Dissabte 17 de juny. Junts i Esquerra Republicana arriben al ple de constitució de l’ajuntament de Barcelona amb un acord per investir Xavier Trias. El que acaba passant després ja és història. La capital de Catalunya distava dels desacords i retrets entre els partits independentistes a la majoria de les capitals comarcals —amb l’excepció de Girona—. En aquest context, Xavier Trias i Ernest Maragall simbolitzaven amb una abraçada al Saló de Cent del consistori barceloní el que s’havia de traduir en un front comú que va pregonar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després de les eleccions municipals i que també va defensar Junts per a les eleccions generals 2023.

🟡 Llistes electorals a les generals 2023 Catalunya

Els juntaires van partir de la proposta de concórrer plegats a Madrid després que Pedro Sánchez accelerés el comptador electoral. El 28 de maig, Junts va ser la força independentista més votada i la que va guanyar a més municipis, però el PSC va obtenir una victòria contundent que els va reforçar en termes de poder institucional a escala municipal i supramunicipal. Esquerra va caure fins a la tercera posició perdent fins a 300.000 vots. La desmobilització independentista va ser significativa: 350.000 sufragis menys que l’any 2019 i una suma d’ERC, Junts i CUP que passava de quasi el 45% d’aleshores al 40% actual.

Un acord programàtic que no arriba tot i la distensió

En l’escenari d’abstenció per part de l’electorat independentista, les cúpules dels partits ho tenien clar: era el moment d’aixecar el peu de l’accelerador i prioritzar l’entesa entre ells. I així ho van consensuar en una reunió la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, i el seu homòleg de Junts, Jordi Turull, a Ginebra. Però les desconfiances i els acords que van anar tancant amb el PSC cadascun d’ells per la seva banda entorpia la reconstrucció d’un front comú, que es va anar diluint en una possible llista conjunta al Senat (que tampoc es va materialitzar i els republicans l’han acabat fent amb Bildu) i s’ha anat reduint encara més a un acord programàtic que, en ple equador de la campanya, no sembla que arribarà. Ni tampoc s’albira la possibilitat d’acordar un preu a una eventual investidura de Pedro Sánchez.

Transcorreguda la primera setmana de campanya, hi ha una calma tensa entre els tres partits independentistes, amb alguna petita excepció. El foc creuat ha baixat d’intensitat. Els tres són conscients que hi ha molt en joc i, després del toc d’atenció de les municipals, hi ha el risc que aquestes generals es converteixin en un correctiu més dur per a l’independentisme. L’abstenció és el fantasma que preocupa i ocupa a les sales de màquines de Junts, Esquerra i la CUP, que insistiran molt en la segona part de la campanya en la mobilització de l’electorat independentista. Les consignes que han anat impulsant des dels actes que han celebrat arreu del país és que, tot i comprendre l’enuig i malestar que ha generat la pluja de retrets entre ells i la manca d’objectius fixats, un mal resultat dels tres partits pot condemnar els interessos de Catalunya perquè no anar a les urnes no significa que aquells escons que ara l’independentisme té quedin buits, sinó que seran ocupats per altres que van “contra Catalunya”.

Esquerra busca combatre l'efecte del vot útil al PSC

En aquesta primera setmana de campanya, Gabriel Rufián s’ha centrat més a atacar a la resta de partits d’esquerres (obviant la CUP) que es presenten a les eleccions generals: el PSC i els comuns, ara sota el format de Sumar. Tant el cap de llista com Teresa Jordà i la resta de candidats han criticat el veto a Irene Montero per part de Yolanda Díaz, com si la ministra d'Igualtat fos del seu propi partit i no de Podemos. El també regidor de Santa Coloma de Gramenet parla de PSOE i Sumar en termes d’”esquerra de mentida”, que no serveix per aturar a la “dreta de veritat”, en referència a Vox i un PP que ha comprat bona part dels seus discursos i que necessitarà del seu suport per a poder governar, previsiblement, després del 23 de juliol. 

A més, des del cara a cara protagonitzat per Feijóo i Sánchez el passat 10 de juliol, en què el popular va demanar a l'encara president del govern espanyol que es comprometés a deixar-lo governar si guanyava les eleccions, Rufián ha exigit al PSOE que aclareixi si acceptaran aquest contracte. A Catalunya, i també arreu de l’Estat, el PSC ha fet campanya pel vot útil per aturar la dreta i Rufián ha anat advertint: “No vull ningú decebut el 24 de juliol”. Si ERC va aconseguir dues victòries històriques el 2019, a l’abril amb més d’un milió de vots i 15 diputats i al novembre va baixar fins als 13, ara les enquestes apunten en una altra direcció: igual que va passar amb les eleccions al Parlament el 2021 i a les municipals del mes de maig, les generals les guanyaria el PSC a Catalunya.

Que el centre de les seves crítiques siguin el PSC i Sumar no vol dir que Rufián no s’hagi referit durant aquesta primera meitat de campanya als altres partits independentistes, tot i que sí que ha rebaixat el to i el seu principal retret ha estat que ERC ha hagut de lluitar “molt sola” al Congrés per aconseguir avenços per Catalunya. De fet, explicar als votants aquestes millores, des dels indults als presos a la llei de l’habitatge, és un dels grans objectius del partit durant la cursa electoral. Rufián ha confessat que pensava que la feina feta pels republicans a Madrid havia arribat fins al país, però s’ha trobat que ha triomfat més el lema d’"a canvi de res", en referència de les seves concessions al govern de coalició, que no el fet d’haver aconseguit aprovar, per exemple, una pujada de les pensions o del Salari Mínim. 

Junts aposta per la confrontació i entra Puigdemont com a al·licient

A Junts destaquen que la seva prioritat no és “desgastar” Esquerra, sinó “recomposar” la unitat. En paral·lel, ho volen compaginar amb una estratègia de confrontació i amb una línia dura contra l’Estat, aproximant-se al que defensa Carles Puigdemont des de l’exili. La candidata Míriam Nogueras recalca constantment que, si ells tenen la clau, “res serà igual” i que no forma part dels objectius de Junts anar a Madrid per investir cap president que no reconegui el dret a l’autodeterminació, fins al punt que si el PSOE no acceptés el preu dels seus vots no descarten l’escenari del bloqueig. El partit vol coincidir amb l’afartament per part de l’electorat que amenaça amb no anar a votar el 23-J, i d’aquí emergeix en part el lema “ja n’hi ha prou”. Entre els candidats, Nogueras és probablement qui menys fa referència en les seves intervencions al risc d’abstenció, però a cada míting de Junts hi ha alguna veu que, des del faristol, alerta dels "inconvenients" que suposaria per a Catalunya aquesta desmobilització. “Seria un tret al peu”, deia Antoni Castellà, el candidat al Senat, en l’acte de presentació de la candidatura de Junts.

En una entrevista amb El Nacional.cat, el líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, apel·lava a la mobilització de l'independentisme per votar “sigui a qui sigui”, encara que no fos als republicans. Fonts de Junts fan una afirmació quasi idèntica: cal anar a votar encara que sigui a una altra opció independentista. Però fins a quin punt afecta l’abstenció? Les enquestes auguren un retrocés de l’independentisme al Congrés, sent ERC la principal perjudicada i amb l'opció que Junts faci el sorpasso als d’Oriol Junqueras. Fins ara, la suma arribava als 23 diputats. Les enquestes més optimistes situen ERC, Junts i CUP en els 20 escons.

Més enllà d’aquesta necessitat de no atacar-se entre ells, Junts també ha posat el focus en el PSC pel risc que es concentri el vot en els socialistes davant l’amenaça d’un govern del Partit Popular amb Vox. En el cas dels juntaires, equiparen el PSOE i el PP i els invaliden com a “vot útil” perquè quan poden pacten amb la dreta, recordant el que va passar a l’ajuntament de Barcelona o l’abstenció de l’any 2016 en la investidura de Mariano Rajoy —tot i que el PSC va votar-hi en contra—. En els propers dies, Junts es refermarà en la línia de denúncia dels greuges de l’Estat envers Catalunya i assenyalaran el PSC com un partit que “no pren les decisions a Catalunya”, reivindicant-se ells com els únics que defensaran els interessos del país. Enmig de les crítiques a un Estat que “reprimeix i espolia”, totes les mirades estaran posades el diumenge a Amer, la localitat natal del president Carles Puigdemont, on Junts farà el seu acte central. De fet, serà el dia en què Puigdemont entri en campanya i que evidenciarà aquesta línia de “plantar cara” com a eix nuclear de l’estratègia de Junts a Madrid.

La CUP insisteix en el referèndum com a preu a una investidura de Sánchez

Mentrestant, la CUP també ha centrat bona part de les seves crítiques de campanya en el PSC, partit amb el qual no comparteix gairebé gens d’electorat, equiparant-lo en temes com el negacionisme climàtic o la unitat d’Espanya amb la ultradreta de Vox. Tot i que abans de la campanya Rufián clamava a l’independentisme per posar un preu més alt a la investidura de Pedro Sánchez, de moment la CUP són els únics que han anunciat a bombo i plateret quin és el seu: data i pregunta per a un referèndum d’autodeterminació. En cas que els candidats no s’hi comprometin, no tindran el seu suport a la investidura, tal com ha explicat el cap de llista, Albert Botran, en una entrevista a El Nacional.cat, i no temen que això pugui portar l’Estat a una repetició electoral: no seria culpa seva.

Finalment, si es confirma el desgast de l’independentisme la nit del 23 de juliol, fonts de Junts opinen que caldrà fer una “anàlisi conjunta” i obrir un període de reflexió sobre el que està passant. El president Pere Aragonès manté que no avançarà les eleccions al Parlament encara que ERC tingui un mal resultat. Davant la possibilitat que Junts quedi per davant dels republicans, a Bofill (passatge de Barcelona on Junts té la seu nacional) hi ha veus que no veurien amb bons ulls demanar eleccions anticipades perquè pot obrir un escenari que acosti Salvador Illa a la presidència de la Generalitat i descarten “jugar” a que es pugui repetir una operació com la de l’ajuntament de Barcelona.