Les eleccions europees, que se celebraran el 9 de juny a l’Estat espanyol, han trastocat, en part, els plans del Tribunal Suprem en la seva persecució al president a l’exili, Carles Puigdemont. La instructora de la causa per terrorisme, Susana Polo, ha de demanar un suplicatori al Parlament Europeu si vol interrogar el diputat per Junts, una petició que ha d’estar ben fonamentada i que inicialment la magistrada ha descartat de fer-ho per falta de temps perquè s’encavalquen amb els comicis europeus, segons fonts jurídiques. Per això, és molt probable que la instructora del Suprem ofereixi a Puigdemont si vol declarar de forma voluntària, tal com permet la llei, i com el magistrat Manuel García-Castellón va oferir, en la causa de Tsunami Democràtic, a Puigdemont i al diputat d’ERC, Ruben Wagensberg. Cap dels dos va acceptar-ho.
L’entrada en vigor de la llei d’amnistia del Procés, prevista per a finals de maig, també posarà bastons a les rodes al Tribunal Suprem en les dues causes que té obertes contra el president Puigdemont: la de malversació per l’1-O i la de terrorisme. Ningú dubta, però, que la sala penal del Suprem, que presideix Manuel Marchena, presentarà consultes, les anomenades qüestions prejudicials, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si la llei del perdó penal encaixa en les normes europees, sobretot per incloure el delicte de terrorisme -tot i que queden exclosos els supòsits més greus- i la malversació que no impliqui beneficis personals. Aquesta consulta implicarà que les dues causes contra Puigdemont quedin aturades. La consulta a Europa atura l’aplicació de l’amnistia, però també lliga els jutges perquè no podran avançar en les causes ni ordenar mesures.
La resta de procediments penals i comptables relacionats amb el Procés no s’han de veure paralitzats si no s’eleva una consulta. Serà cada jutge i tribunal, que d’ofici o demanat per les parts, apliqui l’amnistia del seu procediment; és a dir, el seu arxivament.
Incertesa a l’exili
La llei orgànica d’Amnistia afirma que quedaran sense efecte les ordres de detenció, és a dir les mesures cautelars, i les causes obertes pel Procés. Actualment, el magistrat Pablo Llarena té activa l’ordre de detenció a l’Estat espanyol del president Puigdemont per la causa de l’1-O, que hauria de decaure segons la llei d’amnistia, i per això s’ha tornat a assegurar que el president Puigdemont podria tornar a Catalunya aquest estiu. Això no obstant, caldrà veure la interpretació que fa Llarena perquè la consulta als jutges d’Europa paralitzarà l’aplicació de la llei d’amnistia.
Jové, Salvadó i Garriga
A més del Tribunal Suprem, també és previst que el jutge de l’Audiència Nacional que porta el cas de Tsunami Democràtic presentarà una consulta al TJUE. Per la seva part, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha celebrat distints judicis que ara poden ser amnistiats, tot i que gran part són inhabilitacions ja complertes. Per exemple, el president Artur Mas per convocar la consulta del 9-N del 2014, els judicis a dues meses del Parlament, o del president Quim Torra.
El més complicat és saber què passarà amb el judici als excàrrecs d’Economia, el diputat d’ERC, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acusats d’organitzar l’1-O i a qui la Fiscalia demana penes de fins a 7 anys de presó per a Jové. El judici s’ha fixat que comenci el pròxim 10 d’abril i acabarà a finals de maig, quan la llei d’amnistia entri en vigor. S’espera que la defensa dels càrrecs d’ERC presenti una petició de suspensió del judici, que també podria fer el tribunal, presidit per Jesús Maria Barrientos, d’ofici, tal com ha fet recentment la secció d’apel·lacions del TSJC en una revisió d’una condemna a un activista.
Tribunal Constitucional, a banda
La llei d'Amnistia entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i, des de llavors, els tribunals hauran d'aplicar-la amb caràcter "preferent i urgent" en un termini màxim de dos mesos, segons indica la norma. La trentena d’excàrrecs públics investigats en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona haurien de ser dels grans beneficiats, malgrat que la tramitació ha estat un calvari per a ells, amb bloqueig de comptes corrents personals i tot.
A banda de les consultes al TJUE sobre si la llei d’amnistia encaixa en el dret de la Unió, també s’espera que el PP i VOX presentin qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Els recursos dels partits no paralitzen la llei tot i que poden demanar al Constitucional que ho faci de forma cautelar, però no s’espera que ho aprovi aquest tribunal que ara té uns components més progressistes.