Esquerra Republicana ha posat damunt la taula una proposta detallada per impulsar definitivament la línia orbital ferroviària, un dels projectes històrics de mobilitat del país. Els republicans calculen una inversió global de 5.200 milions d’euros —4.800 en infraestructura i 400 en material rodant— que, segons defensen, “ha d’assumir íntegrament l’Estat”, amb el suport del Banc Europeu d’Inversions i “sense cap impacte directe en els pressupostos de la Generalitat”. La iniciativa s’inscriu en la negociació pressupostària i en l’estratègia d’ERC de reforçar l’autogovern ferroviari. “Els pressupostos tenen una doble naturalesa: volem recursos, però també volem eines i competències per al país”, han assegurat fonts republicanes, que situen la línia orbital com un dels projectes “més rellevants” sobre la taula.
Un calendari progressiu amb horitzó 2040
El desplegament es planteja en diverses fases. El reforç del servei de l’R8 existent entraria en funcionament el 2032, mentre que el tram entre Santa Perpètua i Sabadell ho faria el 2034. La resta de trams (Mataró-Granollers, Terrassa-Martorell i Vilafranca-Vilanova i la Geltrú) s’executarien entre el 2034 i el 2040. “Cal començar per allò que ja tenim”, remarquen des d’ERC, que consideren l’R8 “la primera fase imprescindible” d’un projecte molt més ampli, ja que ja hi ha quilòmetres de via existents. “És una infraestructura pensada inicialment per a mercaderies, però que ha acabat donant servei a passatgers; ara li hem de donar l’envergadura que li correspon”.
La fase 0 planteja connectar la S1 i la S2, i l'R4 de Rodalies amb una inversió de 135 milions. Una primera part ja “factible”, amb estudis informatius entre el 2027 i el 2028 i l’execució entre 2028 i 2031, entrant en servei entre 2031 i 2032. Les següents fases consisteixen a connectar Santa Perpètua i Sabadell amb 665 milions, unir Mataró i Sabadell amb 1.450 milions, Terrassa i Vilafranca amb 1.150 milions i Vilafranca i Vilanova amb 1.400 milions. Tot i que ERC ho endreça d’aquesta manera, els trams no han de construir-se tant sí com no en aquest ordre.
Connectar la segona corona sense passar per Barcelona
La línia orbital és un dels grans reclams històrics més enllà de Barcelona. Projectada el 2004 i amb el Pla Director Urbanístic aprovat el 2010, preveu 120 quilòmetres totals —68 de nova construcció— i la connexió de fins a 26 municipis de sis comarques. El fet que hi hagi un PDU permet que ja hi hagi la reserva de sòl en aquells trams de novetat. “Parlem de planificar la regió metropolitana real, la dels cinc milions de persones”, defensen els republicans. “La mobilitat no pot continuar depenent d’un únic pas per Barcelona”. En aquest sentit, subratllen que el model actual genera disfuncions evidents: “Hi ha capitals de comarca com Vilanova i Vilafranca que no estan connectades per tren, o els dos Vallesos sense connexió directa”.
ERC alerta també de la dependència del vehicle privat a la segona corona: “Molta gent acaba utilitzant el cotxe perquè el sistema ferroviari obliga a passar per Barcelona. Això no és eficient ni sostenible”. I afegeixen un element de vulnerabilitat: “Quan hi ha una incidència, es propaga a gran part de la xarxa. Cal una alternativa”.
Nous intercanviadors i nodes estratègics
La proposta posa especial èmfasi en la intermodalitat i en el reforç dels intercanviadors. ERC planteja connexions de l’R8 amb Ferrocarrils a Rubí (S1), Sant Cugat (S2) i Riu Sec (R4), així com un nou intercanviador a Vilafranca del Penedès. També destaquen el paper del node Martorell-Castellbisbal, que consideren “estratègic” per la seva connexió amb la indústria, el port, el corredor mediterrani i diverses línies ferroviàries. “És un punt clau per a la mobilitat de passatgers però també per a la logística i l’activitat econòmica”, remarquen.
La proposta va estretament lligada al debat sobre el traspàs de Rodalies. ERC apunta que la línia orbital ha de ser de titularitat estatal, però amb la capacitat de decisió a Catalunya. “Rodalies és autogovern: és capacitat de decidir i de projectar el futur del país”, asseguren. Els republicans reivindiquen els avenços del seu pas pel Departament de Territori: “El 2023 vam entrar-hi i en 22 mesos vam recuperar projectes que havien quedat aturats, vinculats a l’equilibri territorial i la descarbonització”. També destaquen que “els deutes amb Renfe s’han posat a zero” i que s’està avançant cap a una societat mixta operadora “que més aviat que tard tindrà una majoria netament catalana”.
En aquest procés, consideren clau la titularitat de les vies: “El traspàs de l’R1 serà un punt d’inflexió. Quan això passi, vindrà la resta”. I insisteixen que el context actual obliga a actuar: “El país no és el de les Rodalies del 2010. Hem vist el caos i la fallida del sistema”.
Pressió sobre l’Estat i centralitat en els pressupostos
ERC defensa que l’Estat ha d’assumir la construcció de la infraestructura: “El tren és una eina de l’Estat i és qui ha de fer front a la inversió. Fa més de 50 anys que no construeix un quilòmetre de tren a Catalunya”. En aquest sentit, asseguren que hi ha predisposició: “L’Estat sí que vol assumir aquest projecte”. El president del partit, Oriol Junqueras, ja havia situat la línia orbital com el “primer repte” del consorci d’inversions amb el govern espanyol, defensant que és clau per “connectar el país” i complementar la radialitat actual.
També el Govern del Partit dels Socialistes de Catalunya ha recuperat el projecte. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va assegurar recentment que podria ser una realitat “a mitjà termini” i que s’inclourà en els nous plans d’infraestructures. Més enllà de la mobilitat, ERC vincula el projecte a reptes estructurals. “La línia orbital és el futur i és afrontar la Catalunya del present”, asseguren. “També té a veure amb l’accés a l’habitatge: hem de garantir que la gent es pugui moure sense perdre hores de vida al tren”. Els republicans plantegen el tren orbital com una infraestructura clau per cohesionar el territori: “És una eina per garantir drets, per equilibrar el país i per construir una mobilitat més eficient i sostenible”.
ERC culpa Junts que no hi hagi l'IRPF
Pel que fa a l’IRPF, ERC admet que la seva inclusió en l’acord pressupostari és més complexa per la manca de suports parlamentaris, especialment de Junts. “No renunciem a res”, asseguren els republicans, però reconeixen que “per poder aconseguir l’IRPF hem de presentar esmenes en la tramitació del model de finançament”, un procés que encara no s’ha activat perquè “el PSOE va més lent del que voldríem i ha de convocar el Consell de Política Fiscal i Financera”. A això s’hi suma la posició de Junts, que ja ha tombat iniciatives com el consorci d’inversions i que, segons ERC, podria bloquejar també aquesta via: “No tenim garantits els seus vots i, si esperem a tenir-los, potser no tindrem pressupostos fins a l’octubre”. Per això, els republicans aposten per separar els tempos: tirar endavant els comptes amb els suports disponibles i continuar negociant l’IRPF en paral·lel, tot intentant “convèncer Junts i els socialistes” per fer-lo viable més endavant, malgrat que inicialment Junqueras ho havia situat com a condició sine qua non, fet que va obligar Salvador Illa a retirar els pressupostos del Parlament.