Junts per Catalunya va néixer com una marca electoral pels comicis al Parlament del 21 de desembre del 2017, en ple 155. El lideratge del president Carles Puigdemont era el principal element cohesionador d'aquelles sigles i tots els seus caps de llista estaven a la presó i a l'exili. Dos anys i mig més tard, el juliol del 2021, la marca electoral es va convertir en partit. Des del primer moment, Junts ha fet bandera de la seva transversalitat i de la defensa de l'1-O, però ha deixat de banda la definició del seu perfil ideològic. Això ha provocat sorollosos xocs entre les diferents ànimes de la formació quan ha calgut prendre posició en els debats polítics més polèmics. Malgrat la distància que els darrers mesos ha imposat amb el partit, el paper de Puigdemont ha estat clau per preservar la unitat. Això no obstant, el president ha anunciat el seu pas enrere i Junts afronta el congrés convocat pel pròxim 4 de juny amb la consciència que serà decisiu per al futur de les sigles.

Aquest conclave servirà per renovar la direcció i unes setmanes més tard un altre congrés fixarà les ponències polítiques i organitzativa. Puigdemont va comunicar la seva decisió d'abandonar la direcció aquest dilluns a través d'una carta als militants, on advertia que el partit necessita una nova presidència "que participi permanentment de les reunions executives i de les decisions polítiques que calgui adoptar". Tampoc el secretari general, Jordi Sánchez, optarà a repetir en el càrrec, després que la forma com ha conduït les regnes de Junts hagi aixecat espurnes en alguns sectors.

A més, en les darreres hores, també la qui havia de ser candidata del partit a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha anunciat que abandona no només la candidatura sinó també la política. Tot i que Artadi ha desvinculat el seu pas enrere de les dinàmiques del partit i el procés congressual, la seva marxa no només provoca un buit a la candidatura de la capital catalana que el partit haurà d'omplir amb celeritat sinó que a més representa la sortida d'una peça clau de la formació.

Borràs i Turull

Tot apunta que la resposta a aquests moviments dins del partit haurà d'arribar de la mà de dos dirigents que encarnen les dues ànimes en què se sustenta Junts: la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el conseller Jordi Turull.

Borràs amb un fort carisma i molt activa a les xarxes, va demostrar a les primàries per a les eleccions catalanes, en què es va enfrontar amb Damià Calvet, la capacitat d'arrossegar la simpatia dels militants. La presidenta, que junt amb Francesc Dalmases va formar part de l'entorn més proper al president Quim Torra, l'autodenominat war room, ha abanderat en tot moment el discurs més contundent en la defensa del procés independentista i de l'1-O. Precisament per això, en contra d'ella juga la polèmica per la forma com va tancar l'afer Pau Juvillà al Parlament, responsabilitzant els funcionaris de la incapacitat per preservar l'escó del diputat cupaire inhabilitat pel TSJC. Fonts de la formació consideren que aquest episodi pot haver perjudicat més la seva imatge dins del partit que el cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes per la qual la persegueix el TSJC.

Per la seva banda, Turull va formar part del Govern Puigdemont que va tirar endavant l'1-O i ha passat més de tres anys a la presó per la seva participació en el procés independentista, la qual cosa l'ha fet mereixedor de l'afecte de les bases. El conseller, que va ser empresonat per segona vegada en ple debat d'investidura per presidir la Generalitat, va poder constatar les simpaties amb què compta amb la marxa que va protagonitzar pel territori en sortir de Lledoners gràcies als indults. A la seva contra, però, juga el seu recorregut polític sota les sigles convergents. A Junts tothom és conscient que el partit sorgeix de l'espai que va deixar lliure l'eclosió de CDC. De fet, el mateix Puigdemont sorgeix de les files convergents. Però aquesta és una herència que l'actual direcció de Jordi Sànchez ha rebutjat i que, de fet, ningú del partit reivindica obertament, més aviat al contrari. Si més no, fins ara.

Tant el sector proper a Borràs com els partidaris de Turull, retreuen que el partit ha evidenciat aquests darrers mesos falta de rumb i assenyalen els dubtes en polèmiques com l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, els Jocs Olímpics d'Hivern o, especialment, la reforma de la llei del català, on Junts es va sumar a una reforma pactada amb PSC, ERC i comuns, de la qual poc després se'n va desdir arran el malestar que va aixecar a les files independentistes. Per tot plegat, uns i altres coincideixen a defensar la necessitat de marcar un discurs i una línia política clara, que eviti els cops de volant que desconcerten la militància.

Primer termini: dimarts

Els aspirants a presentar candidatura a la nova direcció tenen fins dimarts per formalitzar les seves precandidatures i també, per tant, per decidir si presenten una proposta conjunta o si opten per anar a un congrés en què es confrontin dues llistes per assumir la direcció. Dimarts passat, quadres de la formació, entre els quals bona part dels membres del govern, van impulsar un manifest apostant per l'entesa a partir d'una proposta en què Turull opti a la secretaria general i Borràs, a la presidència. Això no obstant, el reglament de Junts, fet a mida de Puigdemont, dibuixava una presidència sense funcions executives, tot i que a l'hora de la veritat la veu del president a l'exili ha estat sempre clau a tots els debats plantejats. Per a la nova direcció, tant Borràs com Turull aspiren a tenir veu decisiva, la secretaria general és ara mateix l'objectiu, i ja s'apunta que un acord per a una candidatura conjunta passaria necessàriament per una reforma del reglament que atorgui també responsabilitats a qui ocupi la presidència. 

Si finalment no hi ha acord i es confirmen les dues candidatures, el partit tindrà oportunitat de saber amb precisió on està situada la seva militància. El preu, però, pot ser, segons admeten membres de la formació, un trencament, si és que el projecte que surt guanyador no és capaç de recollir la veu de la totalitat del partit o directament n'acaba expulsant una part.

Encara hi ha, però, una tercera possibilitat, segons s'apunta des de les bases: que un acord amb una candidatura única, irriti la militància per considerar que s'obvia el debat intern i se li pren l'oportunitat de posicionar. Fins i tot s'apunta la possibilitat d'una candidatura alternativa, tot i que els terminis que marca el reglament ho farien molt difícil.

En qualsevol cas, el partit haurà de demostrar que pot tenir vida —en comú— més enllà de Puigdemont. De moment, no hi ha cap aspirant que hagi fet el pas endavant i hagi anunciat la disposició a presentar candidatura a la presidència o a la secretaria general. Les propostes que es presentin hauran de plantejar a més del nom del president, un màxim de quatre vicepresidents; i amb el secretari general, un secretari d'organització i secretari de finances així com 18 noms més per completar la direcció. Dimarts acaba, doncs, el termini per saber, en primer lloc, si hi ha una o més candidatures, i qui les compon.