Avui al judici al major Josep Lluís Trapero declara Tácito. No és l'historiador, senador, cònsol i governador romà. És Daniel Baena, el cap de la investigació del procés. El responsable de tots els atestats, els del 20-S i els de l'1-O que va derivar en una causa general contra l'independentisme i ens els judicis del Tribunal Suprem, primer, el de l'Audiència Nacional, ara i els que encara falten per venir al TSJC i a l'Audiència de Barcelona.

Daniel Baena està citat a declarar avui i demà. Segurament no el veurem perquè demanarà, com ja va fer al Tribunal Suprem, preservar la seva imatge, però sí que el sentirem. Al Tribunal Suprem on va declarar com a testimoni el 26 de març va dir que s'investigava la sedició des del 2016. També va dir que ell no era Tácito, el compte de Twitter que carregava contra tot el procés independentista. L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, li va preguntar directament si és ell i si va publicar al seu perfil de Facebook i al d'Instagram la mateixa foto de Tácito. Però Daniel Baena va dir que no recordava haver publicat la foto de la serp de cascavell enroscada.

 

El compte es dedicava a carregar contra polítics que ell mateix investigava a les causes obertes contra l’1 d’octubre i també qüestionava periodistes i els Mossos. 

 

tuits tacito

Veurem si aquest dilluns algú li pregunta si és Tácito i què respon. 

Daniel Baena ACN

Baena també haurà de refermar la declaració que va fer al Suprem, on va assegurar que en cap moment es va detectar cap moviment violent durant la investigació. I això torna a ser clau en aquest judici perquè és el que determina el delicte de rebel·lió.

De tota l'anàlisi de correus i trucades no es desprèn en cap conversa que hi hagués cap incitació a la violència. Ho diu el mateix Daniel Baena, que també admet personalment sí que pot corroborar que en les converses es parlava sempre de moviments pacífics.

Del que sí que va parlar Baena és d'insurrecció. El tinent coronel situa el "període insurreccional" entre l'1-O i el 27-S. I durant aquest temps hi ha 43 assetjaments a casernes de la Guàrdia Civil "on hi ha nens", segons el seu testimoni al Tribunal Suprem. "La situació a Catalunya era un polvorí. Aquells dies tots els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable, i afortunadament no va ser així. Hi va haver 193 talls de carreteres i vies de tren des de l'aplicació del 155", va dir en el judici al Tribunal Suprem.

El seu testimoni també servirà per contrastar si la Guàrdia Civil va avisar els Mossos d'Esquadra dels escorcolls del 20-S. Al març, en l'altre judici, va assegurar que es va avisar els Mossos d'Esquadra del dispositiu a les 7.50 h, tal com estableix el protocol de coordinació entre policies a Catalunya.