El compte enrere per a les eleccions europees ja està en marxa. Quan només queden tres mesos per a uns nous comicis transcendentals, les sales de màquines dels partits ja treballen amb tots els engranatges activats i enfocats a aquesta contesa electoral. El proper 9 de juny, més de 37 milions d’espanyols triaran els seus 61 eurodiputats, dos més que en la darrera convocatòria electoral del 2019, a conseqüència del fet que l’Eurocambra passa de 705 a 720 parlamentaris. A diferència de la resta d’eleccions que es fan a l’Estat, les europees tenen una circumscripció única, de manera que des de qualsevol punt d’Espanya es poden votar, per exemple, candidatures catalanes. A més, tampoc hi ha cap llindar de vot mínim per obtenir representació.
En el cas dels partits independentistes, Junts buscarà revalidar la victòria a Catalunya, presumiblement amb Carles Puigdemont com a cap de llista i acompanyat de Toni Comín. Des de la formació, tant en públic com en privat, donen per fet que el president a l’exili repetirà al capdavant del tiquet electoral. Al seu torn, Esquerra Republicana ja ha proclamat Diana Riba com a candidata per a aquests comicis. En els anteriors, va concórrer-hi com a número 3. Pel que fa a la CUP, no s’hi presenta des de l’any 2004. Amb tot, asseguren que no han pres una decisió per a la convocatòria d’enguany.
Aquestes eleccions es produiran, si els terminis es compleixen, pocs dies després que la llei d’amnistia es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Després que el dictamen de la norma rebés llum verda aquest dijous per l’acord entre el PSOE, Junts i ERC, la previsió és que aquesta setmana que ve sigui aprovada al Congrés dels Diputats i la pilota passi, llavors, al Senat, on el PP té majoria absoluta i —previsiblement— la retindrà dos mesos. Passat aquest termini, la llei tornarà a la cambra baixa espanyola i els socis que l’han avalat hauran de restituir el text original i aprovar-lo definitivament cap a finals de maig. D’aquesta manera, l’entrada en vigor de l’amnistia pot coincidir amb el tret de sortida de la campanya de les europees. A partir de la seva publicació, els jutges tindran (a priori, a l’espera de les maniobres que puguin fer amb qüestions prejudicials) dos mesos per aplicar-la.
Junts dona per fet que Puigdemont serà el candidat
A l’Estat, continua havent-hi una ordre de detenció per al president Carles Puigdemont relativa a la causa de l’1-O. Amb la llei en vigor, el jutge Pablo Llarena hauria d’aixecar les mesures cautelars i, en principi, Puigdemont podria tornar a Catalunya. Ara bé, després que es conegués l’acord per la llei d’amnistia el mes de novembre, dos magistrats —Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre— han intensificat la via per intentar encausar el president a l’exili pels delictes de terrorisme (pel que fa a Tsunami Democràtic) i pel d’alta traïció (per la suposada trama russa), que ara estan emmarcats en el dret europeu a l’amnistia per combatre aquestes maniobres judicials. De fet, en el cas de Tsunami, el Tribunal Suprem ja ha obert una causa contra el president Puigdemont. Cal afegir que, tal com informava aquest diari, la petició d’un suplicatori al Parlament Europeu per part de la instructora de la causa per terrorisme, Susana Polo, ha estat descartada per falta de temps perquè s’encavalca, justament, amb les eleccions europees. El dijous, el secretari general de Junts, Jordi Turull, es mostrava “segur” en una entrevista a RAC1 que Puigdemont podrà liderar la llista de Junts a l’Eurocambra: “La voluntat —i crec que si no ho ha expressat directament de manera pública, a nosaltres sí que ens ho ha dit— és que sigui el candidat”. Unes hores després, també ho confirmava Toni Comín.
Com s’articularà el nomenament de Puigdemont? El dissabte passat, el consell nacional de Junts per Catalunya (màxim òrgan entre congressos del partit) va aprovar el reglament per a la tria dels candidats als comicis del Parlament Europeu. En aquest cas, l’única elecció que s’haurà de validar en un procés de primàries serà la del cap de llista. La resta del ‘tiquet’ es designarà en funció de les propostes que facin les agrupacions comarcals, les veguerials, els espais ideològics (esquerres, socialdemòcrata i liberal), l’executiva i la Joventut Nacionalista de Catalunya. Cada agrupació podrà proposar un màxim de quatre noms (no necessàriament han d’estar afiliats al partit) i ho elevaran al secretariat permanent, que s’ocuparà de configurar la llista a partir d’aquests suggeriments.
Diana Riba s’estrena al capdavant de la llista d’ERC
Per la seva banda, Esquerra Republicana ja ha proclamat Diana Riba com la seva cap de llista per a les eleccions europees del 9 de juny. Ho va fer el passat 23 de febrer, quan va confirmar que no s’havia formalitzat cap altra candidatura. De fet, la proposta per fer que Riba sigui la número u dels republicans per Europa va sortir de l’executiva nacional. La dirigent d’ERC ja ha estat eurodiputada aquesta legislatura i va ser la número 3 de la llista d’Ara Repúbliques de 2019, que va liderar Oriol Junqueras. Esquerra indicava en un comunicat que Diana Riba “encapçalarà la llista amb l’objectiu de seguir incidint en les regulacions europees per defensar Catalunya i preservar els drets socials, civils i polítics”.
A més, l’exconseller i home de Riba, Raül Romeva, va ser designat com a candidat del grup de l’Aliança Lliure Europea per liderar la Comissió Europea. A finals d’octubre de 2023 es va presentar la candidatura de Romeva, que fa tàndem amb Maylis Rossberg, representant de la minoria danesa a Alemanya. No és la primera vegada, a més, que un dirigent d’ERC opta a presidir la Comissió Europea en nom de l’ALE: Junqueras ja va ser el ‘presidenciable’ l’any 2019. Es pot optar a la presidència de l’executiu comunitari, com és el cas de l’actual líder, Ursula von der Leyen. Les opcions de Romeva són molt remotes, atès que el càrrec de president de la Comissió Europea el sol ocupar una persona dels populars o dels socialistes, que a més pacten entre ells.
Encara sobre la candidatura, queda per confirmar si es reeditarà l’aliança del 2019 que Esquerra Republicana va protagonitzar amb Bildu i el BNG. Els tres partits es van unir sota el paraigua d’Ara Repúbliques. Per la seva banda, l’esquerra abertzale també ha triat el seu candidat, que serà Pernando Barrena. Un altre dels proposats per anar a la llista de Bildu és Oskar Matute, diputat dels abertzales al Congrés, tot i que no tindria opcions d’entrar a l’Eurocambra. Aquesta proposta la ratificarà la militància aquest dissabte. La sintonia entre les tres formacions és notòria al Congrés. La circumscripció única acostuma a dificultar la presència de les formacions nacionalistes i independentistes, de manera que basteixen acords entre elles per maximitzar la seva representativitat. L’objectiu d’Esquerra és que la coalició es reediti.
La CUP encara no ha decidit si es presenta
La formació independentista que encara no ha resolt la incògnita sobre si es presentarà a les eleccions europees és la CUP. Aquesta mateixa setmana, en una roda de premsa al Parlament, la diputada Laia Estrada explicava que “en un context extremadament canviant”, el que els anticapitalistes han acordat és “reservar-se fins al darrer moment” per prendre una decisió al respecte. Habitualment, els cupaires no concorren en aquests comicis, tot i que val a destacar que la primera vegada que van decidir fer el salt a una convocatòria d’escala supramunicipal va ser, justament, en unes europees. L’any 2004, la CUP va presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu sota el lema ‘No a la Constitució europea’, però el resultat va ser ínfim: poc més de 8.000 vots. En el cas de les eleccions de 2019, el partit anticapitalista va descartar presentar-s’hi en un consell polític del desembre de 2018 perquè “el projecte de la CUP no té cabuda dins de les institucions europees, màximes representants del capitalisme, l’imperialisme, el racisme institucional i la militarització de les societats”. Amb tot, explicaven que hi havia hagut un debat sobre la idoneïtat de tenir llista per al Parlament Europeu per ser una “via d’internacionalització” del conflicte polític amb l’Estat.
D’altra banda, a escala estatal, l’única candidatura confirmada és la de l’exministra d’Igualtat, Irene Montero, que encapçalarà la llista de Podemos. L’espai es presentarà en solitari, sense Sumar. Dins de la confluència de Yolanda Díaz sí que hi aniran els comuns, que ja han elegit Jaume Asens com a candidat. Aquest diumenge, a l’auditori ONCE de Barcelona, Asens farà el tret de sortida de la seva campanya amb Ada Colau, Ernest Urtasun i Jéssica Albiach. Des del partit esperen que Sumar inclogui Asens en algun dels seus tres primers llocs de la llista.
Sis de cada deu catalans no saben quan seran les eleccions europees
La setmana passada, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona van presentar una enquesta sobre les eleccions europees. L’estudi, fet entre el 19 de gener i el 12 de febrer a 1.100 persones, alerta que hi ha un 59% de catalans que no saben quan se celebraran les eleccions a l’Eurocambra. D’altra banda, un 17% sí que sap el mes i l’any en què es produiran, un 6% sap l’any i l’estació, mentre que un 12% sap l’any dels comicis. En relació amb els elements que influiran en el seu vot, un 9% explica que ho faran els temes relacionats amb la Unió Europea, el 26% els vinculats a la situació política d’Espanya i Catalunya i un 55% expressen que ambdós fets marcaran l’elecció de la seva papereta.
La victòria de Puigdemont l’any 2019
El 26 de maig de 2019, la candidatura de Junts i Lliures per Europa, encapçalada pel president Puigdemont, es va imposar amb claredat a Catalunya amb el 28,5% dels vots, que es va traduir en pràcticament un milió de paperetes. La segona posició va ser per al PSC de Javi López, que va obtenir un 22,1% dels sufragis. La tercera plaça va ser per a Ara Repúbliques d’Oriol Junqueras (21,2%), seguit de Ciutadans (8,6%), els comuns (8,4%), el PP (5,2%) i Vox (2%). Al conjunt de l’Estat, la coalició d’ERC, Bildu i el BNG va ser sisena força amb el 5,64% dels vots, mentre que Junts (que es presentava en solitari) va arreplegar el 4,59% de les paperetes.