El diputat i alcalde de Besalú, Lluís Guinó, s'ha afegit al llistat de membres del Parlament de Catalunya que s'han vist desposseïts del seu escó aquesta legislatura arran d'una inhabilitació o com a conseqüència de la persecució judicial. De fet, la legislatura sorgida de les eleccions del 21-D s'ha vist marcada durant mesos pel pols de bona part dels líders del procés per preservar els seus escons malgrat la presó i les euroordres. Amb tot, la llista de diputats del Parlament encausats encara no ha acabat.
El 17 de gener es va posar en marxa la legislatura en plena vigència de l'article 155 de la Constitució, amb els escons del Govern buits i amb tres dels diputats a la presó -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Quim Forn-, i cinc a l'exili -Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí-.
Primeres renúncies
En els seus escons s'hi va situar un llaç groc. També a les portes dels seus despatxos. Quim Forn va renunciar al seu escó al cap de sis dies de la constitució de la Cambra, per facilitar la seva sortida de la presó. El seu gest, però, no va obtenir cap resultat.
En aquest moment els diputats empresonats, com que no estaven encara encausats, podien votar delegant el vot. Als exiliats no se'ls va autoritzar mai. Això va provocar noves baixes al Parlament, pocs dies després de la seva constitució. El 28 de gener, els diputats de JxCat Lluís Puig i Clara Ponsatí van anunciar que renunciaven a l'escó per tal de garantir la majoria necessària per a la investidura de Carles Puigdemont, prevista per a dimarts 30 de gener. L'endemà va ser la republicana Meritxell Serret qui també va renunciar per la mateixa raó.
Amb aquestes tres marxes, la vigília del primer ple d'investidura convocat, l'independentisme comptava amb una majoria suficient de 68 vots. Només quedaven com a diputats a l'exili Puigdemont -que havia de retenir l'escó per poder ser investit- i Comín. Malgrat tot, el debat no es va celebrar. El president de la Cambra, Roger Torrent, va ajornar el ple en el darrer moment davant la suspensió decretada pel TC.
Retorn a la presó
El 22 de març van ser Carme Forcadell, Marta Rovira i Dolors Bassa les qui van decidir que abandonaven l'hemicicle. Va ser el dia abans de comparèixer davant del jutge instructor Pablo Llarena i amb la perspectiva que es dictessin mesures de presó preventiva contra elles, com així va ser. Aquell 22 de març la CUP havia tombat la investidura de Jordi Turull, que també estava convocat l'endemà davant del jutge a Madrid. Turull també va tornar a ser empresonat y no va poder comparéixer a la segona votació del ple d'investidura. Amb ell van tornar al centre penitenciari Josep Rull i Raül Romeva. Només Marta Rovira es va lliurar de la presó perquè aquella nit en comptes d'anar cap a Madrid, va marxar a Suïssa, i va entrar a formar part de la llista d'euroordres de Llarena.
Bassa, Forcadell i Rovira, abandonen per darrer cop el Parlament el 22 de març del 2018 com a diputades / Sergi Alcàzar
Amb això, el Parlament va passar a tenir dos diputats a l'exili i sis a la presó. Aquesta situació es va convertir també en un focus de tensions a partir del moment en què Llarena va reclamar la suspensió dels diputats empresonats, en aplicació de la Llei d'Enjudiciament Criminal. JxCat i ERC van intentar frenar la suspensió argumentant que s'havia presentat recurs contra l'empresonament i la Cambra va acordar que els diputats afectats poguessin "designar" un company de grup per assumir els seus drets parlamentaris mentre el Suprem decidia. No abandonaven l'escó, però tampoc n'exercien els seus drets.
Puigdemont i els empresonats de JxCat es van negar a "designar" ningú per a la seves funcions, com sí van fer Junqueras i Romeva. D'aquesta manera el Parlament, es va trobar amb cinc diputats que mantenien l'escó però no podien acudir al ple ni exercir el vot, amb la qual cosa es perdia la majoria independentista. Això passava el mes de setembre. El juliol els serveis de la Cambra ja els havia retirat el sou.
El 2 de maig del 2019, Junqueras va abandonar el Parlament per assumir l'acte de diputat al Congrés, després de presentar-se als comicis legislatius des de la presó i mentre s'estava celebrant el judici contra els líders del procés al Tribunal Suprem. El mateix van fer Rull, Turull i Sànchez -també empresonats i en ple judici- tres dies abans de prendre possessió del seus escons a la cambra baixa.
Romeva, inhabilitat
Amb aquests canvis, Romeva va ser l'únic dels presos polítics del Parlament que encara conservava l'escó al Parlament quan a mitjans d'octubre del 2019 es va fer pública la sentència del Suprem que el condemnava a 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació.
El gener del 2020 van ser Carles Puigdemont i Toni Comín els qui van renunciar al seu escó al Parlament, però no per un mandat judicial, sinó per poder assumir la seva acta de diputat al Parlament Europeu que, després de sis mesos de batalla legal, havien vist reconeguda.
Puigdemont i Comín van aconseguir el gener del 2020 prendre possessió del seu escó a Estrasburg / ACN
El pols dels diputats encausats i exiliats per la seva participació a l'1-O, ha tingut avui continuïtat amb el diputat Lluís Guinó, condemnat a 20 mesos d'inhabilitació junt amb la resta de representants independentistes de la Mesa que presidia Carme Forcadell. Els també condemnats Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, ja no eren actualment diputats de la Cambra catalana.
Diputats pendents
Al Parlament, però, encara queden diputats amb causes obertes per l'1-O, com els republicans Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, processats davant del TSJC per l'organització de l'1-O i el desplegament de la Hisenda catalana.
A banda de la repressió de l'Estat contra els responsables de l'1-O, el Parlament ha viscut també els darrers mesos de la legislatura la inhabilitació de Quim Torra com a diputat, mentre ostentava la responsabilitat de la presidència de la Generalitat. En aquest cas, la condemna es va produir arran de la negativa a obeir l'ordre de la JEC sobre la retirada d'una pancarta en suport dels presos durant les eleccions generals de l'abril de 2019.
Torra va assegurar que no renunciaria a la seva acta, però el secretari general de la Cambra es va encarregar de complir el mandat del tribunal i li va retirar l'acta. JxCat es va quedar defensant en solitari a la Mesa l'escó del president, la qual cosa va obrir una nova crisi entre els socis de Govern. L'escó de Torra no ha estat ocupat per cap altre diputat. Corresponia a Maria Senserrich del PDeCAT, ocupar el seu lloc, però va renunciar fer-ho.