix de les negociacions del tripartit en la Bilateral i dels acords dels pressupostos tenen credibilitat.
Un dels altres punts clau de l'acord és aquest tren orbital que ja va ser projectat durant el tripartit amb el pla director urbanístic el 2010. Creu que és una bona notícia que es torni a parlar d’aquest projecte per planificar Rodalies?
Aquesta no l'havíem vist venir, la veritat. Hem pogut anar percebent que hi hauria rebaixes. El tren orbital, que és una proposta del tripartit del president Montilla, de cop i volta, surt del barret màgic i ha estat una sorpresa. Sobretot no ens ho esperàvem en un moment en el qual els usuaris estan tirats a andanes dia sí, dia també, i que el caos de Rodalies i de mobilitat és permanent. A més, també s’ha anat parlant a ple pulmó d’un traspàs de Rodalies que ha acabat sent una empresa mixta, en la qual Catalunya té un percentatge minoritari respecte del qual té l’Estat. Això que han acordat en aquests moments de crisi de mobilitat és més un insult als usuaris de Rodalies que una oportunitat per al país. Jo no dic que no hàgim d’apostar per les infraestructures, però em pregunto si un usuari de l’R15 o l’R16, que tenen moltes deficiències, què pensen d’una proposta per al 2040 amb una inversió multimilionària.
Amb l'acord de pressupostos, ERC és còmplice de la supeditació d'Illa a Sánchez
Però vostès estaven a favor d'aquest projecte?
Nosaltres, al Parlament, hem votat a favor de la línia orbital. No crec que sigui una qüestió d’estar a favor de recaptar l’IRPF, o no, o d’estar a favor de la línia orbital, o no. És una qüestió de context, concepte i de rebaixes.
Des del Govern, però, s'assegura que en les actuals línies de Rodalies ja s'està invertint molt i que no es pot invertir més, perquè, si no, el sistema col·lapsaria encara…
És que el sistema ja ha col·lapsat, perquè la desinversió és crònica i premeditada. No és gens menor el que està passant a Catalunya pel que fa a la mobilitat o al col·lapse dels serveis públics. No és una cosa de fa ni dos, ni tres, ni quatre, ni cinc anys. Madrid sempre ha volgut tenir Catalunya controlada amb aquesta asfíxia. Per això, per a nosaltres, ha estat tan important, en un moment de màxima debilitat del president Illa, fer front comú per mirar d’aconseguir per a Catalunya tot allò que mereixem. No és un caprici dels catalans voler ara tenir més recursos i més diners. És que estem arribant a una situació de col·lapse. El Govern s'enfada molt quan li diem que fa col·lapsar el país, però només cal anar a buscar la definició de col·lapse.
De fet, aquest projecte té un cost de 5.200 milions d'euros. Esquerra pretén que aquest cost l'assumeixi l'Estat. Ho veu viable?
Amb el dèficit que hi ha, l'Estat el que ha de fer és retornar Catalunya tot el que és nostre. De veritat la consellera de Drets Socials no ha alçat la veu en veure que hi ha un sistema de col·lapse amb els serveis socials? O la consellera de Territori no ha de dir que la situació ferroviària a Catalunya ha arribat al límit? Aquí tenim l’exemple de gestió de Ferrocarrils de la Generalitat. Els usuaris la voten amb un notable i funcionen, mentre el servei de Rodalies té els usuaris tirats a les andanes.
Parlant d'infraestructures, un dels punts l’acord entre el PSC i ERC és la societat mercantil del Consorci d'Inversions. Vostès, en comptes d’un consorci, defensen l’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut. És a dir, que transfereixin directament els diners no invertits a la Generalitat. Tot i això, l’Estat no aplica aquesta part de l’Estatut. Tenint en compte això, el consorci no és una bona eina per poder aplicar els acords en matèria d’infraestructures?
És que els catalans sempre ens hem de conformar amb el que queda? Que Madrid té consorci? Madrid cobra el que se li diu i fins i tot més. Nosaltres no rebem els diners i ara resulta que hem de fer un consorci que no sabem tampoc quina força tindríem o si ens convertirà en còmplices dels incompliments que farà Madrid. Jo ho veig un despropòsit. El que hem de lluitar és perquè allò que diu la disposició addicional tercera de l’Estatut siga una realitat.
D'altra banda, què n’opina d’aquesta majoria catalana que pretenen en el Consorci de la Zona Franca? Si aquesta qüestió es vota al Congrés, què en faran?
Jo no li puc avançar com a presidenta del grup parlamentari la decisió que prendrà el grup parlamentari a Madrid. El tema de la Zona Franca té molt de recorregut i molta història. Junts sempre defensa que on Catalunya tinga més sobirania i més espai de decisió. Hem de poder-ho lluitar, però que no sigui una aixecada de camisa, que sigui una realitat. Quan tu poses línies roges, les marques de manera molt clara i les acabes convertint en una catifa roja hi ha hagut un canvi entremig que algú ha d’explicar.
Veuen amb bons ulls aquest acord perquè es guanya més sobirania?
Al final, han acabat posant damunt de la taula diferents opcions per fer-nos vendre una bona proposta d’acord de pressupostos. Ara donarem gasolina al Govern del president Illa, que aplica la desnacionalització a casa nostra dia sí i dia també. Amb aquesta desnacionalització el que segur que no guanyem és sobirania i més espai per al país.
També s’ha arribat a un acord per impulsar l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya. Posen l’exemple del País Basc, que recentment ha arribat a un acord perquè formi part de la cogovernança. Com ho veuen això?
Aquest acord acabarà arribant a bon port? Perquè amb l’ampliació l'aeroport, el mateix president no ha gosat portar la seva pròpia proposta al Parlament de Catalunya perquè sap que els seus socis no li votaran. Abans li parlava d’aquest Vodevil l’hem vist en altres moments parlamentaris, com ara la taxa turística. Farem una anàlisi d’aquests dies de totes les propostes a través de les compareixences dels consellers que toquen al Parlament de Catalunya. Com s'aclarirà el tripartit amb un model de país que no comparteixen? Perquè sí que és veritat que hi ha algunes coses que les uneixen, però n'hi ha d'altres que el tripartit arrossega a Salvador Illa. El president Salvador Illa està exportant el model Comuns i Colau a tot Catalunya i, per a nosaltres, això és un greu error. No només amb l'habitatge, també amb les polítiques que fa.
Nosaltres, al Parlament, hem votat a favor de la línia orbital
Per a vostès, què els hi falten a aquests pressupostos? Què hi afegirien?
Aquests pressupostos no donen resposta al context actual de necessitats del país. Són uns pressupostos que han obviat, per exemple, el crit unànime dels mestres al carrer. Fins i tot Esquerra Republicana ha dit que no tindrien en compte això per a aquesta negociació. Quan els tens tancats, és molt difícil redirigir o reconduir. L’important és mirar de negociar al màxim quan tens la força. Des d'aquí enviem tot el nostre suport, amb uns acords que s'han fet amb uns sindicats minoritaris i amb un enrocament amb les negociacions que és complicat d'explicar.
Abans esmentava que el govern no els ha citat per negociar els comptes. Com és que vostès no han pogut negociar? S'han ofert? S'han arribat a oferir per parlar-ne?
Qui lidera el Govern és Salvador Illa, que és el president. Si vol tenir en compte el grup parlamentari de Junts, ja serà ell qui ens vindrà a buscar, mentrestant nosaltres continuarem construint l’alternativa des del Parlament, recollint totes les necessitats i totes les demandes. La nostra responsabilitat és exercir d’alternativa, perquè creiem que hi ha país. Però la responsabilitat de decidir amb qui cita o amb qui no cita entendrà que no és del principal grup a l'oposició, sinó que és de qui governa aquest país, que és Salvador Illa.
Vostès anuncien que al Parlament hi ha dos tripartits, per una banda, amb PSC, Esquerra i Comuns, i per l'altra banda PSC, PP i Vox. Se senten aïllats?
És objectivable això, no és una opinió. Moltes de les propostes de Junts queden totalment aturades ja en el procés de junta de portaveus, sigui pel tripartit de la investidura o per aquest tripartit del 155 que Salvador Illa l'utilitza de manera permanent per a totes aquelles coses que tenen relació amb la nació. Abans li parlava d’un procés de desnacionalització clar. Sabem que fem nosa a Madrid, a Catalunya i a certs sectors polítics del nostre país. Som una formació netament independentista i encara patim avui la repressió. Tenim dos diputats a l’exili malgrat una llei d’amnistia. No ens impedirà continuar treballant amb força amb aquesta necessitat d’ocupar aquest espai de centre ampli que representa Junts. Sí que tenim eines per entrar propostes de forma directa, com ara el debat de l’avaria de l’ascensor social que vam fer a principis d’any.
Tot i això, vostès sempre topen amb alguna d’aquestes dues majories, com amb propostes com la deflactació de l’IRPF o l’eliminació de l’impost de successions…
Nosaltres no defallirem amb això, perquè és una qüestió ideològica. Ells parlen sempre de xifres macro, però després, quan aterres a la realitat, la gent diu que té dificultats per arribar a final de mes. És una qüestió d’un gruix de la societat que veu que els sous es mantenen, que la vida cada vegada és més cara. Nosaltres hem defensat un salari mínim català de referència amb tota la força, perquè considerem que hem de tenir aquestes eines per poder tirar endavant en un moment de dificultat econòmica. És veritat que l'aritmètica parlamentària és la que és? Sí, i, òbviament, quan fas sumes i restes, tens molt clar si ho tiraràs endavant o no. Però malgrat això, nosaltres hem de continuar defensant aquest model perquè sabem que tenim el suport dels sectors i en algun moment procurarem poder-ho desencallar.
Aquest govern té diverses crisis. Creu que l’executiu del president Illa s’està desgastant? Les enquestes no sembla que li estiguin afectant gaire, ni a ERC tampoc. En canvi, vostès baixen…
Els afecta que la maquinària de la propaganda funciona a ple rendiment. Però no hi ha prou propaganda per a tanta incompetència. Ells fan anar la maquinària dels anuncis, notícies i de generar grans impactes en els titulars, com amb les fotos de les Bilaterals, però després, a l’hora de la veritat, tenen la gent al carrer. Jo no veig els mestres tirar la tovallola. Estan donant l’esquena als sectors. Els metges es queixen que no els volen rebre, els mestres es queixen que no els escolten prou. Les enquestes no els afectes, però a vegades el que es publica sobre el paper i la realitat que donen els vots a les urnes és bastant diferent.
No se les creu?
Sempre són tendencioses. No em solen preocupar. Em preocupa perdre el rumb i treballar. A les darreres eleccions havíem de tenir 20 diputats al Parlament i jo tinc l’honor de ser la presidenta d’un grup parlamentari de 35. A les darreres eleccions a la demarcació que jo liderava (Tarragona), havíem de treure tres diputats i en el dia de l’escrutini en vam treure cinc. L’objectiu de Junts és clar: menys soroll i més feina i continuar treballant amb aquesta línia ideològica clara que aglutina aquest aspecte de centre ampli amb les sectorials del partit, els corrents ideològics i amb tota la gent que la fa funcionar. Som una formació política que creu una Catalunya en xarxa que va molt més enllà de Barcelona i la seva àrea metropolitana i, per això, segurament té una presidenta de les Terres de l’Ebre i un portaveu de les comarques de Girona.
Els preocupa un possible ascens d’Aliança Catalana?
Preocupa més el run-run de la societat. A Junts li preocupa l’augment de l’extrema dreta, òbviament, però no només a Junts li preocupa. Ha de preocupar el país en general. Quan algú comença a assenyalar que Aliança ens prendrà només escons a nosaltres, s’equivoca. Perquè si fa mal a alguna cosa, serà a la Catalunya sencera, no només a una formació política. Sobta que Junts sempre ocupa titulars, que si ens prenen candidats i no sé quines històries. Després, llegeixes les notícies i és d’una feblesa… Com pot ser que es generi una pàgina sencera d’aquesta notícia quan després és una o dues persones que han pogut acabar marxant del partit? Però és que també n’hi ha de l’òrbita d’ERC i del PSC. Estem preparant molt bé les pròximes eleccions municipals, tot i que en un moment determinat vam pensar si hauríem de preparar les del Parlament. Amb aquest acord de pressupostos, queda clar que ERC dona suport a aquesta mala gestió i se’n fa còmplice.
Precisament sobre les municipals. Què li està semblant la situació per elegir candidat a l'Ajuntament de Barcelona?
Deixa'm girar-ho. Junts per Catalunya és un equip amb molt de talent i, per tant, tenim la sort de tenir moltes persones que estarien disposades a encapçalar una candidatura, no només a Barcelona, sinó arreu del país. És evident que el que passa a Barcelona té transcendència a tota Catalunya. Es farà el procés que s'hagi de fer, si hi ha més d'un candidat òbviament es faran primàries, com és d'esperar, i els militants de Barcelona, amb tota la força, escolliran qui els ha de representar.
Què li ha semblat la renúncia de Josep Rius, qui també és vicepresident del partit com vostè?
El posicionament del vicepresident Josep Rius i del portaveu adjunt al Parlament m'ha semblat honest que el fa ser qui és. Jo he tingut el privilegi i la sort de treballar amb en Josep. Crec que ha pres una decisió personal molt meditada i màxim respecte per totes les persones que, òbviament, decidiran si es volen presentar o no en aquest procés de primàries.
Té algun nom preferible?
Jo no soc militant de Barcelona, milito a les Terres de l'Ebre, i, per tant, si en algun moment he de votar primàries, no serà aquí.
Creu que van tard, per això?
Barcelona és referent. Li deia abans que no és aliè el que passa a Barcelona del que passa a la resta del país. Però també és veritat que en altres moments hem presentat candidats a mesos de les eleccions i hem tret molt bons resultats. Mereixem fer el procés com creguem que l’hem de fer. Amb tot el procediment que té Junts i, en tot cas, des de fora cadascú que opini el que vulgui. En les darreres eleccions municipals, l’alcalde Trias va ser nomenat de forma molt tardana i després va guanyar les eleccions, malgrat les maniobres, perquè alguns ens diuen que ve la dreta, però quan els interessa ve que pacten amb la dreta per apartar Xavier Trias de l'alcaldia de Barcelona.
Ja per acabar, hi ha veus que durant la legislatura han assegurat que hi ha un problema de lideratge a Catalunya dins de Junts. Creu que amb els canvis que vostès van fer en el grup parlamentari, amb vostè de presidenta i en Salvador Vergés de portaveu, s’ha arreglat?
Jo crec que no hi ha cap problema de lideratge. Crec que Junts per Catalunya té un lideratge clar, malauradament a l'exili. Voldria recordar a totes les persones que han pogut pensar si ja és el moment de canviar d’etapa, o no, que aquest lideratge a l’exili ens l’ha posat la repressió. No és un caprici personal, ni del president, ni dels consellers que encara es mantenen a l’exili. En un moment en el qual el pes de la repressió encara està a sobre de les nostres espatlles crec que nosaltres no podem obrir aquest debat de cap de les maneres, perquè el lideratge funciona i el president està connectat amb totes les qüestions que passen en el nostre partit, però també en el nostre país.
Junts té una sèrie de lideratges emergents, amb qui s’ha confiat per encapçalar candidatures, per liderar un grup parlamentari. Funcionem de forma coordinada, treballem en equip i crec que hem de seguir en aquesta línia. També agraint els gestos de generositat que s’han fet pel camí. Persones que han fet un pas al costat perquè altres el puguin fer abans. I no els tenim darrere, sinó que els tenim al costat per continuar treballant cada dia per a aquest país que estimem i per a aquest projecte. Però a mi sí que m'agradaria poder remarcar que el lideratge del president Puigdemont, per a mi, és indiscutible, com és indiscutible el lideratge del secretari general. Amb aquest tàndem al davant, n'hi ha molts que des de darrere tenim tota la il·lusió i força per empènyer i treballar.
Què creu que farà el president Puigdemont quan pugui tornar?
Farà el que voldrà, perquè té tot el dret a fer el que vulgui. I nosaltres, òbviament, amb moltes ganes que pugui tornar. Hem de denunciar que hi ha una llei d'amnistia aprovada al país que no s'està aplicant. Si aquesta notícia que tant esperem es fa possible el president ha de tenir la potestat per decidir el que vulgui fer i ens tindrà al seu costat per continuar remant amb força per aquest país.