CRISI MIGRATÒRIA

El Marroc posa "Ceuta i Melilla sobre la taula" i avisa Espanya: "Reivindiquem els nostres territoris"

El ministre de Justícia, Abdellatif Ouahbi, assegura que Rabat aposta pel diàleg per "arribar a una solució" a llarg termini

Ketty Calatayud
Barcelona. Dimecres, 12 d'agost de 2026. 11:07
Actualitzat: Dimecres, 12 d'agost de 2026. 11:40
Temps de lectura: 5 minuts
El Marroc posa "Ceuta i Melilla sobre la taula" i avisa Espanya: "Reivindiquem els nostres territoris"

El Marroc ha decidit tornar a verbalitzar sense ambigüitats una de les qüestions més sensibles de la seva relació amb Espanya. El ministre de Justícia, Abdellatif Ouahbi, ha assegurat que la reivindicació marroquina sobre Ceuta i Melilla continua oberta, que Rabat la planteja en les seves reunions amb les autoritats espanyoles i que la seva intenció és mantenir-la viva fins a trobar una solució negociada. No és tant la novetat de la posició marroquina com el moment i la manera d'expressar-la el que resulta significatiu. En només dos dies, Ouahbi ha concedit declaracions a dos mitjans en les quals ha situat consecutivament sobre la taula tres assumptes íntimament relacionats amb la política bilateral: els menors marroquins que es troben a Espanya, el control de la immigració i la sobirania de Ceuta i Melilla. La successió de missatges dibuixa una línia política estratègica més que una simple suma d'entrevistes.

Aquest dimarts, en una entrevista amb la cadena Asharq, el ministre va ser especialment explícit. "Aquest assumpte continua sobre la taula. Cada vegada que ens reunim amb els espanyols plantegem la qüestió", va afirmar en referència a Ceuta i Melilla. Ouahbi va definir l'estratègia del seu país com una política de "llarg alè" ('llarg termini') i va insistir que el Marroc continua "reivindicant els seus territoris", tot defensant el diàleg amb Espanya com a via per resoldre el conflicte. "La nostra política respecte d’aquest assumpte és de llarg alè, continuem reivindicant els nostres territoris i volem resoldre el problema mitjançant el diàleg", va assegurar sobre l'estratègia que utilitza el règim de Rabat. 

Rabat no es limita a recordar una reivindicació històrica. Ouahbi sosté que la qüestió apareix en les converses bilaterals amb Espanya, encara que públicament la relació entre els dos governs s'hagi presentat durant els últims anys com una etapa de cooperació i estabilitat. El ministre no fixa terminis ni explica com pretén modificar l'actual sobirania espanyola de les dues ciutats, però precisament aquí resideix el sentit de la seva apel·lació al "llarg alè": mantenir el dossier obert sense necessitat de provocar una crisi immediata.

Dos missatges en dos dies

Les declaracions sobre Ceuta i Melilla arriben immediatament després d'un altre pronunciament contundent del mateix ministre. Dilluns, Ouahbi havia reclamat a Espanya el retorn dels menors marroquins no acompanyats, inclosos els que havien arribat recentment a Ceuta. En declaracions a Hespress AR, va assegurar que el Marroc reclamaria aquests menors "jurídicament i políticament" i va atribuir a la part espanyola responsabilitat sobre la seva situació mentre continuïn en territori espanyol.

El ministre va insistir que Rabat no està disposat a "renunciar" als seus nens i adolescents i que considera que el lloc adequat per al seu futur és al costat de les seves famílies i al Marroc. Les converses sobre aquesta qüestió, segons Hespress, ja havien arribat anteriorment als ministeris de Justícia dels dos països i inclouen els mecanismes per identificar els menors i facilitar-ne el retorn.

Vint-i-quatre hores després, el discurs s'ampliava. Ja no eren només els menors. Ouahbi abordava simultàniament la immigració, la cooperació amb Europa i Ceuta i Melilla. La seqüència permet interpretar les dues intervencions com les peces d'un mateix relat polític: el Marroc vol cooperació amb Espanya, però vol deixar clar al mateix temps que aquesta cooperació no implica renunciar a les seves pròpies reivindicacions.

En aquest context, les paraules de Ouahbi tenen una lectura que va més enllà de la immigració. Rabat ofereix cooperació, però recorda que té reivindicacions pròpies. Durant anys, una part de l'estabilitat entre Madrid i Rabat s'ha basat precisament a gestionar els assumptes més conflictius evitant que tots esclatin al mateix temps. Les declaracions de Ouahbi trenquen almenys parcialment aquesta compartimentació discursiva. El ministre parla dels menors, de la política migratòria europea i de Ceuta i Melilla dins d'un mateix marc polític. Això no significa que el Marroc anunciï una ofensiva diplomàtica immediata contra les dues ciutats ni que estigui posant terminis sobre la taula. De fet, Ouahbi insisteix en el diàleg i en una estratègia a llarg termini. Però sí que introdueix un element important: la normalització de les relacions amb Espanya no ha comportat la desaparició de la reivindicació territorial marroquina. Al contrari, segons el mateix ministre, Rabat continua plantejant-la.

Ouahbi nega que el Marroc utilitzi la immigració com una arma de pressió per aconseguir concessions polítiques, econòmiques o territorials, com s'ha interpretat. "Mai hem fet servir aquesta qüestió com una eina i no tenim intenció de fer-ho", va assegurar durant l'entrevista a la televisió marroquina, defensant que Rabat manté prou interessos i vies de cooperació amb Espanya i amb la Unió Europea per no necessitar instrumentalitzar els fluxos migratoris. Però el seu argument incorpora al mateix temps una advertència.

La contradicció en la política migratòria europea i espanyola

El ministre qüestiona que Espanya i Europa exigeixin al Marroc impedir les sortides irregulars mentre, quan aquestes persones aconsegueixen arribar a territori europeu, poden entrar en procediments d'asil, protecció o regularització previstos per la legislació. "El Marroc ja havia alertat de la contradicció entre els esforços que ha desplegat al seu territori per prevenir la immigració irregular i la concessió, un cop a Espanya, d’un estatus legal a determinats migrants". "Volen combatre la immigració irregular o simplement llançar consignes que contradiuen el que fan a la pràctica?", ha qüestionat. Segons Ouahbi, aquesta situació genera una contradicció entre el que Europa demana a Rabat a la frontera i el que fa després amb les persones que aconsegueixen travessar-la. "No em poden demanar que impedeixi la immigració irregular i, quan una persona migra irregularment a Espanya, vostès li concedeixen una situació legal allà", ha retret. 

Després dels últims episodis migratoris a Ceuta, fonts governamentals marroquines ja havien qüestionat públicament el model de cooperació migratòria amb Espanya i recordat que el Marroc no vol actuar simplement com el gendarme d'Europa. L'agència oficial MAP va arribar a atribuir part de la pressió migratòria recent als efectes d'una decisió judicial espanyola —la sentència del Tribunal Suprem sobre les devolucions en calent als migrants que arribaven nadant— que, segons la versió de Rabat, havia debilitat la capacitat dissuasiva del sistema fronterer.

Més