Les negociacions entre ERC i Junts per intentar armar un front comú sobiranista estarien avançant en la possibilitat d'una llista conjunta al Senat, segons diferents fonts consultades per ElNacional.cat. Aquest seria un dels resultats de les converses que mantenen les formacions independentistes en el marc de la crida impulsada aquest dimarts pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, per donar resposta a un futur govern de PP i Vox i a la caiguda del vot sobiranista. En el marc d'aquestes negociacions se situa també la possibilitat que els programes electorals dels respectius partits incorporin propostes compartides, així com un acord sobre la nova presidència del Parlament, després que aquest dijous Laura Borràs ha perdut definitivament el seu escó.

Dimarts, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va plantejar a ERC i CUP concórrer amb una llista unitària a les eleccions generals, però aquesta via va ser descartada l'endemà pel president d'ERC, Oriol Junqueras. L'alternativa d'una llista conjunta al Senat, a la qual s’incorporaria altres forces sobiranistes com el PDeCAT i Demòcrates, permetria articular una llista compartida a la cambra alta, i que cada formació concorregués amb les seves pròpies sigles al Congrés.

Barcelona i Tarragona

Tampoc està clar que la candidatura conjunta es presentés a les quatre circumscripcions catalanes, atès que, segons fonts de la negociació, serviria per millorar resultats a Barcelona i potser a Tarragona, però, en canvi, podria resultar contraproduent a les circumscripcions de Girona i Lleida, on els partits podrien obtenir millor resultat per separat.

La fórmula d'una llista conjunta al Senat no és nova a Catalunya. Es va posar ja en marxa el 1977 amb l’Entesa dels Catalans, una candidatura unitària impulsada per l’Assemblea de Catalunya integrada per PSC, PSUC i ERC, entre altres forces, que va aconseguir ser la llista amb més senadors.

Vint anys més tard, a les eleccions generals del 2000, va concórrer al Senat la Coalició Entesa Catalana de Progrés, que va reunir PSC, ICV i ERC, i va aconseguir ser la llista més votada, amb 8 escons i grup propi al Senat. Aquesta fórmula es va reeditar el 2004, i va repetir la victòria, a més de passar a 12 senadors. El mateix resultat va obtenir el 2008 i, amb la incorporació de quatre senadors de designació autonòmica, es va convertir en el tercer grup de la cambra alta.

Igualment, també s'ha dut a la pràctica la possibilitat de presentar candidatures diferents, a les diferents circumscripcions per garantir els millors resultats. Aquest va ser l'argument que va provocar que l'any 1999, a les eleccions al Parlament de Catalunya, PSC-Ciutadans pel Canvi i ICV concorreguessin junts a Tarragona, Lleida i Girona, però no a Barcelona.