Diu la vicepresidenta i ministra d'Economia, María Jesús Montero, de visita a Barcelona per assistir a la nova edició del World In Progress, el fòrum internacional de reflexió i diàleg del grup Prisa, que manté converses amb Junts per Catalunya per als pressupostos de l'Estat, que estan en el diàleg més gran possible amb ells, que en uns dies presentarà el sostre de despesa i que està treballant en els últims detalls dels comptes públics. Vaja, que les coses amb un aliat imprescindible per tirar endavant els pressupostos, atesa l'aritmètica parlamentària, poden sortir bé. Sap ella millor que ningú que això no és així: no hi ha cap conversa per als pressupostos i no hi haurà suport dels independentistes catalans a cap iniciativa legislativa important, ja que les negociacions van quedar trencades després de l'última reunió de Zapatero, Puigdemont i els seus col·laboradors, en què es va constatar que els primers no podien complir i els segons no podien continuar esperant.

Sap ella millor que ningú que això no és així: no hi ha cap conversa per als pressupostos

Si les coses són així, quin sentit té proclamar justament el contrari? Suposo que el govern espanyol deu pensar que, posats a escollir temes de debat públic, millor parlar dels no pressupostos o del canvi d'hora que es produirà la nit de dissabte a diumenge. En aquest últim punt, em sembla interessant la proposta de l'executiu espanyol, que proposarà a la Unió Europea acabar amb el canvi d'hora per al 2026. Una iniciativa que, com es recordarà, es va començar a fer amb l'excusa d'un estalvi d'energia i que ara no és tal i que, per contra, hi ha estudis científics suficients per assegurar que trastoca els ritmes biològics. També hi ha consens entre els experts que el millor és el d'hivern —també conegut com a estàndard—, ja que hi haurà més hores de llum. Tot i que fa sis anys ja hi va haver un acord al Parlament Europeu per modificar el canvi horari i adoptar el mateix tot l'any, les reticències d'alguns països i la desídia d'implementar aquell acord ho ha anat retardant. Benvingut sigui, en qualsevol cas, que el moment sigui ara.

El desacord entre el PSOE i Junts no només porta al fracàs qualsevol projecte de pressupost, sinó també qualsevol iniciativa legislativa. Aquest dilluns, la representant del partit de Puigdemont a Madrid, Míriam Nogueras, va ser molt explícita davant la decisió del govern espanyol de fer marxa enrere en la seva proposta inicial sobre les quotes als autònoms i rebaixar només les d'aquells amb menys ingressos. Per a Nogueras no és suficient la rebaixa i la posició del govern espanyol només serveix perquè s'imposin polítiques que empobreixen la classe mitjana catalana. A la xarxa social X va concloure: "No amb els vots de Junts". Des de Podemos, a l'altre extrem de l'arc parlamentari, tampoc s'avalua la reculada del govern espanyol i els seus portaveus han avançat que si volen el vot dels morats, res de congelació, sinó que s'ha de rebaixar la quota dels autònoms que guanyen menys i apujar-la als que guanyen més. Les costures són massa dèbils per convèncer-los a tots dos.

Tot això succeeix en un moment en què no hi ha ministeri que no tingui iniciatives legislatives en tràmit i molt especialment el de Presidència i Justícia, que dirigeix Félix Bolaños, amb diversos projectes en marxa, començant pel de la reforma de la justícia, que gairebé m'aventuraria a assegurar que no veurà mai la llum. La vicepresidenta i ministra d'Hisenda va tenir paraules amables per al finançament singular de Catalunya, que depèn del seu ministeri i que, pel que va explicar, presentarà aviat una proposta. Aquesta proposta estarà basada, segons les seves paraules, en elements fonamentals, com la solidaritat, l'augment d'autogovern i també les singularitats de cada territori. Esperem que en aquest procés de trobar singularitats, Montero en trobi una de molt visible com és el reconegut dèficit fiscal de Catalunya i la necessitat de revertir una cosa tan senzilla com assegurar el principi d'ordinalitat, aquell en què cada comunitat autònoma manté la mateixa posició relativa en el rànquing d'aportacions que en el de recepció de fons, després d'aplicar la solidaritat interregional. Només això, no seria poca cosa, atès el bloqueig d'aquests últims anys.