El novembre de 2019, la CUP es va presentar per primer cop a unes eleccions generals i va aconseguir dos diputats, Albert Botran i Mireia Vehí, que prometien ingovernabilitat amb la intenció de bloquejar el Congrés. Tres anys i mig després, en aquest avançament electoral de Pedro Sánchez, la militància de la CUP va aprovar tornar-se a presentar a les corts generals en les eleccions del 23 de juliol i en aquesta ocasió, el cap de llista per Barcelona és Botran, mentre que Vehí liderarà la candidatura de Girona, on es van quedar a 2.000 vots d'obtenir escó. En aquesta entrevista a ElNacional.cat, el cupaire repassa l'actualitat del moviment independentista, l'amenaça de l'abstenció i també el paper que ha de tenir la CUP després de les eleccions generals.
La CUP es presenta a les eleccions espanyoles per segon cop a la seva història. La primera vegada va ser a la repetició electoral del 201 i aquest 2023 tornen a repetir.
La militància ha valorat positivament la feina feta. El 2019 ens vam presentar amb un marge molt ajustat, i ara el resultat ha sigut una mica més ampli. A la gent li agrada tenir la nostra veu al Congrés. Hi ha coses que si no les defensem nosaltres, no les defensa ningú. Pensem que hem fet una feina bona en defensa de la llengua i també amb crítiques al capitalisme. Tot això, a banda del nostre independentisme radical.
Amb tot, el resultat segueix sent ajustat. Hi ha una part de la militància que és crítica. Per què creu que passa?
No som un partit convencional, la gent ho sap i se'ns critica per això. Ens pregunten "com pot ser que això ho decidiu assembleàriament?". És la nostra manera de ser. I al final la CUP no va néixer com un partit per gestionar les institucions que ja hi ha, sinó com una esmena a la totalitat a les vigents per fer-ne unes de noves fora de l'Estat espanyol i que intentin superar també el capitalisme. A cada eleccions valores si ser-hi et et fa avançar o no.
Des de diferents sectors independentistes s'ha promogut precisament l'abstenció aquest 23 de juliol. Això pot afectar d'alguna manera a la seva formació? Quina lectura en fa d'aquestes posicions contràries a anar a votar?
L'abstenció ja ens va afectar a totes les formacions independentistes a les municipals. Hi ha és un desencís, un cansament, una crítica de dir "no s'estan fent bé les coses", i llavors hi ha gent que ha decidit no votar. Penso que hem de prendre nota i així ho hem anat expressant, entenem que hi han coses que no s'han fet bé. Però també entenem que a més poder, més responsabilitat i bàsicament són Junts i Esquerra qui han tingut més poder i més responsabilitat pel fet que ara no hi hagi un horitzó per avançar, que no s'estiguin fent polítiques concretes cap a la independència i que, per tant, estigui baixant el suport a les urnes.
El 2015 i 2016, quan la CUP no es presentava a les eleccions generals, el partit va fer una crida a l'abstenció en aquestes eleccions. Si enguany les bases haguéssin optat per no presentar-se al Congrés, us haurieu sumat a les crides a l'abstenció?
L'alternativa a presentar-se era defensar l'abstenció. Som un partit assembleari i la gent va enraonar el que era més adient en la conjuntura actual. No ens presentem per inèrcia ni ens presentem per automatisme de dir és que "hi hem de ser hi perquè ja hi érem". Ens vam plantejar si anar al Congrés ens fa avançar o no. El 2015 es va decidir que no, però també es veritat que en aquell moment el procés estava de pujada. Ara pensem que qualsevol tribuna és bona per defensar uns mínims de resistència independentista.
ERC ha desmobilitzat l'independentisme i ha rebaixat el conflicte amb la taula de diàleg
Ha dit que la CUP no és un partit convencional i una mostra també és el que passa amb els caps de llista. A Barcelona ho és vostè i a Girona Mireia Vehí, que és qui ha fet de portaveu a Madrid en els últims anys. A partir del 24 de juliol, farà de portaveu?
Jo crec que ens ho repartirem com hem fet ara fins ara. La gent potser no ho sap però la Mireia és de Figueres. Ha viscut temps fora i per això el 2019 va anar per Barcelona, però ara ha tornat a viure allà i, per tant, tenia bastant lògica que es presentés per la seva demarcació perquè és on va néixer i se'n sent part.
Posi's en la ment d'alguna persona que dubta entre vostès, entre Esquerra Republicana o Sumar que els pot oferir la CUP que no els ofereixi aquests altres dos partits.
Respecte a Sumar, nosaltres som un partit independentista i pensem que tot el seu programa social només és possible trencant amb el Règim del 78. És a dir, ara hem tingut el govern més progressista de la història d'Espanya. Ells ho deien seriosament i al final s'ha acabat convertint en una conya, però si es pensa fredament no ho és tant, és díficil que hi torni a haver un govern tan progressista. Però tot i així, les limitacions són claríssimes. Han fet polítiques en alguns casos que fins i tot podia haver fet el Partit Popular. I en el cas d'Esquerra, pensem que han afluixat els seus objectius des del 2017 cap aquí. Molt, i per moltes raons diferents, però és un partit que ha desmobilitzat, que ha rebaixat el conflicte amb la taula de diàleg.
Què ha passat en aquests quatre anys? Llavors Podem estava a favor fins i tot de celebrar algun tipus de consulta i el PSOE es presentava com el partit que podia dialogar amb l'independentisme.
Han deixat de percebre l'independentisme com una amenaça, com un actor respecte del qual t'has de posicionar. Principalment Esquerra Republicana i en gran mesura també Junts són els que han anat rebaixant els objectius i la combativitat que teníem el 2017, que era el que obligava a que hi hagués una esquerra espanyola disposada a l'autodeterminació i que hi hagués un PSOE disposat a asseure's a una taula. En el moment en què nosaltres baixem, l'independentisme es desmobilitza, no hi ha Tsunami ni hi ha res, els altres no es veuen compromesos.
Per tant, que planteja la CUP per tornar a ser un problema?
Nosaltres plantegem que la clau de volta és el referèndum d'autodeterminació. Creiem que té molta força perquè és una cosa que defensem els independentistes però que més enllà de l'independentisme té suports. Hi ha una immensa majoria entre la nostra societat que creu que s'ha de votar. Per això, situant aquest referèndum i fent una nova acumulació de forces la gent es tornarà a mobilitzar. També creiem que l'independentisme ha de defensar un model de país diferent. No pots cridar a la gent a mobilitzar-se per guanyar la independència i fer un país nou si quan tu tens les institucions, el que fas és pràcticament indistingible del que faria el PSOE.
Alguns dels seus votants es podrien debatre entre Esquerra, la CUP i els Comuns, però en aquest inici de campanya vostès s'están dirigint especialment al PSC. Han dit que el seu negacionisme climàtic està a l'alçada de PP i Vox. No sé si hi ha altres elements en els quals els socialistes estiguin al mateix nivell que la dreta i la ultradreta?
En la qüestió del negacionisme n'hi ha alguns que ho són obertament, com Vox, i d'altres que també ho estan posant sobre la taula, com el PP. El PSOE, oficialment no ho és, però quan el PSC guanya influència a Catalunya planteja grans projectes que són la concreció del negacionisme climàtic, com el Quart Cinturó. En altres coses també comparteixen idees, com en el cas de la unitat d'Espanya que va pràcticament de Vox al PSOE. És una cosa tan sagrada i tan tabú que no es pot ni preguntar quan hi ha un 70 o 80% de catalans que volen votar.
La millor manera de fer front al feixisme no és limitar-nos a defensar el que ja tenim, sinó lluitar per aconseguir la República Catalana
Tem que la crida al vot útil per frenar el PP i Vox li acabi passant factura a la seva formació.
Nosaltres pensem que la manera de fer front al feixisme és anar a l'arrel del que ells defensen i defensar el contrari. I tot el que representava el nostre anhel d'independència és absolutament el contrari de Vox i de l'extrema dreta espanyolista. Llavors, la manera de fer front al feixisme no és limitar-nos a defensar el que ja tenim, sinó, com que la millor defensa és un bon atac, lluitar per aconseguir una República Catalana feminista, ecologista, que repartirà la riquesa i que negarà el racisme que propaga Vox.
Si tenen la possibilitat aritmètica, els vots dels diputats de la CUP serviran per investir Pedro Sánchez?
Cap candidat mereix els vots, no ja de la CUP, sinó de l'independentisme si no es compromet a un referèndum d'autodeterminació. La CUP tenim un poder relatiu, però l'independentisme en tindria més i fer-lo servir d'una manera potent i intel·ligent seria plantejar l'autodeterminació. I també és interessant posar en aquest compromís el govern espanyol ara que presideix el Consell de la Unió Europea.
De la paraula del PSOE ens en refíem més aviat poc, hauria de ser una concreció escrita dins els canals institucionals
Com ha de ser aquesta concreció del referèndum?
Confiem més aviat poc en la paraula del PSOE, així que hauria de ser una concreció escrita dins dels canals institucionals. No pot ser un compromís que incompleixin, com ara la taula de diàleg.
No sembla que Pedro Sánchez s'hi comprometi per escrit. Llavors que ha de passar?
Nosaltres el que volem deixar clar és que la responsabilitat també és seva. És a dir, si ells es neguen en una situació en què els hi va la presidència i augmenta de l'extrema dreta a parlar de més drets, volem que quedi clar que la responsabilitat és seva.
Els tres partits independentistes sembla que estan d'acord en exigir un preu més alt per a aquesta hipotètica investidura de Pedro Sánchez, però de moment són els únic que l'han fixat. Creu que es podrien posar d'acord en què aquesta fos una petició conjunta?
Per nosaltres seria un molt bon escenari i ho hem adreçat tant a Esquerra com a Junts, ja que pensem que és una manera intel·ligent de fer servir la força que té l'independentisme.
Des del punt de vista estrictament d'analista que és vostè, a què atribueix l'augment de l'extrema dreta, també a casa nostra?
És una tendència malauradament internacional. Aquí jo crec que l'independentisme era un mur de contenció contra aquesta extrema dreta, perquè l'extrema dreta se serveix del fastigueig, de la gent de la desconfiança cap a la política, mentre que el procés independentista era tot el contrari. A Catalunya mentre el procés estava en bona forma l'extrema dreta estava més als marges i ara ens estem començant a assemblar a tot el que és Europa. Jo penso que obeeix a campanyes internacionals, guerres culturals més profundes i, al final, són fenòmens que es repeteixen a la història.
Quin tòpic del seu partit detesta més que li apliquin per fals?
El de la deixadesa estètica, la dutxa i aquestes absurditats. La gent es pensa que per no anar amb corbata som uns deixats i és desagradable. Hi ha molt assenyalament a les xarxes en l'aspecte físic, especialment a les dones. Jo me'n porto la part més petita, però no pots sortir amb la camisa o el polo mal posat. Això i tot el tema de les dutxes i aquestes merdes, amb perdó, és molt esgotador.
Quin és aquell missatge que la CUP porta al seu programa electoral o al seu ideari per aquestes eleccions del 23 de juliol del qual n'està especialment orgullós però que en el que portem de campanya encara no ha calat?
Crec que és el contingut ecologista i de crítica a la falta de polítiques contra la emergència climàtica ens costa molt posar al centre de l'agenda política i pensem que és molt injust. Estem molt malament: creixen els indicadors de gent que mor per les altres temperatures, aquest juliol serà el més càlid en els últims 120.000 anys... coses d'aquestes que sembla impossible que no s'estiguin parlant en campanya, perquè aquesta calor és fruit també de decisions polítiques.
Una última pregunta. Normalment, s'associava l'esquerra abertzale com si fos la referència de la CUP i a la inversa. Com és que en aquesta ocasió EH Bildu ha escollit un pacte amb Esquerra Republicana i no amb vostès?
Nosaltres hi continuem tenint molt bona relació, però és veritat que coincideixen més amb Esquerra Republicana en la lectura que fan del moment polític, sobretot del paper del govern del PSOE i d'Unidas Podemos, però veiem que hi arriben per vies bastant diferents. EH Bildu ha estat tancant un conflicte armat de dècades amb moltes conseqüències i la seva prioritat ha sigut tancar carpetes obertes. I ERC, malauradament, no arriba a aquesta situació a les aliances amb el PSOE. Nosaltres no pensem que l'1 d'octubre fos un conflicte del qual s'havien de tancar carpetes, sinó que encara estava obert. Ens donava molta força a haver fet el referèndum i s'ha anat dilapidant.