Sant Sadurní d’Anoia ha estat aquest dilluns l’epicentre d’una escenificació política del tren orbital a l'avantsala de l'aprovació dels pressupostos. Més enllà de les xifres i un calendari que finalitza el 2041, la jornada ha estat marcada per un missatge compartit: la necessitat de canviar el model de país a partir de la cooperació institucional i el protagonisme del món local. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha obert el torn d’intervencions reivindicant el clima d’entesa amb ERC i els municipis. “Vull agrair el sentit de país d’ERC i del seu president”, ha afirmat, tot posant en valor el paper dels alcaldes. Illa ha insistit que el projecte no serà obra d’un sol govern, sinó d’una continuïtat institucional: “Seran diferents governs els que ho tiraran endavant”.

El president ha volgut vincular el tren orbital amb una visió més àmplia de país. Ha defensat que la mobilitat és clau per garantir altres drets, com l’accés a l’habitatge o a la feina: “Si volem més habitatge, hem de garantir una mobilitat sostenible perquè la gent es pugui desplaçar amb facilitat”. En aquest sentit, ha remarcat que la infraestructura reforça la competitivitat empresarial de comarques com el Garraf, el Vallès o el Penedès. Amb un to marcadament polític, Illa ha tornat a reivindicar la cultura del pacte: “Crec en la política d’acords i hi guanyem tots. És com s’avança”. Un missatge que, en el context previ als pressupostos, ha estat llegit com una clara apel·lació a la continuïtat de l’entesa amb els republicans.

Junqueras: “No és només una línia de tren”

Oriol Junqueras ha recollit el guant i ha elevat el to estratègic del projecte. El líder d’ERC ha situat el tren orbital com una eina per afrontar els reptes quotidians però també per planificar el futur del país. “Catalunya ha de gestionar el seu dia a dia i planificar el seu futur”, ha afirmat. Junqueras ha remarcat el pes econòmic de les comarques implicades i la necessitat de millorar-ne la connectivitat per garantir salaris i competitivitat. Però sobretot ha volgut subratllar el caràcter transformador del projecte: “Més que una línia de tren és una voluntat de canviar el model de país: el demogràfic, l’econòmic i l’industrial”.

El president d’ERC ha detallat també la funció de xarxa del tren orbital, destacant la seva capacitat d’entrellaçar diverses línies ferroviàries existents i de connectar territoris que avui depenen de Barcelona com a node obligat. “És una voluntat de crear una xarxa que garanteixi el creixement i la prosperitat”, ha conclòs. Junqueras ha recordat, a més, el compromís d’inversió de 8.000 milions d’euros a Rodalies, dels quals més de 3.000 ja s’han executat, i ha assegurat que ERC afronta el projecte “amb tota la convicció”.

Paneque defensa una “Catalunya en xarxa”

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha reforçat aquest relat incidint en el canvi de paradigma que suposa el projecte. Ha definit el tren orbital com una “peça clau” per a la mobilitat de la segona corona metropolitana i ha defensat el pas d’un sistema radial a un de mallat. Paneque ha posat el focus en la capacitat estructurant de la infraestructura: “Són sis comarques connectades que per moure’s no ho hauran de fer de forma radial”. També ha advertit de la necessitat de planificar davant el creixement del país: “Tenim un país pensat per sis milions d’habitants i cal anticipar-nos”. En la seva intervenció, ha lligat mobilitat, salaris i cohesió social, advertint que sense serveis públics adequats “la societat perd qualitat de vida”.

Els alcaldes: de l’“odissea” diària a l’oportunitat

El debat entre alcaldes ha aportat la visió més concreta i reivindicativa. L’alcalde amfitrió, Pere Vernet (ERC), ha estat especialment contundent: “Anar a la feina des del Penedès s’ha convertit en una odissea que ens roba el temps i la vida”. Ha denunciat l’infrafinançament crònic i ha reclamat superar un model que penalitza viure fora de Barcelona: “No podem acceptar que viure fora del centre sigui un desavantatge”. Vernet ha defensat el tren orbital com una eina per “donar oxigen a noves oportunitats” i retenir talent al territori, tot reclamant també una ambició nacional en matèria d’infraestructures.

Des del Vallès, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC), ha posat l’accent en l’impacte econòmic: “Parlar de l’orbital és parlar de productivitat i competitivitat”. Ha recordat que es tracta d’una infraestructura llargament reivindicada en una de les principals potències industrials del país.

L’alcalde de Vilafranca del Penedès, Francisco Romero (PSC), ha coincidit en la necessitat de trencar la concentració del progrés: “Molts cops es concentra cap al més gran”. Ha celebrat que el projecte neixi també des del municipalisme i ha destacat que facilitarà el creixement de sectors com el TIC o l’agroalimentari.

Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges (ERC), ha aportat una mirada més quotidiana, explicant les dificultats reals de mobilitat. Ha posat com a exemple el cas de la seva filla, que per estudiar a Sabadell havia de passar per Barcelona. “Això afecta a l’estudiant i a la família”, ha lamentat. També ha advertit del col·lapse de les carreteres i ha reivindicat el transport públic.

Finalment, l’alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda (ERC), ha il·lustrat les desigualtats en temps de desplaçament entre transport públic i privat: trajectes d’una hora i mitja o més que es redueixen dràsticament en cotxe. “El que està passant avui és un projecte de país que beneficia la gent”, ha conclòs.

Entre els presents a l'acte, hi havia alcaldes del PSC i ERC, però també l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa (Junts), com a membre de l'òrgan de govern de la Regió Metropolitana. Entre els alcaldes que hi havia hi ha el de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz (PSC); Sitges (ERC), Aurora Carbonell; Anna Ribera, alcaldessa de Sant Pere de Ribes (PSC); Vilafranca del Penedès, Francisco Romero (PSC); Marta Farrés, Sabadell (PSC); David Bote, Mataró (Maresme); Jordi Ballart, alcalde de Terrassa (TxT); o l'alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Pere Vernet. També hi havia el conseller de la Presidència, Albert Dalmau o la viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret. 

El projecte del tren orbital

El tren orbital preveu unir Mataró i Vilanova i la Geltrú amb una línia de 120 quilòmetres —68 dels quals de nova construcció— i fins a 40 estacions, 23 de les quals noves. La inversió estimada és de 5.200 milions d’euros i el calendari més optimista situa la culminació el 2041, tot i que el desplegament es farà per fases. 

De moment, només hi ha garantits 665 milions d’euros per al tram entre Granollers i Terrassa, inclosos en el Pla de Rodalies 2026-2030, malgrat que des d'Esquerra Republicana l'objectiu és que ho acabi pagant tot l'Estat. Aquest primer tram, de 32 quilòmetres, hauria d’estar enllestit el 2034 i es considera clau per connectar els dos Vallesos. La resta de fases —Mataró-Granollers (2037), Terrassa-Vilafranca (2040) i Vilafranca-Vilanova (2041)— dependran de futurs acords de finançament, en bona part amb l’Estat. Amb una velocitat punta de 120 km/h i una mitjana estimada de 60 km/h, el tren orbital promet reduir notablement els temps de desplaçament entre comarques de la segona corona, amb trajectes com Martorell-Granollers o Mataró-Terrassa en uns 45 minuts.