Junts, el Partit Popular i Vox tornen a posar deures al govern espanyol. El Congrés dels Diputats ha aprovat, gràcies a l’abstenció de Junts, una moció (que no és vinculant i no té efectes jurídics) que insta la Moncloa a elevar a la Comissió Europea la petició d’una “auditoria independent” per part de l’Agència de Cooperació dels Reguladors d’Energia de la Unió Europea. Volen que s’analitzin els “sistemes elèctrics dels països afectats” per a “l’esclariment complet” de les causes que van originar l’apagada general que el passat 28 d’abril va afectar Catalunya i l’Estat. Aquest és el primer punt d’una iniciativa impulsada pel PP que ha rebut llum verda amb 171 sis, 168 nos i 7 abstencions.
Durant el debat, el diputat del PP Pedro Navarro López ha justificat la seva proposta: “No poden parlar de rigor i permetre que l’auditoria la faci l’exministra de [José Luis Rodríguez] Zapatero que cobra 546.000 euros a l’any”, ha dit en al·lusió a Beatriz Corredor, presidenta de Red Eléctrica des de 2020 i ministra d’Habitatge entre el 2008 i el 2010. El parlamentari popular ha argumentat que volen que la faci la Unió Europea, que és “exactament el mateix que ha demanat el Partit Socialista a Portugal”. A més, ha aprofitat per carregar contra el PSOE: “No han fet res, però el trist és que la seva manera d’entendre la política és tan perversa que prefereixen que es torni a produir una apagada abans de reconèixer que tenim raó, que vostès estaven equivocats i que la seva política energètica és caòtica, sectària i errònia”. “Deixin el seu sectarisme i apostin per la transparència”, ha reblat.
Pilar Calvo (Junts): “Estàvem caminant per la corda fluixa, en un escenari de risc”
Durant el debat de la moció, Junts no ha intervingut per explicar la seva abstenció. Tanmateix, sí que s’ha posicionat durant la compareixença de la vicepresidenta Sara Aagesen. “L’apagada s’ha convertit en un macrotest que demostra que estàvem caminant per la corda fluixa, en un escenari de risc”, ha verbalitzat la diputada Pilar Calvo. “Va dir que ningú no els havia advertit que hi podia haver una gran apagada, però l’any passat van haver d’activar quatre vegades el sistema de resposta activa de la demanda que desconnecta la gran indústria per evitar la caiguda del sistema i deixar a les foques en tota la població”, ha recordat. La diputada de Junts ha subratllat que, quan es tracta de garantir el subministrament, “no es poden prendre decisions en el temps de descompte” i ha destacat que la seva formació “no acceptarà que es posi en risc Catalunya”. “El teixit productiu català, i especialment la gran indústria, està preocupat perquè els estan pressionant per descarbonitzar, però se’ls està negant l’accés a més electricitat, posant en risc la seva competitivitat”, ha conclòs.
Inés Granollers (ERC): “L’apagada la va provocar la cobdícia de les elèctriques”
Per la seva part, ERC ha recelat obertament de la proposta del PP. “Sota el pretext del progrés, es defensa un model que perpetua els privilegis del gran oligopoli energètic”, ha reprovat la diputada Inés Granollers, que ha defensat l’aposta dels republicans per un “sistema 100% renovable i públic”. “Alguns van córrer a atribuir [l’apagada] a un atac extern o a un excés de renovables, però la veritat segurament és molt més incòmode. La va provocar la cobdícia de les elèctriques, que no han invertit en l’estabilització de la xarxa perquè això no genera beneficis en les elèctriques. Aquell dia, amb més del 70% de producció renovable, la xarxa no va resistir perquè l’oligopoli no ha fet la feina que li tocava fer en el seu moment”, ha denunciat.
Les altres demandes que incloïa el text que s’ha aprovat
Així mateix, la iniciativa que va promoure el PP incloïa altres peticions. Així doncs, el Congrés ha sol·licitat al govern espanyol que insti el Consell de Seguretat Nacional a realitzar i aprovar en un termini màxim de sis mesos l’actualització de l’Estratègia de Seguretat Energètica Nacional ordenada el 2020 i “no complerta fins ara” per “contemplar la possibilitat d’un zero elèctric com l’ocorregut, així com els efectes d’un possible cessament de l’operació nuclear”. A més, ha sol·licitat que s’aprovin els “nous procediments d’operació i requeriments de protecció de les instal·lacions de producció i de la xarxa” que ha reclamat Red Eléctrica i que en la pròxima revisió del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) s’introdueixin “criteris que tinguin en compte les lliçons apreses després de la gran apagada” amb “neutralitat tecnològica, sostenibilitat, competitivitat i seguretat de subministrament en igual rellevància”.
Finalment, advoca per “impulsar la interconnexió internacional fomentant la col·laboració amb països veïns per assolir i superar l’objectiu del 15% amb la resta de la UE el 2030” i per “establir incentius eficients per a la inversió en infraestructures i equipaments crítics per millorar la capacitat i resiliència de la xarxa davant de pertorbacions greus i la gestió eficient de pics de generació renovable”.
La Moncloa situa l’origen de l’apagada a Granada, Badajoz i Sevilla i refreda el ciberatac a Red Eléctrica
Just aquest matí, la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha donat nous detalls sobre l’apagada elèctrica. No ha parlat de causes, però sí que ha localitzat les desconnexions massives de plantes elèctriques abans de la fallada i ha refredat una de les hipòtesis. D’una banda, ha assenyalat que la crisi es va originar a Granada, Badajoz i Sevilla. I, d’altra banda, ha relatat que la investigació interna no ha trobat indicis que l’operador del sistema, Red Eléctrica, fos víctima d’un ciberatac.