Artur Mas compareix al Parlament amb motiu de les declaracions que van fer Fèlix Millet i Jordi Montull en el judici del cas Palau, on van acusar CDC de cobrar comissions a través de la fundació Trias Fargas i l'Orfeó per adjudicar obra pública a Ferrovial. Les comissions van passar del 3 al 4%, segons la declaració en el judici dels exresponsables del Palau.

L'expresident no s'ha referit en cap moment a si hi havia o no finançament il·legal a CDC. I de fet, Mas ha repetit bona part dels arguments d'aquests darrers 8 anys, des que es va conèixer el cas Palau i tots els seus detalls, ha anat exposant. "Gairebé he perdut el compte dels cops que he comparegut per donar explicacions sobre CDC i en concret sobre el cas del Palau", així ha començat la seva intervenció Mas al Parlament. "No els puc explicar res de nou", ha afegit.

Retrets a la Fiscalia

"El que intenta demostrar el fiscal és que CDC es va finançar il·legalment a canvi d’obra pública. Els 9 milions desapareguts no hi són. On han anat a parar?", ha dit Artur Mas, fent referència a la quantitat que la investigació no ha pogut acreditar ni on és ni qui se la va quedar.

Així, Mas s'ha tornat a encarar amb el fiscal, el mateix que el va acusar pel 9-N, i que és qui va destapar l'espoli, Emilio Sánchez Ullez: "No està investigant l'adjudicació d'obra pública podent-ho fer", ha denunciat. Artur Mas ho atribueix al fet que totes les adjudicacions van ser legals i que en cap cas es van adjudicar obres a Ferrovial. El sumari del cas Palau apunta a aquestes adjudicacions a dit en diverses obres com la Ciutat de la Justícia.

"Saben per què no ho estan analitzant? Perquè saben que està ben feta. Saben que les adjudicacions estan ben fetes i no hi va haver tracte de favor", ha conclòs Mas.

Artur Mas s'ha vantat de no haver estat citat mai, ni al llarg de la instrucció ni en el judici, en el procés judicial del Palau: "Jo al judici del Palau no hi he estat citat en qualitat de res. Temps n’hi ha hagut. Hi ha hagut una instrucció llarguíssima. Alguns d’aquests jutges o la Fiscalia podrien haver demanat la meva compareixença però no he estat citat en qualitat de res. Si tingués aquesta responsabilitat directa, suposo que la justícia ho hauria tingut en compte després de tants anys d’investigació".

Els convenis amb el Palau

Artur Mas ha admès que ell i el partit sabien que existien els convenis amb el Palau de la Música i la fundació Trias Fargas. "Hi havia uns convenis coneguts per totes les autoritats de vigilància de les fundacions", ha dit. I ha afegit que també eren uns convenis coneguts pel Govern de Catalunya, en aquell moment en mans de CIU: "El govern de Catalunya sabia que hi havia aquells convenis. Concretament, Justícia. I convenis dins un marc legal".

Els ha atribuït, però, als "antics responsables de CDC dels anys noranta", i ha explicat que no sabien que el Palau de la Música no tingués coneixement d'aquests acords fins al moment en què esclata el cas Palau". Per això, ha explicat, es van tornar els diners.

Jo sóc Satanàs

"Jo sóc Satanàs. Un gran destructor. L'home de l'infern", ha dit Mas responent Inés Arimadas de Cs i Alejandro Fernández del PP que l'han acusat d'embolcallar-se amb la bandera independentista per tapar el finançament irregular de CDC i els casos de corrupció.

"Porto unes banyes immenses, cua llarga i sóc la combinació de Satanàs i Llucifer. Si algú de vostès va a l'infern, els rebré amb molta cura i atenció", ha seguit en un monòleg delirant amb un to sorneguer. "M'atribueixen a mi de ser el dimoni escuat que s'ho carrega tot", ha insistit mentre ha explicat que el canvi de rumb de CIU cap a la independència ve motivat per la retallada de l'Estatut: "Si no haguessin atemptat contra l'Estatut provocant que el TC se'l carregués".

Maragall i el 3%

I justament ha estat la negociació de l'Estatut l'argument que ha esgrimit Mas per explicar la retirada de la querella contra el president Pasqual Maragall quan va denunciar que CIU cobrava comissions del 3% a canvi d'adjudicar obra pública.

Artur Mas ha explicat que Maragall va demanar perdó perquè calia garantir un clima de confiança entre govern i oposició per negociar l'Estatut i que el president del tripartit va voler tirar una columna de fum amb el 3% per tapar el forat del Carmel que havia obert una gran crisi i una forta pressió contra el govern de PSC, ERC i ICV.

Defensant Osàcar

Tot i haver admès que se sent "responsable d'haver proposat el nom de Daniel Osàcar" com a tresorer de CDC, manté que la "confiança és i era plena i total".

De qui s'ha desmarcat és de Carles Torrent. "No me'n sento responsable", ha dit. Torrent era el tresorer durant els anys noranta, que va precedir Osàcar, i qui va signar els convenis de paraula amb el Palau. És també un dels difunts més assenyalats en el judici, que continua encara aquests dies al Palau de la Justícia.

Mas ha denunciat que Millet i Montull hagin canviat la seva versió dels fets, i la confessió que van fer el 16 de setembre del 2009, quan va esclatar el cas, per no anar a la presó. "Confio molt més en la versió del senyor Osàcar que en la de Millet i Montull", ha repetit diversos cops al llarg de la seva intervenció inicial. "Pacten per rebaixar escandalosament les penes a canvi de canviar les seves versions", ha conclòs.

I ha defensat el tresorer que ell va proposar com a president de CDC: "Osàcar no ha pactat amb la Fiscalia, no ha pactat res. També s'enfronta a unes determinades penes i manté la seva versió".