Un nou trencament al bloc d’investidura ha portat el Congrés dels Diputats a posar deures a Pedro Sánchez. La Cambra Baixa ha aprovat dos punts d’una iniciativa del PP per reclamar al govern espanyol que compleixi el “mandat constitucional” de presentar els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2025 i que aprovi de “manera immediata” els objectius d’estabilitat pressupostària per remetre’ls a les Corts Generals. Aquestes dues reivindicacions han rebut llum verda amb una majoria poc habitual: ERC, Podemos i el BNG hi han votat a favor i Junts s’hi ha abstingut. En total, 183 vots a favor, 158 en contra i 7 abstencions. En canvi, la demanda que els pressupostos “incloguin els compromisos de despesa militar i en defensa” no ha prosperat pel vot en contra d'ERC, Podemos i el BNG, mentre que Junts també s'ha abstingut. Durant el debat, el diputat popular José Vicente Marí va argumentar que “res habilita l’incompliment de la Constitució” i “res habilita la rebel·lia a l’obligació de presentar pressupostos i, després de la votació, des de les files populars subratllen pels passadissos del Congrés que el PSOE ha votat en contra de complir la Carta Magna. Fa tres setmanes, al Senat, Junts es va abstenir en una iniciativa en la mateixa línia.
📝 Junts s’absté en una iniciativa del PP al Senat per apressar Sánchez a presentar els pressupostos
Els últims pressupostos espanyols que es van aprovar van ser els del 2023, que van rebre llum verda el desembre del 2022, en els últims mesos de la passada legislatura. El govern espanyol va renunciar als comptes públics del 2024 a causa del clima electoral previ a les eleccions del 2023, que van acabar avançant-se al 23 de juliol. Amb la nova investidura, i després de la reelecció de Pedro Sánchez, la Moncloa va començar a treballar en els pressupostos per al 2024, però va acabar desistint després de l’avançament electoral que Pere Aragonès va fer a Catalunya, conscient de les enormes dificultats que hauria tingut per negociar-los amb Junts i ERC.
De cara al 2025, i després de tots els cicles electorals, la possibilitat de negociar uns nous comptes continua congelada i malgrat l’optimisme i els compromisos que han verbalitzat tant Pedro Sánchez (que va arribar a condicionar l’elaboració dels comptes als congressos de Junts i ERC) com María Jesús Montero en públic i en privat, no hi ha hagut cap avenç. Respecte a la senda de dèficit, el govern espanyol la va sotmetre a votació el passat mes de juliol, però va veure com descarrilava per la negativa de Junts i el PP. Posteriorment, el setembre, va tornar a aprovar-la sense fer-hi cap canvi i es va veure obligat a retirar-la per evitar una nova derrota parlamentària.
Jordi Salvador (ERC): “S’estan igualant amb el pitjor govern que hem tingut”
Durant el debat, Esquerra Republicana no es va estalviar els retrets cap a la Moncloa. “Haurien de venir aquí amb uns Pressupostos Generals de l’Estat que siguin bons, que realment siguin votables i donar una lliçó que no estan donant perquè s’estan igualant amb el pitjor govern que hem tingut, el més corrupte i amb els fills del franquisme”, va sostenir Jordi Salvador. “és una presa de pèl que els ajuntaments i les comunitats autònomes, que són qui atenen més la gent, estan obligats a tenir superàvit, mentre tot el dèficit se’l queda l’Estat”, va afegir.
I va apel·lar el Ministeri d’Hisenda a impulsar uns “bons” comptes públics en els quals “tothom es retrati” en una votació en la qual “qui no els voti hagi d’explicar per què no els vota”. “Vostès tenen l’obligació de presentar-los o perdran tota credibilitat”, va reblar. Sobre la iniciativa del PP, el diputat republicà va carregar contra els populars: “No cola, tenen la barra de venir aquí a donar lliçons, vostès que van fer passar la gent una travessia duríssima. Vostès no van gestionar bé, vostès van saquejar”. Malgrat això, ERC hi ha votat a favor.
Josep Maria Cruset (Junts): “Al govern espanyol, no tenir pressupostos, li va molt bé”
“Aquest govern prefereix incomplir el que diu la seva Constitució i castigar els ciutadans amb les conseqüències de no tenir pressupostos perquè això de no tenir-ne li va molt bé”, va denunciar Josep Maria Cruset. El diputat de Junts va argumentar, que sense elaborar i presentar uns nous comptes públics, la Moncloa s’estalvia “posar-se davant del mirall i evidenciar la seva precarietat a l’hemicicle”, evita “patir molt durant la tramitació” per la seva “tossuderia a governar com si tinguessin una majoria absoluta que no tenen” i “no ha d’actualitzar els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic i, per tant, es queda tota la capacitat d’endeutament autoritzada per Europa en lloc de repartir-la també entre les comunitats autònomes i els ajuntaments”.
Així mateix, Cruset va retreure al govern espanyol que, després del naufragi amb la votació del decret òmnibus, que Junts i el PP van tombar el gener i que va conduir a negociar-ne un de nou amb els juntaires, la Moncloa encara no ha aprovat un decret amb mesures econòmiques. “En cinc mesos, no ha tingut temps de preparar-lo, negociar-lo i portar-lo a aprovació?”, es va preguntar.
El PSOE retreu al PP que les comunitats autònomes on governa tampoc tenen pressupostos
Per la seva banda, el PSOE va recordar als populars que les comunitats autònomes on el PP no governa amb majoria absoluta tampoc han aprovat pressupostos per al 2025. “Venen aquí a donar lliçons sobre pressupost sense tenir resolt els de les seves pròpies comunitats”, els va etzibar el diputat Juan Antonio González, que va mencionar els casos de les Illes Balears, Aragó, Castella i Lleó, Múrcia i Extremadura. De moment, al País Valencià, Carlos Mazón va arribar a un acord amb Vox, però els pressupostos encara no han vist llum verda. “S’han convertit en l’oposició més inútil, més destructiva i més incoherent de tota Europa”, va reblar el diputat socialista.