Junts per Catalunya va voler alinear el PSC amb l'Acord de Brussel·les durant el debat de política general celebrat fa una setmana. El pacte que va donar com a resultat l'amnistia o altres acords com la delegació de les competències en immigració o l'oficialitat del català a la Unió Europea no viu en el seu millor moment, i els juntaires buscaven que els socialsites catalans votessin favorablement a alguna de les propostes acordades amb el PSOE. Tot i això, el partit de Carles Puigdemont no està satisfet amb el resultat i, per això, ja ha advertit que prendran decisions importants aquesta tardor sobre la seva relació amb el PSOE. El president de Junts al Parlament de Catalunya, Albert Batet, repassa en aquesta entrevista a El Nacional.cat la situació política del país, quines conseqüències tindran les votacions del PSC en el debat de fa més d'una setmana, així com el fracàs de l'opa del BBVA al Banc Sabadell o les noves i polèmiques quotes d'autònoms que vol aprovar el govern espanyol.
Fa poc més d’una setmana del debat de política general. Com el valora? Quin creu que és el resultat?
Tenim un president de la Generalitat, el president Illa, que és un gran anestesista de Catalunya i que amb les decisions importants sempre es posa de perfil. Ho hem vist amb l’opa al Sabadell, i ho veiem aquesta setmana mateix amb els autònoms. Catalunya té un sistema basat sobretot en els autònoms. En tenim 600.000. I Pedro Sánchez i Madrid volen incrementar-los els impostos d'una forma injustificada, mentre el president de la Generalitat no diu res. I això és el que vam veure al debat de la política general. Les dades macroeconòmiques van molt bé, però, quan es baixa el dia a dia del carrer, de la realitat de la ciutadania, els impostos que paguen les famílies o les empreses no tenen el seu trasllat en un estat de benestar sòlid. Hi ha una crisi de l'ascensor social. Davant d'això s'han de donar respostes, però el Govern d’Illa no ho està fent. El president està callat i no vol portar la contrària a Madrid en res.
Davant de tanta anestèsia, hi ha d'haver iniciativa. I, per això, Junts per Catalunya, la setmana vinent, presentarem dues iniciatives al Parlament de Catalunya. Una és el ple monogràfic sobre la crisi l'ascensor social i de l'estat del benestar. No pot ser que el PIB vagi creixent, però el PIB per càpita no ho faci també. No pot ser que Madrid estigui a 44.000 euros de PIB per càpita i el de Catalunya estigui a 37.000 euros. S'ha de donar resposta a aquestes famílies que no poden arribar a final de mes, a aquests empresaris i autònoms que estan collats d'impostos, les classes mitjanes que necessiten un salari mínim adaptat al cost de la vida a Catalunya o que necessiten unes pensions adaptades al cost de la vida a Catalunya.
Per això, la segona iniciativa que registrarem per intentar despertar de l'anestèsia el Govern de la Generalitat de Catalunya és un projecte de llei per baixar l'IRPF i per eliminar la imposta de donacions i successions. Ho registrarem en forma de projecte de llei i s'haurà de votar al Parlament de Catalunya.
És possible tot això sense un nou model de finançament? Entenc que vostès n'han parlat a Madrid amb el PSOE…
Aquesta crisi de l'estat del benestar i aquest trencament de l'ascensor social on els pares veuen que els seus fills seran menys rics que ells, ja sigui amb un habitatge, una professió, o la doble Catalunya que s'està creant des d'un punt de vista territorial, ve sobretot fruit del dèficit fiscal. I el que no pot ser és que el dèficit fiscal sigui respost amb més impostos per Catalunya. Per això cal un Govern que defensi els interessos de Catalunya, com fem Junts per Catalunya a Madrid, amb els nostres set diputats, que han posat Catalunya per davant de tot. Defensem un concert econòmic a l’estil basc, tal com apareix a l’Acord de Brussel·les. No es pot no voler publicar unes balances fiscals o no reconèixer aquesta manca d'inversió de l'Estat. El que convé és que el dèficit fiscal no sigui a força de collar amb més impostos els catalans. Cal que hi hagi un retorn amb qualitat en els serveis públics.
Per poder solucionar això, no s’hauria de negociar un nou model de finançament? És a dir, per poder eliminar l’impost de successions o deflactar l’IRPF no s’hauria de negociar un nou model?
Això depèn de voluntat política, del Parlament de Catalunya i del pressupost de la Generalitat de Catalunya.
Però les arques de la Generalitat podrien assumir-ho en aquests moments?
És evident. Hi ha hagut un increment en els ingressos de la Generalitat de Catalunya. I, per tant, nosaltres entenem que això es pot assumir perfectament.
I sense pressupostos?
El govern del PSC s’ha acostumat a no tenir pressupostos. No hi ha pressupostos a l'Ajuntament de Barcelona, no hi ha pressupostos a la Generalitat de Catalunya i no hi ha pressupostos a Madrid. De fet, el primer gran incompliment del president Illa és quan va anunciar que hi hauria pressupostos el 31 de gener del 2025. No va tramitar els del 2024, no ha presentat els del 2025 i ara ja diu que ho faran l’any 2026, i que ja veurem. Així no es governa un país. El país s'ha de despertar de l'anestèsia del president Illa amb iniciativa i reconeixent els problemes.
Si el president Illa accepta les seves proposes, vostès podrien negociar o fins i tot votar a favor d'uns pressupostos de la Generalitat?
El president Illa ja ha triat socis de legislatura i d'investidures. Està en mans dels Comuns, amb els que van destrossar l'habitatge a Barcelona, amb els que volen polítiques de decreixement. La senyora Albiach i el senyor Cid manen més que els consellers de la Generalitat de Catalunya. La realitat és que la dependència dels Comuns a Catalunya i a Madrid és molt elevada. On hi hagi els Comuns, no hi pot haver Junts per Catalunya.
Però no s'asseuran ni a parlar dels pròxims pressupostos?
Som gent responsable, gent seriosa, però qui té la responsabilitat de presentar pressupostos és el Partit Socialista. I de moment les tres administracions on tenen aquesta responsabilitat no ho estan fent. El president Illa està en mans dels extrems. Per un cantó té els Comuns, però quan li interessa, com en el debat de política general, de forma ràpida pacten amb PP i VOX. Amb els aspectes nacionals, d'inversions, de recursos o d'infraestructures tenen els dos tripartits. Entenem que això és una situació dèbil, que no és bona per Catalunya. Els extrems no són bons per Catalunya. I la dependència dels extrems del president Illa no és bona per Catalunya.
Abans parlàvem del model de finançament, de finançament autonòmic. El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, demanava un front comú perquè Catalunya aconsegueix un model de finançament propi. Vostès agafen el guant d'aquesta proposta?
El nostre projecte de model de finançament és el concert econòmic i ho hem dit de forma molt clara. Volem que els diners que paguem amb els catalans es quedin a Catalunya. Actualment, tenim un dèficit fiscal que no sabem quin és. L'última vegada que es va publicar sabíem que era de 22.000 milions. Ara com ara segurament ha crescut. No ho fan públic perquè els hi deu fer vergonya ensenyar les balances fiscals, igual que no fan públic l'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya, perquè els hi deu caure la cara de vergonya. Només cal veure el que ha passat amb Rodalies. El que nosaltres no farem és pactes de finançament fake. No es pot continuar solucionant el dèficit fiscal amb més impostos als catalans. Per això presentem aquesta iniciativa de reducció fiscal al Parlament de Catalunya, perquè es voti d'una forma clara que s'abaixin els impostos a les classes mitjans i treballadores i que s'elimini l'impost de successió.
Han parlat del model de finançament a la taula de negociació que tenen vostès amb el PSOE a Suïssa?
Aquest espai de negociació és un espai de confidencialitat i que un dels punts que hi ha sobre la taula, o que pot haver-hi, és el concert econòmic. Com hi ha el reconeixement nacional, com hi ha l'amnistia, com hi havia els temes d'immigració o com hi ha l'oficialitat del català a la UE. No acceptarem pactes de finançament fake.
En el recent debat de política general, vostès buscaven alinear el PSC amb l'Acord de Brussel·les. Vostès ja han manifestat que no va anar així, que més aviat, segons diuen vostès, els socialistes es van alinear més amb PP i Vox. Quines conseqüències tindrà això?
A mi no em pertoca especular, em pertoca constatar. Constatem que l'advertiment que havíem fet al Partit Socialista, que aspectes importants que s'estaven negociant i construint a Ginebra s'estaven destruint al Parlament de Catalunya amb el tripartit PSC, PP i Vox. I que no és per fer un doble discurs.
Vostè, en el discurs del debat de política general va dir que si la negociació amb el PSOE arribava a la seva fi, buscarien una altra via. Quina és aquesta via?
No em pertoca especular. El partit és qui ha de prendre les decisions, l'executiva del partit amb els lideratges que pertoquen, i escoltant a tothom es podran les decisions que siguin oportunes.
I quan tenen previst prendre aquesta decisió?
Com li he dit, jo vinc aquí com a president de grup parlamentari, això són decisions en l'àmbit de partit i, per tant, no em pertoca a mi abordar-ho.
Com veuríeu una possible moció de censura instrumental contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez? El vicepresident del partit, Toni Castellà, no va tancar la porta a aquesta opció?
El que està pactant dia sí i dia també, i votant amb el PP i Vox, és el partit socialista. Ho veiem al Parlament en més de 84 ocasions, amb aspectes que afecten directament els catalans. Ho vam veure a l'Ajuntament de Barcelona, malgrat haver guanyat Xavier Trias. Nosaltres som gent seriosa, responsable, i el que queda clar és que aquesta manera de funcionar del Partit Socialista nosaltres no la compartim.
Però aquesta podria ser una via?
No em pertoca a mi especular. El partit prendrà les decisions que pertoquen en el seu moment.
Espera una trobada pròximament entre el president del govern espanyol Pedro Sánchez, i el president Carles Puigdemont?
El que ens agradaria és que es complissin els pactes. Això no va de trobades i de fotos, sinó d’uns compromisos i acords signats.
Però acceptarien ara una reunió?
Això no va de fotos, això va de complir els acords.
El dilluns es van reunir, novament, a Suïssa amb el PSOE. Es va produir algun avenç o continua encallat com durant les últimes setmanes?
Tots els aspectes de negociació de la taula del diàleg amb un mediador internacional són en l'àmbit de la discreció. Nosaltres ho hem cregut des del primer dia, que les coses, perquè funcionin, ha de ser en aquest àmbit.
Tot i això, qüestions com l'oficialitat del català, la delegació d'immigració o l'amnistia continuen encallades?
Vostè mateix ho diu. S'aprova una amnistia constitucional i no s'aplica. Amb l'oficialitat del català, el govern espanyol ha anat tard. Cal veure immigració. És a dir, perquè Podemos rectifiqui i voti coses del govern espanyol estan disposats a sacrificar l'aeroport del Prat. Perquè ens donin les competències d'immigració a Catalunya, perquè es puguin decidir les polítiques des de Catalunya, no estan disposats a decidir res en Podemos, ni uns i uns altres. És evident que en aquest sentit el PSOE el que ha de fer és complir.
Esperen un canvi de posició de Podemos en aquest aspecte?
Els extrems mai són bons. I es toquen. I aquí, amb les polítiques d'immigració, ho hem vist d'una forma clara.
Al Parlament, com estan les relacions amb Esquerra Republicana?
Esquerra Republicana és un partit que dona suport al Govern. És una crossa del Govern. Nosaltres som un partit d'oposició d'alternativa. Per tant, tenim dos rols molt diferenciats.
Però tenen vostès una relació fluida i estable?
Les relacions personals existeixen i són fluides. És evident que en aquests moments Esquerra té un posicionament polític de suport al Partit Socialista.
I com està la relació amb el PSC? Sempre s'ha dit que vostè té una bona relació amb el president Illa…
Les relacions polítiques també hi són. I el que és evident és que el president Illa és un president dèbil que va voler assumir la presidència en un entorn de debilitat i d'inestabilitat. Així no es pot governar Catalunya. Som dos projectes polítics molt diferents. No vull dir antagònics, perquè hi ha aspectes que segurament potser compartim, però des del punt de vista de projecte nacional som com l’oli i l’aigua, de molt difícil confluència.
Abans també hem parlat de les noves quotes d'autònoms. Ha criticat el president Illa per no rebutjar-les…
És sorprenent que una mesura que afecta 600.000 catalans, que afecta 600.000 famílies de petites i mitjanes empreses, amb la qual s'incrementen les quotes d'autònoms d’una forma desproporcionada, amb les dificultats que hi ha a Catalunya d'arribar a final de mes, on veiem que la mitjana del sou dels autònoms està per sota del salari mínim interprofessional, i el president de la Generalitat calli. Que Pedro Sánchez es vulgui carregar el sistema d'autònoms no ho podem compartir de cap manera.
Entenc que quan es porti a votació al Congrés, vostès ho rebutjaran…
Al Congrés, al Parlament de Catalunya i on convingui. És a dir, el que convé a Catalunya és reforçar l'estat del benestar. Per això, cal una economia forta, perquè està trontollant. Hi ha alguns aspectes que grinyola. En aquests moments, tenim unes dades macroeconòmiques molt bones, però la realitat del dia a dia de la gent és que costa arribar a finals de mes. Som els campions pagant impostos. Paguem tants impostos, que tenim un dèficit fiscal descomunal. I aquest dèficit fiscal, per no corregir-lo, s'apuja en impostos als catalans.
Parlem de Junts. Vostè ha estat alcalde de Valls. En les últimes setmanes, o mesos, s'ha dit que hi ha un malestar de diversos alcaldes del partit… Vostè ho percep així?
Jo he tingut l'honor d'haver estat alcalde de Valls i vaig viure l'època del tripartit del president Montilla. Van ser uns anys molt difícils. I puc entendre perfectament com se senten aquests alcaldes amb una pressió social i amb una situació econòmica com l'actual davant d'aquest tripartit. Perquè actuen igual, i l'alcalde està a primera línia de trinxera i lluitant. El que convé és que hi hagi un Govern de la Generalitat que doni les eines i els recursos que necessiten els ajuntaments per fer front a aquesta situació actual.
El que convé és que a Madrid se suprimeixi la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) perquè els ajuntaments puguin finançar amb els seus recursos propis les seves polítiques. Aquesta veu no és escoltada. Des de Junts per Catalunya, no només l'escoltem, sinó que la compartim. Som un projecte que defensa molt bé el que és el territori. Un informe recent informava d'aquesta dualitat que s'està construint amb l'entorn de Barcelona i la resta del país. Nosaltres estem en contra d'això i tots hem de fer pinya perquè hi hagi un canvi al Govern i perquè es recuperi aquesta centralitat que necessita el país per construir un estat del benestar i una economia forta.
Hi ha alcaldes que, en privat, i fins i tot també ho ha dit el president Mas, diuen de parlar amb Aliança Catalana. Creu que l'anomenat cordó sanitari al Parlament no està funcionant?
Junts per Catalunya i el catalanisme polític sempre ha sigut un projecte d'uns valors i d'entendre el país d'una manera determinada. Uns valors que el catalanisme polític ha defensat sempre. Aliança Catalana va en contra de tot el que ha defensat el catalanisme polític durant els últims cent anys, des de Prat de la Riba, Valentí Almirall, el president Macià, el president Pujol i tots els presidents que hi ha hagut a Catalunya. Crec que nosaltres hem de defensar el nostre projecte polític amb tota la força, de forma desacomplexada, que vol dir una Catalunya amb un estat del benestar fort, amb una economia forta, defensar Catalunya i la seva llibertat. Som el projecte polític amb la força municipal més gran. Els extrems mai són bons per Catalunya.
Tenen alguna estratègia per evitar l'auge d'Aliança Catalana, tal com diuen les últimes enquestes?
Miri, sabem el que significa l'operació enquesta, que vol condicionar la realitat dels catalans i les catalanes. Nosaltres el que hem de fer és treballar i presentar el nostre projecte polític. Ambició nacional, ambició social i econòmica. Que és el millor projecte per Catalunya i defensar-lo de forma desacomplexada, com fan els alcaldes, com ho fem al Parlament de Catalunya, com ho fem a Madrid, amb els nostres líders, amb el president Puigdemont, el Jordi Turull, el president del Parlament, Josep Rull, o amb la Míriam Nogueras, i amb un estol de persones i de gent jove que està creixent que és un goig.
Senyor Batet, quines perspectives tenen d'un retorn del president Puigdemont?
Seria molt desitjable que això fos d'aquesta manera, i que s’apliquessin les lleis, com l'amnistia que és aprovada i que la justícia espanyola ho respectés. Esperem que això sigui d'aquesta manera.
Tenen alguna data possible?
Especular amb temes tan delicats és molt complex. El que convé és que es compleixin les lleis.