Déjà-vu a la Moncloa. Arriba l’estiu i torna a sobrevolar el fantasma dels pressupostos. De fet, l’agita Pedro Sánchez, que s’ha compromès a presentar uns nous comptes públics. Això sí, no aclareix les conseqüències polítiques de no aconseguir que s’aprovin ni deixa clar si el seu compromís és exposar les xifres davant de la ciutadania o registrar-los formalment al Congrés. “Elaborarem uns pressupostos que siguin millors des del punt de vista social [...] i treballarem amb tots els grups parlamentaris per persuadir-los que són uns bons pressupostos”, va expressar ahir el president espanyol. I avui a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres no s’han resolt els interrogants. “[El president] va ser clar i transparent. Els presentarem. No m’avancin pantalles. Deixem que les coses vagin piano piano”, ha contestat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, en ser preguntada per aquesta qüestió. A la sala de màquina de la Moncla, neguen que les paraules de Sánchez fossin un “globus sonda” i reiteren que es tracta d'una “voluntat” i un “compromís”. “Voleu que ens pronunciem sobre futuribles”, contesten fonts del govern espanyol en ser preguntades pel full de ruta. I eviten donar-ne més detalls.
📝 Sánchez es compromet a presentar pressupostos i vol esgotar la legislatura: “Lluitarem cada llei”
Davant dels micròfons, Pilar Alegría no s’ha mogut del relat ambigu inicial. “L’actitud clara d’aquest govern és la que ahir els traslladava al president. Avui li ho tornem a confirmar: presentarem aquests pressupostos”, ha reiterat. Sobre la viabilitat aritmètica de tirar endavant els comptes, ha assenyalat que l’executiu és conscient de la “complexitat parlamentària” actual: “Hem de parlar, dialogar i consensuar amb els diferents grups parlamentaris i és el que hem fet des que va començar la legislatura”. “Si vostès volen que avancem 25 pantalles i que responguem sobre qüestions futures que encara no s’han donat, doncs complicat m’ho fien”, ha reblat més tard.
Qui ha estat meridianament clara ha estat Yolanda Díaz. La vicepresidenta segona del govern espanyol i líder de Sumar ha sostingut que presentar els pressupostos és un “mandat constitucional” i ha defensat que l’executiu “ha de presentar els comptes” igual que es presenten “normes i després voten”. “La setmana passada vam veure com el Partit Popular i altres formacions van tombar un reial decret llei”, ha recordat. “Ho van fer democràticament, però crec que l’obligació és presentar les feines que fem”, ha conclòs.
Una promesa que ve de lluny (i que no s’ha complert)
La promesa de Pedro Sánchez no és nova. És idèntica a la que va verbalitzar fa just un any, també a la roda de premsa de balanç del curs polític. En aquella ocasió, però, parlava dels pressupostos del 2025. “No vam poder aprovar-los aquest any, precisament per l’avançament electoral, però aspirem a presentar-los el setembre o l’octubre i, per tant, aprovar-los en aquest segon semestre de l’any”, va assegurar. Però els comptes mai van arribar a cristal·litzar. De fet, les declaracions del president espanyol van arribar una setmana després que el Congrés, amb el vot en contra de Junts i el PP, rebutgés la senda de dèficit, que és la primera pedra dels pressupostos. El Ministeri d’Hisenda, capitanejat per María Jesús Montero, va voler tornar-la a impulsar al setembre, però la Moncloa es va veure abocada a retirar la votació per evitar una nova derrota parlamentària.
De fet, en els últims mesos, el PP ha impulsat iniciatives al Congrés i al Senat per apressar Sánchez a presentar els pressupostos. I les dues van rebre llum verda amb socis d’investidura desmarcant-se del PSOE. A la Cambra Baixa, ERC, Podemos i el BNG van votar-hi a favor i Junts es va abstenir. A la Cambra Alta, la majoria absoluta dels populars només va comptar amb la complicitat (en forma d’abstenció) dels juntaires.
I els pressupostos de 2024? El govern espanyol també tenia la voluntat d’elaborar-los i aprovar-los, però Sánchez hi va haver de renunciar a causa de l’avançament electoral a Catalunya, que va arribar, precisament, després que el Parlament (amb el vot en contra dels Comuns) rebutgés els comptes del Govern de Pere Aragonès. Així doncs, els últims pressupostos generals de l’Estat es van aprovar la passada legislatura. Van ser els de l’any 2023, que van rebre llum verda a finals del 2022 amb el suport d’ERC, el PNB i Bildu.
Les condicions de Junts i ERC per a uns futurs pressuposats espanyols
En les últimes 24 hores, ni Junts ni ERC s’han pronunciat públicament sobre el full de ruta de Pedro Sánchez per negociar els pressupostos. Però les seves condicions són conegudes. El passat mes de març, el portaveu de Junts, Josep Rius, va manifestar que els juntaires no negociaran amb el PSOE els pressupostos generals de l’Estat fins que el govern espanyol pagui els 50.000 milions d’euros en infraestructures que deu a la Generalitat, una xifra fixada pel Parlament de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona. Per la seva banda, fa un parell de setmanes, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va avisar que “no hi haurà pressupostos catalans ni espanyols” si els socialistes “no compleixen els seus compromisos en l’àmbit de la recaptació tributària i en l’àmbit del model de finançament”. “El PSOE ha de complir els seus compromisos i en cap cas poden pretendre que hi hagi nous acords mentre no compleixi amb Catalunya i la societat catalana”, va subratllar.
Podemos reitera les seves condicions per validar els pressupostos: armament, Israel i habitatge
El primer dels socis habituals que s’ha expressat clarament sobre el compromís de Pedro Sánchez ha estat Podemos, que en els últims mesos ha estat la formació del bloc de la investidura que més distàncies ha marcat amb l’executiu. Sense anar més lluny, la setmana passada va votar en contra del decret antiapagades, que va ser tombat pel Congrés. “Si després de dos anys sense pressupostos, ara Pedro Sánchez li preocupa no tenir pressupostos, potser és perquè està buscant una excusa per convocar eleccions”, ha expressat aquest matí el portaveu de la formació morada, Pablo Fernández. “És possible o plausible que Sánchez vulgui portar els pressupostos generals de l’Estat per convocar eleccions si no té suports i així pel camí no es parli ni de la corrupció, ni de la submissió als Estats Units, ni del rearmament ni la complicitat amb el genocidi”, ha afegit.
“Els vots de Podemos estaran per resoldre els problemes de la gent i per transformar la nostra societat”, ha expressat en un primer moment. I posteriorment, a preguntes dels periodistes, ha delimitat quines són les tres línies vermelles de Podemos: “Els vots només estaran si no hi ha ni un sol cèntim d’euro més en augment militar, si es trenquen relacions diplomàtiques i comercials amb l’estat terrorista i genocida d’Israel, si es decreta un embargament total d’armes a Israel i si es baixa per llei un 40% el preu dels lloguers”, ha deixat clar. Són gairebé les mateixes condicions que van fixar les bases de Podemos fa nou mesos per a la negociació dels pressupostos del 2025.
El PP no dona “cap credibilitat” al compromís de Sánchez
Des del Partit Popular, desconfien del compromís de Pedro Sánchez. “La credibilitat que li donem a la promesa de Sánchez que aquest any sí que tindrem pressuposats és la mateixa que li vam donar l’any passat: cap”, ha expressat la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz. “Tenint en compte que ni han aprovat l’ordre d’inici d’elaboració, tampoc han aprovat els seus objectius d’estabilitat i tampoc han reunit a la Comissió de Política Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes per començar a elaborar-los”, ha afegit.
“Per tant, no hi ha cap indici que Sánchez compleixi aquesta falsa veritat que aquest any sí que hi haurà pressuposats. Tot en Sánchez és mentida”, ha reblat. La dirigent popular ha lamentat que “complir els mandats constitucionals” sembli “irrellevant” al president espanyol i ha presentat la seva roda de premsa d’ahir com “l’enèsim truc de propaganda barata”.