El pròxim 15 d’agost s’ha convertit en la primera gran prova de resistència del nou dispositiu fronterer desplegat a Ceuta i Melilla després de l’entrada massiva de finals de juliol. Des de fa dies circulen per Facebook, WhatsApp i Instagram convocatòries que animen a intentar un nou pas col·lectiu des del Marroc cap a territori espanyol aquest dissabte. La Guàrdia Civil considera que la crida existeix i que té capacitat de mobilització, tot i que adverteix que és impossible calcular quantes persones podrien secundar-la. La data concentra ara bona part dels esforços de les autoritats dels dos costats de la frontera. La principal incògnita no és només si hi haurà un nou intent d’entrada, sinó quin paper jugarà el Marroc per impedir que milers de persones arribin fins al perímetre fronterer, després que la crisi de finals de juliol deixés en evidència fins a quin punt la capacitat espanyola de contenir una entrada massiva depèn també del control exercit per Rabat.
El Ministeri de l’Interior marroquí ha admès haver detectat en els últims dies publicacions d’origen desconegut que inciten a organitzar nous intents de pas massiu cap a Ceuta i Melilla. Rabat assegura que segueix de prop aquestes convocatòries i que ha adoptat les mesures necessàries per impedir-les, alhora que ha advertit que perseguirà les persones que participin en l’organització o la incitació a aquests moviments. Aquestes mesures ja són visibles sobre el terreny. Segons Associated Press, al costat marroquí de la frontera amb Ceuta s’han desplegat nous efectius policials i material antiavalots, mentre operaris han reforçat i reparat diversos trams de les tanques pròximes al perímetre. Mitjans marroquins han publicat imatges de noves tanques de filferro i de concentracions d’agents als accessos a la ciutat autònoma.
#Sebta #Ceuta 🇲🇦🇪🇸 - De nouveaux fils barbelés ont été installés aux abords de Bab Sebta afin de renforcer le dispositif de sécurité et prévenir d’éventuelles tentatives de franchissement collectif de la frontière. pic.twitter.com/3I8REKr1LV
— Morocco News 🇲🇦 (@MoroccoNews) August 12, 2026
La mobilització no es limita a la mateixa línia fronterera. Un informe de la Guàrdia Civil sobre la convocatòria del 15 d’agost assenyala que resultarà determinant la capacitat del Marroc per actuar abans que les persones que vulguin creuar arribin fins a Ceuta, especialment a les carreteres, les estacions de transport, Fnideq —Castillejos— i la costa. El document considera que el risc que la convocatòria es materialitzi és real, però que la seva magnitud continua sent incerta.
Les imatges conegudes en les últimes hores mostren, a més, centenars d’agents marroquins equipats amb material antiavalots, vehicles amb canons d’aigua i equips de dispersió. Associated Press situa el dispositiu quotidià al voltant de la frontera de Ceuta en més de 20.000 efectius de les forces de seguretat marroquines, en el marc de l’operatiu destinat a impedir una nova concentració massiva.
🇲🇦🇪🇸 Morocco has reportedly deployed up to 24,000 personnel ahead of another planned mass crossing into Ceuta on August 15.
— Europa.com (@europa) August 12, 2026
WhatsApp and Facebook groups are promoting the attempt with cryptic slogans including: “That day, everything will make sense.”
Follow: @europa pic.twitter.com/FFuiUA8W1f
Melilla reforça també la frontera per mar
Mentre el Marroc reforça els accessos terrestres i marítims a Ceuta i Melilla, Espanya està modificant físicament alguns dels punts més vulnerables del perímetre. Aquest dijous, la Guàrdia Civil ha avançat en la instal·lació d’una nova barrera flotant al dic sud de Melilla, al costat de la frontera amb el Marroc, com ja va fer amb la frontera marítima de Ceuta després de l'allau de finals de juliol. El sistema està situat al final d’un espigó d’uns 500 metres de longitud que exerceix de frontera terrestre i marítima a la zona sud de Melilla i separa la ciutat del port marroquí de Nador. La infraestructura reprodueix el model instal·lat fa pocs dies a l’espigó del Tarajal, a Ceuta.
Els treballs encara no estan acabats. Fonts policials citades per EFE indiquen que la barrera es troba en una segona fase de col·locació i ancoratge, sense que per ara hi hagi una data concreta per a la finalització de la instal·lació. El dic sud ha quedat restringit al trànsit de vehicles i vianants mentre duren els treballs. La barrera flotant se suma a unes tanques instal·lades durant els últims dies al tram final de l’espigó, una zona que fins ara només comptava amb esculleres i que no disposava d’un perímetre fronterer físic complet.
La mesura té una doble dimensió, operativa i jurídica. Interior vol dificultar els intents d’arribada nedant, però també adaptar el dispositiu policial a la recent doctrina del Tribunal Suprem sobre els rebutjos en frontera per via marítima. La nova Instrucció 9/2026 de la Secretaria d’Estat de Seguretat estableix el marc perquè les forces policials actuïn quan una persona intenta superar els elements físics de contenció instal·lats a la frontera marítima de Ceuta i Melilla.
Ha comenzado en el Dique Sur la instalación de la barrera flotante o muro neumático marítimo, similar al utilizado en Ceuta, que tiene por objetivo disuadir y frenar las entradas irregulares a nado cumpliendo con la sentencia del Tribunal Supremo y la Ley de Extranjería. pic.twitter.com/30ml7fmk4f
— Televisión Melilla (@tv_melilla) August 13, 2026
Una convocatòria real, però d’abast imprevisible
La Guàrdia Civil evita donar per fet que dissabte es repetirà un episodi comparable al de finals de juliol. El document elaborat a partir de fonts obertes insisteix que no es pot afirmar que hi haurà una entrada massiva el 15 d’agost, però sí que existeix una convocatòria digital activa i potencialment mobilitzadora. Els investigadors han localitzat missatges que coincideixen en la data, punts geogràfics de trobada i discussions sobre possibles rutes i formes d’organitzar el pas. Les crides circulen en grups de xarxes socials que acumulen centenars de milers de membres, però la mateixa Guàrdia Civil adverteix que aquestes xifres no es poden equiparar al nombre de persones disposades a intentar creuar.
Tampoc no hi ha, segons aquesta anàlisi, proves que permetin atribuir la convocatòria al Govern marroquí. El factor decisiu serà precisament el contrari: comprovar fins a quin punt Rabat utilitza el seu enorme aparell de seguretat per impedir que les concentracions arribin a formar-se. És aquí on el 15 d’agost adquireix una dimensió que va més enllà de la qüestió migratòria. Després de dies de tensió política entre Madrid i Rabat, la resposta marroquina serà també un indicador del grau de cooperació efectiva entre els dos governs. En els darrers dies, tres intervencions del ministre de justícia Abdellatif Ouahbi, han tensat la corda de la cooperació bilateral. Dilluns, va reclamar a Espanya el retorn dels menors marroquins no acompanyats, inclosos els que havien arribat recentment a Ceuta. En declaracions a Hespress AR, va assegurar que el Marroc reclamaria aquests menors "jurídicament i políticament" i va atribuir a la part espanyola responsabilitat sobre la seva situació mentre continuïn en territori espanyol. Dimarts, en una entrevista amb la cadena saudita Asharq, el ministre va assegurar que la reivindicació marroquina sobre Ceuta i Melilla continua oberta, que Rabat la planteja en les seves reunions amb les autoritats espanyoles i que la seva intenció és mantenir-la viva fins a trobar una solució negociada. Dimecres, va reconèixer que el Marroc estudia suspendre l'aplicació de l'acord d'extradició amb Espanya perquè Rabat considera que Madrid no compleix sempre les entregues de persones reclamades. Tot i l’escalada verbal, Ouahbi continua qualificant Espanya de país amic i planteja la possibilitat de nous acords bilaterals sobre immigració.
Per la banda espanyola, el missatge polític s’ha endurit. Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i José Manuel Albares han remarcat explícitament la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla. La ministra de defensa ha estat la més contundent, mentre els seus companys segueixen proclamant que el Marroc és un soci fidel i fiable. Però el pols diplomàtic i preventiu entre Madrid i Rabat té la vista posada sobretot en el 15 d’agost. Si els controls a Fnideq, Nador, carreteres, estacions i platges impedeixen que grans grups arribin al perímetre, Madrid podrà defensar que la coordinació fronterera amb el Marroc continua funcionant malgrat l’enfrontament verbal de les últimes setmanes. Si, en canvi, milers de persones aconsegueixen tornar a concentrar-se davant de Ceuta o Melilla, la crisi adquirirà inevitablement una nova dimensió diplomàtica.
Per això, aquest dissabte no només es posaran a prova les noves tanques, els desplegaments policials o la barrera flotant que Espanya acaba d’instal·lar al mar de Melilla. El que quedarà sotmès a examen és el sistema de cooperació fronterera entre Espanya i el Marroc que, durant anys, ha convertit Rabat en la primera línia de contenció de la frontera sud de la Unió Europea.