Junts per Catalunya continua fent passes per acabar amb la persecució judicial contra l’independentisme. Amb el calendari descomptant els dies per l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia, els juntaires obren ara un nou front. Més aviat, el reactiven. Es tracta de l’eliminació de l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Aquest precepte fixa que quan hi hagi una “interlocutòria de processament” per un delicte comès per una “persona integrada o relacionada amb bandes armades” o per “individus terroristes o rebels” i s’hagi decretat presó provisional, el processat que tingui una “funció o càrrec públic” quedarà “automàticament suspès” mentre duri la situació de presó. És l’article que es va fer servir per suspendre els presos polítics com a diputats del Parlament el 2018 i com a diputats del Congrés el 2019. Ara, tot i que encara estan lluny de ser processats pel cas del Tsunami Democràtic, aquest precepte podria fer perillar les perspectives de Carles Puigdemont i de Marta Rovira. I Junts recupera una iniciativa que ja va presentar la passada legislatura per derogar-lo.
L’esmena, avançada per El Món i a la qual també ha tingut accés ElNacional.cat, aposta per suprimir per complet aquest article. En la seva justificació, Junts denuncia que el 384 bis ha esdevingut una “norma obsoleta” i lamenta que la seva “literalitat” s’ha fet servir “retorçadament” per “impedir el legítim exercici dels drets polítics” dels que “professen determinades ideologies que no són del gust dels sectors dominants en les més altes instàncies del Poder Judicial”. Els juntaires adverteixen que els seus “efectes perversos” s’han manifestat en la “vulneració del principi fonamental de la presumpció d’innocència” i recorden que ja s’ha “superat el moment històric per al qual va ser introduït a l’ordenament”: als anys vuitanta, en plena lluita contra el terrorisme d’ETA i per apartar els que exercissin “la violència en la forma més extrema, creant o integrant-se en una banda armada”.
El 384 bis contra Puigdemont i els presos polítics
Aquest precepte va ser l’arma utilitzada fa uns anys pels jutges espanyols per deixar en fora de joc Carles Puigdemont i els presos polítics. El primer a activar-lo va ser el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que el juliol del 2018 (set mesos després del 21-D) va suspendre temporalment Puigdemont, Junqueras, Romeva, Turull, Rull i Sànchez, una decisió que va fer esclatar la tensió entre Junts i ERC al si del Govern. Finalment, dos mesos més tard, el Parlament va rebutjar donar per suspesos els diputats processats, però va aprovar que poguessin designar voluntàriament les seves funcions en un altre company de grup. Més tard, el desembre del 2018 i el març del 2020, el TC va donar el vistiplau a la suspensió impulsada per Llarena. D’altra banda, el maig del 2019, arran de les eleccions del 28-A, en ple judici del procés, la Mesa del Congrés, presidida per Meritxell Batet, va suspendre Junqueras, Rull, Sànchez i Turull (amb l’única oposició d’Unidas Podemos), escudant-se en un informe dels lletrats de la Cambra Baixa que ho avalava. Un any més tard, el Tribunal Constitucional va considerar que la Mesa havia actuat correctament.
Un dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU
En la seva extensa justificació, Junts s’aferra a un dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU del juliol del 2022, que va concloure que l’aplicació de l’article 384 bis contra Junqueras, Romeva, Rull i Turull no havia complert amb el “requisit de previsibilitat” que exigeix l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i havia “violat” els drets dels presos polítics. “Una aplicació que resulti automàticament en la suspensió de funcions de càrrecs electes per presumptes delictes sobre la base de fets públics i pacífics, abans de l’existència d’una condemna, no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat exigits”, afirmava. A més, el Comitè va demanar a l’Estat que adoptés mesures per aplicar les recomanacions del dictamen en un termini de 180 dies. El govern espanyol no ho va fer. Mesos més tard, l’aleshores ministra de Justícia, Pilar Llop, va afirmar que l’aplicació del 384 bis no suposava cap “alteració parlamentària”.
Junts també apel·la a un informe de la Comissió de Venècia de 2017 que requeria una “major cautela” en la “implementació de qualsevol acció tendent a suspendre un càrrec electe”, una acció que “sempre s’hauria de dur a terme mitjançant un procés amb totes les garanties”. A més, la formació capitanejada a Madrid per Míriam Nogueras denuncia que la suspensió de l'exercici de les funcions inherents al càrrec representatiu afecta el dret de participació política tant dels ciutadans com dels seus representants.
Una proposició de llei de Junts rebutjada el febrer del 2023
L’esmena registrada per Junts no és el primer intent de reformar l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal. En els darrers sis anys, s’ha impulsat, com a mínim, en tres ocasions. El més recent va ser una proposició de llei que Junts per Catalunya va presentar amb aquest objectiu la passada legislatura. Durant el debat, Josep Pagès va defensar que derogar el 384 bis seria “una millora pels representants electes i pels ciutadans que els han votat” perquè suposaria “acabar amb una relíquia de la política antiterrorista dels anys vuitanta”. “Si aquesta norma deixa d’estar a disposició d’uns jutges que tenen una agenda política pròpia, no hi haurà cap altra ocasió que les togues robin el mandat de les urnes i evitarem futures intromissions judicials contra la sobirania de les Cambres”, va sostenir.
La resposta per part del PSOE la va donar Paco Aranda, diputat del PSC, que va expressar que els socialistes no compartien “ni l’oportunitat ni la justificació ni els motius” per derogar el 384 bis. El Congrés va rebutjar la iniciativa de Junts: tots els partits independentistes catalans i bascos van donar-hi suport, mentre que el PSOE, el PP, Vox i Ciutadans van votar-hi en contra i Unidas Podemos es va abstenir.
Dos intents anteriors: una esmena el desembre del 2022 i una proposició de llei del 2018
Uns mesos abans, durant la tramitació de la transposició de directives europees per “adaptar la legislació penal a l’ordenament de la Unió Europea”, tant Junts com el PDeCAT van presentar esmenes per suprimir el 384 bis de la LECrim. Ara bé, en aquella ocasió, en dues votacions diferenciades que agrupaven diferents esmenes, van comptar amb un suport minoritari al ple del Congrés: només van votar-hi a favor els dos partits impulsors i la CUP. El PSOE, el PP i Vox s’hi van oposar i Unidas Podemos, ERC, Bildu i el PNB es van abstenir.
Prèviament, el març del 2018, Lourdes Ciuró (aleshores diputada del PDeCAT i que posteriorment seria consellera de Justícia amb Quim Torra) va presentar una proposició de llei per reformar l’article en qüestió. En aquest cas, es limitava a eliminar la inclusió dels “rebels”. La justificació esgrimia que és un concepte “indeterminat” que “ha d’entendre’s acotat a l’actuació de bandes armades”, ja que es tracta de “qüestions molt greus que afecten drets fonamentals sense l’empara constitucional deguda”. “La legislació i la tasca de l’acusació assimila la dissidència pacífica acompanyada de més de dos milions de vots a l’actuació de bandes armades o d’elements terroristes, qüestions absolutament allunyades de la realitat”, reblava l’exposició de motius. La iniciativa del PDeCAT no es va arribar a debatre.